Un manglar és una formació pròpia dels litorals plans i fangosos de zones tropicals. Cavalca entre el mar i la terra formant una xarxa vegetal de matèria densa en la qual habiten multitud d’espècies. Sembla un conjunt d’arbres retorçats amb crosses per sostenir-se i créixer. Els manglars són composicions belles i estranyes que protegeixen les costes del vent i les onades. Una trinxera natural. Heu vist mai un manglar?

Escric aquest article en Divendres Sant. Acostume a viure els festius com visc els diumenges, a càmera lenta. M’alce tard, els pensaments són feixucs. Opte pels llibres en comptes de les xarxes, pels reportatges en comptes dels titulars. Hui, més que escriure un article, us faria un dibuix. Un dibuix d’un manglar.

És festiu i en comptes de Twitter, he obert Habitantes, la quarta revista anual en paper del projecte periodístic Revista 5W. Vull parlar-vos, precisament, de les publicacions en paper que editen periòdicament molts mitjans primordialment digitals. Quan va morir el paper, ressuscitaren el paper. Els fa guanyar profunditat i calma. Conviden a seure i llegir, a ocupar els nostres prestatges i les nostres tauletes de nit. Ens demanen formar part del nostre entorn com ho fan les fotografies, els quadres i els rebostos. Amb el paper, a més, arrelen i se sostenen. Arriben més lluny, a altra gent. Sovint, se n’alimenten i paguen els periodistes que hi escriuen.

M’agrada pensar que aquests fulls són les molles de pa que els permeten traçar el seu camí i explicar la seua història. Una història feta d’històries. Les pedres dels marges, els mangles del manglar. Molts cops són llibres grans, grossos i densos. No és fàcil llegir-los al metro o a la sala d’espera del metge. Són revistes i llibres que demanen un cafè. Que no es llegeixen mirant la tele o parlant amb algú. Llibres bonics com les flors boniques.

Hui m’envaeix l’esperit que em domina quan sóc lluny de casa i contemple manglars. Veig la revista que tinc entre les mans i pense en la xarxa de matèria vegetal que cavalca entre el mar i la terra, bella i estranya, que protegeix la costa del vent i les onades. Una trinxera natural. Heu vist mai un manglar?

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.