Han passat els mesos i la situació de les persones refugiades ha gairebé desaparegut de l’agenda mediàtica i, de retruc, política. En paral·lel, a quasi totes les eleccions que se celebren a països de la Unió Europea s’observa un augment del suport a opcions d’extrema dreta. Els seus discursos comparteixen l’aposta per criminalitzar les persones migrades i blindar les fronteres. El pròxim diumenge 28 d’abril, l’Estat espanyol celebra eleccions al Congrés i al Senat, i la qüestió migratòria no està, ni de bon tros, ni marcant ni present en els debats de la campanya.

Article publicat originalment a l’Observatori d’Actualitat del Discurs Discriminatori als Mitjans de Comunicació, impulsat pel Grup Barnils amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. El portal ofereix a periodistes i a la ciutadania eines i continguts per reflexionar sobre cobertures mediàtiques recents que podrien reproduir discursos discriminatoris d’antigitanisme, aporofòbia, islamofòbia, racisme i xenofòbia.

Nota de l’Observatori: l’article que segueix recull de forma literal part dels programes electorals dels partits polítics per al 28-A que, en algunes ocasions, utilitzen conceptes per definir els processos migratoris i les persones que els protagonitzen de forma despectiva i amb connotacions negatives. És una pràctica que considerem molt perillosa, com ja hem analitzat en anteriors ocasions.

La majoria de formacions –i mitjans– no aprofundeixen en la qüestió, amb l’excepció de la ultradreta de Vox que, dia sí dia també, hi dedica missatges de to apocalíptic amb el presumpte convenciment que li aportarà rèdits electorals. A remolc de la formació de Santiago Abascal, el Partit Popular de Pablo Casado també tira de discurs dur i criminalitza les persones migrades en la seva estratègia electoral. Fora dels partits, una de les iniciatives que ha tingut un cert impacte mediàtic és la campanya #Cédenostuvoto, a través de la qual es posen en contacte persones que no pensaven votar amb persones migrades o fills de migrades que, tot i haver nascut a l’Estat espanyol, no tenen la nacionalitat espanyola i, per tant, no poden votar el 28-A. La iniciativa, que denuncia les dificultats per aconseguir la nacionalitat i poder gaudir de tots els drets polítics, ha estat impulsada pels joves Safia Elaaddam i Ahmed Nasser El Alaoui i, entre altres, ha tingut ressò a TV3 i Público.

Què diuen els programes dels principals partits que concorren al 28-A?

Hi ha diferències abismals: des de formacions que plantegen el tancament dels centres d’internament d’estrangers (CIE) –com Unidas Podemos, ERC o Junts per Catalunya–, a les que directament volen la deportació dels “immigrants il·legals” –Vox–, o parlen d’una “pressió migratòria com a conseqüència de les decisions unilaterals del govern socialista” –PP–. Uns aborden la qüestió amb la voluntat de garantir els drets de les persones nouvingudes i fer front al racisme i la xenofòbia, mentre que els altres les criminalitzen i només volen l’arribada de persones estrangeres si respon a necessitats econòmiques.

Tot i que presenten matisos diversos, PP, Ciutadans i Vox coincideixen, en línies generals, en la política migratòria. Cap de les formacions de dreta planteja derogar l’actual Llei d’estrangeria ni ampliar els drets de les persones migrades, sinó que la seva aposta és acceptar únicament una “immigració legal i ordenada” destinada a nodrir les necessitats del “mercat de treball”. El discurs i les propostes més dures corresponen a Vox, mentre que el partit d’Albert Rivera intenta passar de puntetes sobre la qüestió, i el PP de Casado s’apropa força a la formació ultradretana.

Partit Popular: immigració vinculada al mercat de treball

En concret, el programa del PP per a les eleccions planteja impulsar “una política d’immigració legal, ordenada i vinculada al mercat de treball”, mentre que aposta per “ampliar els tractats internacionals de retorn i expulsió d’immigrants irregulars” i “elaborar un pla especial de lluita contra la immigració irregular” que, entre altres qüestions, suposaria la millora dels “mitjans a disposició de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat a Ceuta i Melilla i a la costa d’Andalusia”. El partit de Casado també vol potenciar el Frontex, l’agència europea de control fronterer, així com “el retorn” dels menors estrangers no acompanyats (MENA). També vol fomentar la “contractació en origen” de persones migrades i, pel que fa a l’asil, més enllà d’una menció genèrica a “agilitzar els procediments i reforçar els mitjans administratius de reconeixement dels drets als demandants d’asil”, el programa fa una menció explícita als veneçolans, per als quals s’aprovaria un “estatut de protecció temporal”.

