Darrerament el judici contra el procés ha perdut valor televisiu. La majoria dels testimonis que han comparegut en els últims dies al Suprem són agents dels diferents cossos policíacs. Per preservar-ne la intimitat se’ns n’amaguen el nom i la cara, obligant el realitzador a alternar plans dels processats, les acusacions, les defenses i el tribunal. No posem rostre als agents, però a canvi podem dedicar-nos a observar la cara dels jutges que acompanyen Manuel Marchena.

N’hi ha un que em crida especialment l’atenció. Quan el realitzador punxa un pla general del tribunal el veiem a la dreta de la pantalla. De celles abundoses i amb un serrell negre com el carbó, Antonio del Moral no ha badat boca des que va començar el judici. Ell observa i escolta. I somriu. L’home es passa el judici amb un somriure als llavis gens dissimulat. No l’espanten les històries de terror sobre les “mirades d’odi” dels manifestants que expliquin els guàrdies civils. Ell és feliç, i no té problemes a mostrar-ho.

Hi ha dies que el judici es fa molt llarg. El calendari apressa i Marchena, que ja ha renunciat a enllestir el judici a punt per a les eleccions, vol acabar-lo abans de l’estiu. Cadascú té la seva manera particular d’aguantar el tedi que de vegades impera al Suprem. Per exemple, el jutge Luciano Varela, que farà 72 anys el mes vinent, lluita cada dia contra si mateix per no adormir-se. Doncs Antonio del Moral es toca la cara amb les mans, fa ganyotes i somriu.

Ens espera un abril ple fins a la bandera de compareixences de policies. Tot un mes on els periodistes que seguim el judici a través de la retransmissió de TVE haurem de continuar imaginant-nos la cara dels testimonis i, de pas, intentant endevinar què és allò que diverteix a Antonio del Moral.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.