La llibertat de premsa ha estat una de les grans damnificades de la deriva autoritària a Hongria. Des de l’arribada al poder de Viktor Orbán, el país ha baixat 50 posicions a l’índex internacional de llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres, un miler de periodistes crítics han estat purgats dels mitjans públics i les escasses capçaleres independents corren el risc de desaparèixer. A finals de 2018, els propietaris de 500 mitjans de comunicació afins al règim van cedir-los a una entitat sense ànim de lucre propera al primer ministre.

El panorama mediàtic hongarès no ha estat mai exemplar. Fa una dècada, però, almenys tenia l’aparença d’altres països de la Unió Europea, amb pluralitat de veus i de tribunes i capital estranger, principalment alemany, al darrere de les grans empreses periodístiques. En els últims anys, les tres supermajories consecutives del conservador Viktor Orbán han anat acompanyades d’una deriva autoritària que es percep en tots els àmbits de la vida pública, i la premsa no n’ha estat l’excepció.

El 1989, amb la caiguda del comunisme, a Hongria es privatitzen els diaris fins llavors propietat de l’Estat i arrenquen les ràdios comunitàries, com la pionera Tilos Rádió, que el 1991 havia d’emetre en pirata des d’un cotxe contínuament en moviment perquè no els enganxés la policia. Les televisions privades comencen a emetre el 1997, i un any més tard el país viu el primer govern d’un jove Viktor Orbán. De la derrota electoral que patirà el 2002 en culpabilitzarà el “biaix esquerranós” dels antics mitjans soviètics i ja des de l’oposició treballarà per corregir-ho: el seu partit, Fidesz, impulsarà una esfera mediàtica pròpia, que no ha parat de créixer des de llavors. Quan el 2010 Orbán torna al govern després d’aconseguir el 52% dels vots, l’obsessió per abatre el periodisme lliure prendrà la dimensió d’una croada religiosa que encara dura.

Mitjans públics sota control

Una de les primeres mesures que Viktor Orbán va impulsar en retornar al govern va ser la purga d’un miler de periodistes crítics als mitjans públics. “No és que els mitjans públics fossin gaire respectats”, aclareix Ágnes Urbán, analista de Mérték Media Monitor, una organització que publica informes sobre la llibertat de premsa i les regulacions dels mèdia a Hongria. “Sempre s’havia considerat que les cadenes públiques tenien línies editorials esbiaixades a favor del govern de torn, però això d’ara és una màquina de propaganda: els polítics de l’oposició mai no hi són convidats i al primer ministre li fan entrevistes purament propagandístiques, sense cap pregunta mínimament crítica”. Éva Bognár, investigadora del Center for Media, Data and Society de la Universitat Central Europea (CEU), afegeix que després de la purga, el govern va impulsar la fusió de les redaccions de la ràdio i la televisió. D’aquesta manera, sota l’aparença d’una mesura d’austeritat, la “confluència” servia per uniformitzar encara més el discurs oficial.

En les tribunes internacionals s’ha imposat la idea que el 90% dels mitjans hongaresos són a l’òrbita del govern. Segons l’analista Urbán no és exacte: ella situaria la proporció dels mitjans que Fidesz controla directa o indirectament en el 70 i el 80%, sobretot pel contrapunt que suposen els mitjans digitals lliures i la cadena privada RTL-Klub, propietat del grup Bertelsmann, la televisió líder del país. RTL-Klub és bàsicament una emissora d’entreteniment, però manté un informatiu independent que cada vespre a les 18 arrossega prop d’un milió d’espectadors. I aquesta enorme influència ha causat molts maldecaps al govern, perquè miren aquest noticiari fins i tot els ciutadans que no segueixen cap altre tipus d’informació política.

La cadena ha estat sempre al punt de mira de Viktor Orbán. El 2014, després d’assegurar-se la segona súpermajoria, ja va intentar atacar RTL-Klub i TV2, l’altra gran televisió independent, amb un nou impost específic que les obligaria a pagar un 40% d’impostos sobre els ingressos publicitaris. La mesura va doblegar els propietaris de TV2, que van vendre l’emissora a empresaris de l’esfera de Fidesz, però RTL-Klub va aguantar, en part perquè tant l’oposició com la resta de mitjans van fer pinya contra una llei que consideraven injusta i lesiva per a tots els conglomerats audiovisuals. És un altre dels mètodes amb els quals Orbán controla el país: legislació a mida, totalment discrecional i creada per acabar amb determinades realitats.