A banda del que recull el text, Casado no ha tingut manies per fer servir un discurs demagògic sobre la immigració com a arma electoral. Fa uns dies va assegurar que la política migratòria del Govern socialista, que segons ell genera un “efecte crida”, posa en risc “els serveis socials”, com ho recollia eldiario.es. Així mateix ha plantejat deixar les persones en situació administrativa irregular fora de la sanitat universal, com ja va fer el Govern de Rajoy fa uns anys. Un article d’eldiario.es s’encarrega de desmuntar les afirmacions de Casado per documentar com els migrants aporten a les arques públiques més del que reben i, afegeix, que l’increment d’arribades el 2018 segueix situant la xifra molt per sota d’anys anteriors. El líder del PP no dubta a acusar el Govern de Sánchez de tenir una política migratòria de “portes obertes”, un discurs que repeteixen sense massa context els mitjans afins, com l’ABC, però que no s’ajusta amb l’evolució que va tenir l’executiu socialista.

Ciutadans: “visat per punts” per atreure talent estranger

Ciutadans només dedica tres punts del seu programa electoral a la qüestió migratòria. També parla de promoure una “immigració regular i ordenada”, i de les seves propostes es desprèn que només és partidari d’un perfil determinat de persones: “Establirem un sistema de ‘visat per punts’ per atreure el millor talent estranger al nostre país. (…) En paral·lel, facilitarem la concessió de visats automàtics a investigadors, inversors i professionals altament qualificats que apostin per desenvolupar la seva activitat a Espanya.” Més enllà de prometre perseguir les “màfies que es lucren” amb la “vida dels immigrants”, el partit de dretes també vol reforçar les fronteres: “Protegirem els agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat que vigilen les nostres fronteres. Multiplicarem els recursos materials i personals dels agents (…) desplaçats per fer front a la immigració irregular”. No fa cap menció als CIE o als drets humans de les persones migrades.

Vox: suprimir l’arrelament com a forma de regular la immigració il·legal

Qui més està parlant de la qüestió durant la campanya és, alhora, qui té unes propostes més dures: Vox. Directament, molts dels plantejaments del partit es poden qualificar de xenòfobs. Fins a 15 de les 100 propostes urgents per a Espanya que presenta el partit d’Abascal estan relacionades amb la immigració, amb un rerefons clarament estigmatitzador i criminalitzador. El partit vol deportar els “immigrants il·legals” als seus països d’origen i també els qui tinguin papers però “hagin reincidit en la comissió de delictes lleus” per, així, “acabar amb l’efecte crida” i aconseguir que “qualsevol immigrant que hagi entrat il·legalment a Espanya” estigui “incapacitat de per vida a legalitzar la seva situació”. El programa també recull “suprimir l’arrelament com a forma de regular la immigració il·legal”. Així mateix, per a Vox “la immigració s’afrontarà atenent les necessitats de l’economia espanyola i la capacitat d’integració de l’immigrant”.

Com el PP, Vox també vol eliminar “l’accés gratuït a la sanitat per a immigrants il·legals” i, pel que fa a les fronteres, en una retòrica molt trumpiana, proposa “aixecar un mur infranquejable a Ceuta i Melilla”. A més, en la línia dels seus socis potencials en un Govern espanyol, vol “donar a policies i forces armades tots els recursos materials humans perquè puguin cuidar les nostres fronteres amb total eficàcia”. El líder del partit xenòfob, Santiago Abascal, és qui més mencions fa a la qüestió migratòria durant la campanya, sempre per criminalitzar-la i per atacar els seus rivals polítics, com van publicar La Vanguardia i l’ABC.

PSOE: Pacte d’Estat per una Immigració Segura, Ordenada i Regular

El programa del PSOE és el que dedica més espai al tema i, si bé s’allunya del to dels partits de dretes, tampoc planteja canvis significatius que garanteixin els drets de les persones nouvingudes. La formació de Pedro Sánchez diu: “Si aconseguim dissenyar una política migratòria adequada i encertada, aquesta immigració serà regular, ordenada i segura”. El text parla en diverses ocasions de “realisme” i rebutja “concepcions demagògiques”, com les “fronteres obertes”. No tanca la porta a una reforma de la llei d’estrangeria, per poder “apostar per una política migratòria que flexibilitzi les vides de la immigració legal en totes les seves etapes”. També parla de “cooperar” amb els països d’origen dels nouvinguts i de dissenyar un “sistema comú europeu d’asil”.

