La tardor del 2015 l’OMS va fer pública una nota de premsa on deia que la carn vermella i la carn processada eren cancerígenes per als éssers humans. Les ubicaven dins la classificació estàndard del Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC). Però que tota la premsa generalista es fes ressò de la carcinogenicitat de les carns vermelles i processades va provocar un daltabaix a la indústria càrnia. Els seus responsables van acudir a Sprim, una empresa internacional dedicada a la consultoria corporativa sobre ciència i salut, reglamentació, comunicació i màrqueting en salut.

El pla que es va dur a terme a partir del gener de 2016 per obeir les directrius de la Federació Europea d’Indústries Càrnies va passar per enviar el seu comunicat de premsa a tots els mitjans de comunicació, elaborar un document amb els arguments científics en defensa del sector i enviar-lo a experts especialistes en oncologia, nutrició, pediatria, medicina de família i líders d’opinió. Però no només això. Es va crear un equip d’interlocució únic amb els mitjans de comunicació. La gestió de les sol·licituds dels periodistes es va fer posant-los en contacte amb experts en salut i nutrició, és a dir, desapareixent d’escena i empenyent als focus la professió mèdica amiga, fent que fossin ells qui respongués a l’OMS. Durant tres dies es van fer més de 120 entrevistes, notícies i declaracions dient que la carn era bona.

Segons un estudi presentat per Justícia Alimentària la setmana passada, que alerta que un consum excessiu de carn processada incrementa un 50% el risc de patir malalties cardiovasculars, allò va suposar «una autèntica pluja torrencial de bates blanques per terra, mar i aire. A més, es va aconseguir que diverses associacions científiques critiquessin oberta i significativament l’informe de la CIIC/OMS». L’informe Carn de canó, de Justícia Alimentària, mostra la hipertròfia del sector, desgrana el consum excessiu de carn i derivats i els seus efectes en la salut i assenyala alguns dels fils que mou la indústria càrnia i que li permeten seguir operant amb impunitat, com aquesta utilització dels mitjans de comunicació.

En aquesta primera fase del cas de 2016, el que era important era que, en els missatges contra l’OMS, la carn romangués a l’ombra. Qui parlaria en nom seu serien «els seus infiltrats en el món de la salut, la carn amb bata blanca». Noms i cognoms que apareixen a l’estudi de Justícia Alimentària.

La segona fase va consistir en fer anàlisis en profunditat dels estudis en què es va basar l’informe de l’OMS i, posteriorment, «fer un reforç de la imatge positiva de la carn». Es va enviar un document explicatiu a diverses organitzacions de salut i de protecció al consumidor i a tots els seus contactes als mitjans. Es tractava d’analitzar els estudis científics referenciats en el resum de les avaluacions del CIIC i desacreditar-los.

Finalment, la tercera fase va consistir en establir aquest treball de lobbying des d’una pàgina web, contestant casos d’informació negativa. També en elaborar materials contra l’OMS i pro carn que tinguessin com a diana les xarxes socials, en especial la blogosfera. Els bloguers són un dels grups amb major poder d’influència i amb un gran nombre de seguidors, que esperen la seva informació i hi confien. Les temàtiques estratègiques de blogs són salut, alimentació i nutrició, femenines i estils de vida.

Sabem que el periodista que treballa en mitjans i el que ho fa en un gabinet de premsa són el yin i el yang de la comunicació, forces oposades, però en moltes ocasions complementàries. Els gabinets de premsa s’encarreguen de facilitar la feina al periodista, proporcionant-li continguts que li poden ser útils, evidentment des d’un punt de vista interessat. Hauria de poder ser, però, una relació professional honesta. Caldria no arribar a casos com el de la defensa de la carn o tants altres, sobretot en situacions de crisi, on l’objectiu ja no és informar, sinó manipular, pressionar i fins i tot enganyar la societat per afavorir els grans interessos del capitalisme, una vegada més.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.