El paradís de les notícies falses

La periodista Anita Kőműves treballa al mitjà independent Átlátszó. Foto: Albert Forns.

La periodista Anita Kőműves treballa al mitjà independent Átlátszó. Foto: Albert Forns.

Tot i honroses excepcions, la ràdio i la televisió hongareses estan dominades per desenes de cadenes, públiques o privades, amigues o oligàrquiques, que fan d’altaveu del discurs governamental. Són, en paraules de la periodista Anita Kőműves, una formidable “maquinària de guerra”, sempre a punt per disparar desinformació a tort i a dret. Perquè a Hongria les fake news circulaven lliurement des de molt abans que Trump les popularitzés.

“D’entrada sembla difícil informar contínuament de la immigració quan no tens immigrants al país, oi?”, es pregunta, sarcàstica, l’analista de Mérték. “Doncs ells ho han aconseguit”. Per crear aquest estat d’alarma i paranoia constant, busquen episodis on la immigració hagi causat problemes als països veïns i els allargassen com un xiclet. És el que han fet darrerament amb l’atemptat terrorista del metro de Sant Petersburg: tant és que tot passés el 2017 i a 2.000 quilòmetres de distància, tant és que no hi hagués hongaresos implicats, encara avui les televisions de Budapest s’aboquen a qualsevol “última hora” de la investigació, i han inflat el tema fins a convertir-lo en notícia diària a base de continus vídeos i reportatges. I les setmanes prèvies a les eleccions del 2018 també va circular el rumor que aquells que visquessin sols en cases grans serien expulsats per donar habitatge als immigrants. “Tota la comunicació d’aquest govern es basa en la por, i Orbán té molt talent en crear i mantenir aquest por, i en assenyalar els enemics del país”, explica Ágnes Urbán.

El pa i el circ, enverinats

A Hongria fins i tot els esports serveixen per amplificar aquests discursos. Les grans competicions mundials, com la Lliga espanyola, la Premier League o la Copa del Món de Futbol s’emeten en obert per les emissores governamentals. La periodista Anita Kőműves recorda que durant els Jocs Olímpics del 2016 s’interrompien contínuament les emissions per fer butlletins informatius plens de propaganda contra els refugiats. “De manera que, si volies seguir els esports, t’havies de menjar la propaganda cada vegada”, recorda.

“Per tot això, dels treballadors dels mitjans de Fidesz no en diem periodistes, en diem treballadors dels mèdia o propagandistes“, recalca Ágnes Urbán. “Però és clar, ells et diran que els periodistes dels mitjans independents també estan al servei d’algú, de l’oposició, de George Soros, etcètera”, reconeix l’analista.

Népszabadság: un tancament simbòlic

El primer ministre d'Hongria, Viktor Orbán, en roda de premsa des de Budapest el 10 de gener del 2019. Foto: Reuters / Bernadett Szabo.

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, en roda de premsa des de Budapest el 10 de gener del 2019. Foto: Reuters / Bernadett Szabo.

De fet, els acòlits del primer ministre només intenten repetir amb RTL-Klub el que ja van aconseguir amb el diari d’esquerres Népszabadság, el líder del país i el més respectat internacionalment. Durant el 2016, el rotatiu havia destapat diversos escàndols de corrupció del govern, i el propietari va anunciar que desplaçaven la redacció a una nova seu per poder treballar en millors condicions. Els treballadors van passar aquella primera setmana d’octubre empaquetant els ordinadors i deixant-ho tot a punt per arrencar el dilluns al nou edifici, fins i tot tenien preparada una festa sonada per inaugurar la nova etapa, però durant aquell cap de setmana van veure com la web deixava de funcionar i se’ls impedia accedir al correu electrònic. I així, sense tenir temps per reaccionar, és com es van assabentar que el diari tancava. Segons la periodista Anita Kőműves, que llavors treballava al Népszabadság, “al cap d’uns mesos la justícia ens van donar la raó, l’acomiadament era improcedent, però el mal ja estava fet”.