Com a proposta més concreta, proposa un “Pacte d’Estat per a una Immigració Segura, Ordenada i Regular”, reformar la “nacionalitat per residència” perquè es redueixin els terminis màxims establerts actualment, reforçar l’estratègia contra el racisme i la xenofòbia, i reformar la Llei d’asil per “protegir el veritable sol·licitant de Protecció internacional”. Pel que fa a les fronteres, planteja “adequar” la normativa de les devolucions en calent a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que va condemnar Espanya, una pràctica que no va aturar-se durant el Govern de Sánchez segons explicava El Mundo, mentre que a les tanques de Ceuta i Melilla l’aposta és substituir les ganivetes, però augmentar l’altura del mur. Finalment, en cap cas es planteja el tancament dels CIE, sinó revisar-ne el reglament de funcionament i règim intern per garantir-ne el “caràcter no penitenciari”.

JXCat: substituir els CIE per espais d’acollida desvinculats de la gestió policial

D’un to absolutament diferent són els programes d’Unidas Podemos i ERC i, fins i tot, de Junts per Catalunya, encara que en menor mesura. El programa electoral que encapçala el tàndem Jordi Sànchez i Laura Borràs planteja acabar amb l’actual Llei d’estrangeria per fer-ne una de nova que sigui “respectuosa amb els drets humans i que protegeixi l’Estat del Benestar del conjunt de la ciutadania”, així com elaborar una nova llei d’asil i substituir els CIE “per espais d’acollida i control, sota la tutela d’entitats socials reconegudes, respectuosos amb els drets humans i absolutament desvinculats de la gestió policial”.

Unidas Podemos: vies legals i segures d’entrada a Espanya

El programa electoral d’Unidas Podemos planteja, directament, tancar els CIE, una proposta que també recull ERC, així com “construir un país sense racisme”, que es faria a partir de l’impuls d’una “Llei Integral per a la Igualtat de Tracte i Foment de la Convivència”, que s’acompanyaria d’un Pla Estatal Integral de Convivència. Lluny de parlar d’una “migració ordenada”, com fan la resta de partits estatals, la candidatura encapçalada per Pablo Iglesias vol “establir vies legals i segures d’entrada a Espanya” per posar fi a la “irregularitat sobrevinguda” i “garantir els drets civils de les persones migrades”. En aquesta línia, vol “flexibilitzar” els processos de reagrupament familiar i d’arrelament, així com escurçar els terminis per aconseguir la nacionalitat espanyola. Al seu programa també assegura: “El respecte absolut als drets humans a la frontera sud, d’acord amb la normativa internacional, i vigilarem que no es produeixi cap devolució en calent”. Finalment, vol “garantir el dret d’asil dins de la realitat global”, que implica impulsar una nova llei que, entre altres qüestions, també reconegui els que marxen de casa seva per “qüestions mediambientals”.

ERC: llei de mobilitat humana per garantir el tracte digne

A banda de les propostes que voldria portar a terme en una República catalana, en el context actual Esquerra Republicana planteja “derogar la Llei d’estrangeria i promoure una llei de mobilitat humana que garanteixi el tracte digne per a totes les persones mitjançant vies legals i segures”, flexibilitzar la concessió de permisos de residència, agilitzar els tràmits del reagrupament familiar, garantir el dret d’asil, “reconèixer el dret a vot de tota la ciutadania” i elaborar una “llei contra el racisme i la xenofòbia” que busqui “il·legalitzar les pràctiques discriminatòries per raó d’origen i creença”.

Una campanya més, les propostes en positiu i que busquen respectar els drets humans i ampliar els drets de les persones estan passant clarament desapercebudes, mentre que, jornada rere jornada, els partits de dretes difonen el seu missatge criminalitzador i crític amb les persones migrades sense que en gaires ocasions els mitjans de comunicació de masses els ho rebatin, amb algunes excepcions com El Periódico o el digital el Faro de Ceuta.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.