Deu anys després de l’esclat de la crisi econòmica, sembla que el tren de l’economia s’hagi posat de nou en marxa, però no tothom hi pot pujar. La xifra d’atur baixa i l’ocupació augmenta, però la precarietat s’agreuja especialment en col·lectius vulnerables com els joves, les dones i les persones migrants. El 28% dels contractes són de menys de 7 dies i gairebé la meitat de les persones amb jornada parcial voldrien treballar més hores, segons dades de l’Enquesta de Població Activa del 2018. A més, la figura dels “falsos autònoms” s’estén a les anomenades “economies col·laboratives”. Les administracions públiques i les entitats locals contribueixen a pal·liar-ne els estralls; però, sovint, es veuen limitades per la manca de recursos.

Treballar ja no és una garantia de sortir de la pobresa. Les dades de l’Enquesta de Població Activa del segon trimestre del 2018 evidencien que, als Països Catalans, la situació laboral està millorant per a moltes persones, però també que la precarietat severa continua. Els motius principals són l’augment de la temporalitat de curta durada (el 28% dels contractes són de menys de 7 dies —el 2007 eren el 15%—) i de la subocupació (el 48% de les persones amb jornada parcial voldrien treballar més hores —el 2008 eren el 21%—). També s’ha estès la figura del “fals autònom”, és a dir, la del treballador contractat com a autònom però que en realitat ocupa una posició estructural dins l’empresa i aquesta controla la seva feina. D’aquesta manera, les companyies eviten el pagament de les cotitzacions del treballador a la Seguretat Social.

La CTAC-UGT de Catalunya calculava al gener del 2018 que hi havia uns 10.000 falsos autònoms a Catalunya, mentre que la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE), a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa, xifrava en 225.000 els falsos autònoms a l’Estat espanyol, 15.000 més que l’any 2017. Segons dades del segon trimestre de l’Enquesta de Població Activa del 2018, Catalunya té 432.000 aturats (el 13,1% menys que al segon trimestre del 2017) i 3.360.400 ocupats (el 2,7% més que al segon trimestre del 2017). El mateix succeeix al País Valencià, on l’ocupació va augmentar en 45.600 persones i el nombre de desocupats van disminuir en 55.300 al llarg del 2018, i a les illes Balears, on l’atur va retrocedir en 164.100 persones durant el segon trimestre, i es va situar en la xifra més baixa des de finals del 2008. Així, la preocupació ja no radica tant en l’accés i en la quantitat de treball, sinó en la qualitat.

El 28% dels contractes són de menys de 7 dies i el 48% de les persones amb jornada parcial voldria treballar més hores

Condicions laborals afeblides

L’informe d’Oxfam Intermón Premiar el trabajo, no la riqueza (2018) constata que “la destrucció de llocs de treball i la reducció de la protecció per atur han reforçat la capacitat de negociació dels empresaris a l’hora de fixar salaris més baixos, els quals han trobat en la reforma laboral del 2012 una eina magnífica per als seus interessos”.

Així ho corrobora l’advocat del Col·lectiu Ronda Nacho Parra, que exposa que la regulació instaurada pel Govern de Mariano Rajoy comporta un seguit de perjudicis per al treballador per compte d’altri, com la rebaixa de la indemnització en cas d’acomiadament, la preeminència del conveni d’empresa per sobre del sectorial o la possibilitat de reduir la quantia salarial via modificació de condicions, entre d’altres.

Durant la crisi econòmica, van ser les persones amb salaris més baixos les que van patir les davallades més pronunciades i, amb la recuperació, ha seguit així. “Entre els anys 2003 i 2016, 29 de cada 100 euros que genera el PIB han anat a parar en mans del 10% de la població amb ingressos més alts, mentre que només 8 d’aquests 100 euros han repercutit en el 10% de la població amb sous més baixos”, indica Íñigo Macías, un dels artífexs de l’informe d’Oxfam Intermón.

Així, les empreses han tornat a assolir un nivell de productivitat i de beneficis similar a l’època de la precrisi, però els salaris no han crescut amb la mateixa intensitat perquè les companyies s’han dedicat exclusivament a repartir dividends. “Cal augmentar les inspeccions de treball, invertir més en despesa pública, i és urgent una reforma fiscal perquè no recaigui tot el pes dels impostos sobre les famílies”, declara Macías.

Els falsos autònoms, símptoma del low cost

Els anomenats riders (repartidors a domicili) pateixen un altre dels casos paradigmàtics de precarietat laboral: el dels falsos autònoms. Treballadors de les grans empreses del sector com Glovo o Deliveroo han denunciat que aquestes els contracten com a autònoms, quan en realitat no tenen autonomia en el treball i depenen de directrius de l’empresa.

De cada 100 euros que genera el PIB, 29 han anat a parar en mans del 10% de la població amb més ingressos, i només 8 han repercutit en el 10% de la població amb sous més baixos, segons Oxfam Intermón

Quan la companyia Deliveroo va comunicar-los ara fa més d’un any la possibilitat de pagar per comandes en comptes de per hores, un dels riders, Daniel Gutiérrez, juntament amb dos companys més, van decidir reunir-se secretament en un bar per redactar un document que van transmetre a l’empresa i que van signar més d’un centenar de treballadors.