Després d’allò, a Hongria hi sobreviuen dos diaris nacionals vinculats a Fidesz, i un de pròxim al partit socialista, el Népszava. “És poc influent, amb una tirada d’uns 20.000 exemplars, i sospitem que el govern el manté a base de publicitat institucional per poder dir que existeix un diari de l’oposició”, explica l’analista de Mérték. “Així poden fer el discurs que aquí hi ha llibertat de premsa, que hi ha mitjans independents”, afegeix.

Un holding per governar-los a tots

L’últim episodi d’aquesta ofensiva incansable per sumar mitjans a la causa va tenir lloc el novembre passat quan, en un moviment desconcertant, els propietaris de 500 mitjans regionals i nacionals afins al règim van cedir-ne simultàniament la propietat a la Central European Press and Media Foundation (CEPMF), una entitat sense ànim de lucre propera al primer ministre. Aquest moviment, sense precedents en cap país de la UE, va encendre les alarmes d’organitzacions internacionals com Reporters Sense Fronteres, alguns ho interpreten com un pas cap a un control estatal total dels mitjans.

Ningú no s’acaba d’explicar el perquè d’aquesta fusió forçada. La periodista Anita Kőműves creu que tenir tants mitjans sota un mateix conglomerat permet estalviar costos, perquè costava massa diners mantenir-los per separat, i d’aquesta manera serà més fàcil uniformitzar el missatge. Malgrat tot, Ágnes Urbán té dubtes que el moviment a la llarga afavoreixi a Orbán: “fins ara ell havia estat partidari del divideix i venceràs, perquè és perillós que una sola entitat controli tants mitjans, a la llarga esdevé massa poderosa. De fet, el 6 de febrer de 2015, el que a Hongria es coneix com el Dia-G, Orbán ja va experimentar què passa quan de cop una pila de mitjans se’t giren en contra”.

Lajos Simicska, d’aliat a arxienemic

El Dia-G és important a la història recent d’Hongria per dos motius. El primer, perquè marca la data que l’oligarca Lajos Simicska, amic de joventut de Viktor Orbán i antic tresorer de Fidesz, va trencar amb el primer ministre. Fins llavors havien estat inseparables, i Simicska controlava un gegantí conglomerat mediàtic fidel al partit, però quan van trencar relacions, tots els mitjans de l’oligarca van començar a atacar Orbán.

Ningú sap del tot què va propiciar aquell trencament. Es diu que Simicksa, anticomunista convençut, s’oposava al gir pro-rus del govern d’Orbán, i també se sospita que acumulava massa poder. “Ell era qui remenava les cireres al país: si un empresari volia aconseguir alguna cosa anava al seu despatx, no al d’Orbán”, diu Ágnes Urbán. Era massa poder en una sola persona, i sembla que el primer ministre va voler-ho de tallar de soca-rel. Després del Dia-G, Orbán li va tancar l’aixeta de la publicitat institucional, i l’imperi de l’oligarca només va aguantar fins l’endemà de les eleccions de 2018, la darrera gran victòria orbanista. Simicska es va rendir llavors, va renunciar als seus mitjans i en l’actualitat sembla que viu allunyat de Budapest, en una caseta a prop del llac Balaton, envoltat de detectors antiradiacions perquè sospita que volen eliminar-lo com van fer amb Alexander Litvinenko.

L’altre motiu pel qual el G-Day és important a Hongria és perquè l’oligarca Simicska, en despotricar del seu antic aliat, va pronunciar davant dels periodistes la frase “Orbán egy geci”, que vindria a traduir-se com “Orbán és un imbècil”. Aquest renec ha fet fortuna com un dels lemes de l’oposició i, abreviat com a O1G, s’ha pogut veure en mems, pintades i pancartes arreu del país durant les protestes d’aquest desembre contra la nova llei esclavista.

Internet, l’únic àmbit lliure

Logotip d'Átlátszó.hu a la seu del mitjà, a Budapest. Foto: Albert Forns.

Logotip d”Atlatszo’ a la seu del mitjà, a Budapest. Foto: Albert Forns.

