L’escriptor moçambiquès Mia Couto es referia dimarts a la diada de Sant Jordi com una festa preciosa i única al món, i animava els catalans a exportar-la al món. Considerat com un dels millors autors africans, Couto va venir convidat per l’Ajuntament de Barcelona, que cada Sant Jordi ofereix l’oportunitat a un escriptor estranger de passar el dia a Barcelona i participar en un acte festiu al Saló de Cent. Couto, gran defensor de la barreja d’identitats o les identitats múltiples, s’oferia a fer d’ambaixador de Sant Jordi al seu país.

Exportar Sant Jordi al món és molt complicat, tot i que segurament ens sorprendríem de la quantitat d’actes relacionats amb llibres i roses que s’organitzen arreu. Al web de la campanya BooksAndRoses es pot comprovar com enguany hi ha hagut activitats des d’Austràlia fins a Estats Units, passant per Argentina o Islàndia. A vegades són organitzades per la comunitat catalana local, però altres vegades per llibreters que han sentit a parlar de la tradició i s’hi volen sumar.

Més fàcil que exportar el dia de Sant Jordi és donar-lo a conèixer, és clar. És el que fem des de fa uns anys a Diplocat, convidant periodistes culturals estrangers a Catalunya per viure l’ambient de llibres i roses en directe. Enguany, un cop desliquidats, hi hem tornat. El grup estava format per onze periodistes alemanys, eslovens, italians, escocesos, estonians, letons i grecs. Si la festa de Sant Jordi ja és bonica per si mateixa, us ben asseguro que mostrar-la i fer-la descobrir a persones que en la majoria d’ocasions no n’han ni sentit a parlar és doblement bonic.

Les muralles humanes de gent passejant, badant i comprant llibres i roses són una carta de presentació immillorable per a un país que alguns volen fer creure al límit de la guerra civil. El que més els sorprèn, curiosament, és comprovar com hi ha gent disposada a fer mitja hora de cua per aconseguir la signatura d’un escriptor. Per una estrella televisiva o un artista ho entenen, un cuiner ja els comença a costar d’entendre, però un escriptor?

Enguany, un cop més, d’aquí a uns dies tindrem una sèrie d’articles, entrevistes i reportatges de ràdio i televisió que explicaran un bocí de Catalunya al món i que explicaran que els catalans som gent noble, culta i feliç, com els del nord enllà del càntic espriuà.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019