De moment, l’Internet i els mitjans online són la part més sana del panorama mediàtic hongarès. Dels 5 grans portals del país, Index, Origo, 24, HVG i 444, només Origo està sota el control dels afins d’Orbán. Tradicionalment havia estat un mitjà opositor molt respectat, líder de visites i amb bons reportatges que destapaven diversos casos de corrupció de Fidesz, però de nou, les pressions governamentals van fer efecte: van insinuar al propietari del mitjà, l’operador de telefonia Magyar Telekom, que el deixarien sense llicències de telefonia mòbil i banda ampla si no renunciaven al portal. Tal com explica aquesta investigació del New York Times, l’operadora va desprendre’s del digital per poder conservar el negoci.

Això sí, les webs informatives que mantenen la independència les passen magres. “No tinc clar que puguin sobreviure gaire més”, explica Ágnes Urbán: tres dels digitals líders tenen problemes financers seriosos, molts funcionen amb micromecenatge i s’especula que en el futur hauran de funcionar amb subscripcions de pagament.

Aquesta és una altra de les estratègies del govern. Per què tancar els mitjans independents si els pots ofegar financerament? El cas d’Átlátszó -que vol dir “transparent”–, el digital on ara treballa Anita Kőműves, n’és paradigmàtic. Es dediquen a investigar la corrupció governamental i per tant no reben ni un euro de publicitat institucional… i tampoc ni un euro de la publicitat comercial. “Ja ens agradaria tenir anunciants, però som massa perillosos”, lamenta Kőműves. A Hongria, les companyies internacionals ja no s’arrisquen a anunciar-se a mitjans independents perquè podrien patir represàlies governamentals.  Se sustenten a base de microdonacions i d’ajudes de la Unió Europea o d’ONGs com l’Open Society de George Soros, perquè les empreses tenen por d’invertir-hi. “No és només que la publicitat institucional distorsioni el mercat perquè només alimenta els mitjans afins al govern, és que la resta d’anunciants privats també han de seguir aquestes directrius”, explica Ágnes Urbán de Mérték. Si posessin publicitat als mitjans crítics, les companyies internacionals s’arriscarien a patir represàlies governamentals, i per tant prefereixen evitar problemes.

L’altre problema a què s’enfronten els mitjans independents són els atacs de la màquina de propaganda estatal. “Quan vam destapar els viatges d’Orbán en un jet privat per veure partits de futbol, els mitjans pro-govern van estar una setmana atacant el nostre director”, explica la periodista d’Atlatszo. I les llistes d’enemics de la pàtria, o més ben dit, de “mercenaris de George Soros” són habituals entre els mèdia de Fidesz.

Hostatges del discurs únic

Festival cultural internacional celebrat al gener a la Universitat Central Europea, que tancarà properament el seu campus a Budapest per la persecució del règim d'Orbán. Foto: CEU, Zoltan Adrian (Kepszerkesztoseg)

Festival cultural internacional a la Universitat Central Europea el passat gener. El campus a Budapest està en procés de tancament per la persecució del règim d’Orbán. Foto: CEU, Zoltan Adrian (Kepszerkesztoseg)

Vist el panorama, per Éva Bognár, de la Universitat Central Europea, el problema no és tant si el Fidesz controla o no el 90% dels mitjans, sinó el fet que hi ha molta gent que no té manera d’accedir a les veus crítiques i són hostatges del discurs únic. “No m’agrada parlar de rentat de cervell“, explica, “però tenim un 30-35% de la població isolada, que no pot arribar a altres fonts d’informació”. Són els habitants de l’Hongria rural, o la gent gran amb problemes per accedir als mitjans online o per distingir entre les informacions veraces dels rumors i les fake news. I en canvi, la publicitat analògica sempre arriba fins el més petit racó del país en forma de les pancartes publicitàries del govern, cartells old school plens de missatges contra els refugiats, contra Soros i contra la UE.

Òbviament, aquest desmantellament implacable de la premsa lliure ha provocat una davallada del país en tots els rànquings mundials. Des que Viktor Orbán és al poder, Hongria ha baixat 50 posicions a l’índex World Press Freedom que elabora Reporters sense Fronteres, i en termes de llibertat de premsa, el país està pitjor que Hong Kong, Mongòlia o Mauritània. El consol pels periodistes hongaresos és que les coses no estan tan malament com a Rússia o Turquia. “Allà jo seria a la presó”, reconeix Ágnes Urbán. “De fet, sabem que és gràcies a les pressions internacionals i a la Unió Europea que Orbán no segueix el camí de Putin. La Unió Europea és la nostra xarxa de seguretat”, conclou.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.