Després, van venir la primera vaga a l’Estat espanyol en una companyia de l’anomenada “economia de plataforma”, acomiadaments i les primeres denúncies judicials amb dictàmens contradictoris. La titular del Jutjat Social núm. 6 de València va sentenciar de manera pionera al juny del 2018 que l’exrepartidor de Deliveroo Víctor Sánchez era un “fals autònom”, és a dir, que es podia considerar treballador per compte d’altri perquè l’empresa controlava tot el seu procés productiu (horaris, salari i obligacions). Deliveroo va recórrer contra la resolució judicial, però al novembre del 2018 va retirar el recurs, i va evitar que el cas arribés al Tribunal Suprem, on crearia jurisprudència. En canvi, el Jutjat Social núm. 39 de Madrid va dictaminar al juliol del 2018 que la possibilitat de rebuig per part del treballador és un element d’independència, de manera que la consideració d’autònom és exacta.

Aquestes noves empreses han estat al punt de mira judicial durant el 2018, amb denúncies presentades davant les inspeccions de Treball de Barcelona, de Palma, de Madrid o de Gijón. Fins i tot la Seguretat Social portarà a judici Deliveroo al maig del 2019 després d’una inspecció de Treball a Madrid que va detectar-hi 517 casos de falsos autònoms. Les sentències seran clau per establir el futur de les relacions laborals en aquestes multinacionals de les “noves economies”.

Foto: Kai Pilger /Unsplash

Mentrestant, cooperatives d’ecomissatgeria com Mensakas, formada per exriders, volen canviar la mentalitat de qui compra. “Tot i que no podem competir contra les grans plataformes en termes de preu, sí que podem garantir que els repartidors que formen part de la nostra flota treballen en unes condicions òptimes”, recalca Gutiérrez, un dels socis fundadors.

Dones i migrants: doble vulnerabilitat

L’equatoriana de mitjana edat Ana María va fugir de la situació precària de Guayaquil el 2001 amb l’anhel de millorar la seva qualitat de vida. “En arribar aquí, vaig conèixer una senyora dominicana que vivia a Igualada feia anys. Ella em va aconseguir la meva primera casa.” Aquesta tasca domèstica la combina amb la neteja d’una assessoria jurídica i treballs esporàdics, que cobra en negre. De tot això, n’obté 640 euros mensuals, una suma insuficient per cobrir les seves necessitats bàsiques i, ja no diguem, estalviar.

Des del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers s’adonen de la cronificació existent a causa de les dificultats de trobar una feina a temps complet i renovar l’autorització de permanència. “Més de la meitat de les 11.316 persones que hem atès l’any 2018 estan en situació irregular. I des dels últims 5 anys la xifra no ha parat d’augmentar”, relata Toni Mora, secretari de Migracions de CCOO Catalunya.

Carles Bertran, director del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers, considera que un altre dels temes preocupants és la jubilació de les persones amb trajectòries professionals intermitents. “Quan envelleixin, es trobaran molt desvalgudes”, explica. “Reclamem una llei més flexible que gestioni un atur elevat, sobretot en sectors com el treball de la llar, que té unes característiques especials.”

D’aquesta necessitat sorgeixen entitats com Mujeres Pa’lante, que ofereix de manera gratuïta serveis d’atenció jurídica, psicològica i sociolaboral per tal de facilitar el camí a persones que busquen regularitzar la seva situació.

Crear igualtat d’oportunitats

Iniciatives com el programa Làbora, de l’Ajuntament de Barcelona, el de formació i inserció laboral de Càritas, o les actuacions del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), formen les persones en situació de vulnerabilitat en el mercat a partir d’itineraris personalitzats per tal de crear igualtat d’oportunitats i fomentar la inserció. “1.893 persones participants al programa Làbora durant el 2017 van trobar feina, un 17,36% més que el 2016. D’aquestes, 367 han tingut més d’un contracte. El 2017 hi va haver el 20% més de contractacions que el 2016”, relata la tècnica Raquel Soler.

Càritas també té programes d’ajuda a treballadors no solament en l’aspecte laboral, sinó des de la globalitat. “La destrucció de treball va començar el 2008. Parlem de persones a qui, des de fa anys, se’ls tanca la porta de manera sistemàtica, que han anat acumulant moltes pedres en la motxilla i que, per tant, poden patir problemes de salut i angoixa”, explica la responsable del programa sociolaboral, Desirée Garcia.

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha prorrogat l’acord signat el 2016 segons el qual les persones en atur contractades en el marc del programa Treball i Formació cobraran, com a mínim, 1.000 euros mensuals. “Aquest servei el formem 23.000 persones a l’Estat i 1.470 a Catalunya, amb un atur de tres milions i 403.700, respectivament”, relata la directora del SOC, Mercè Garau.” A Alemanya compten amb 95.000 membres per fer front a dos milions d’aturats. La diferència denota la manca de recursos que permetria garantir una major qualitat en la cobertura.”

Una alternativa a l’alça en temps de precarietat són les cooperatives, un sistema d’organització molt més horitzontal. Amb la crisi s’han multiplicat “en part, per l’estabilitat que aporten, però també per les arrels llibertàries del poble català. La societat civil d’aquest país està acostumada a autoorganitzar-se”, opina Xavier Palos, soci i membre de l’equip tècnic de la Xarxa d’Economia Solidària (XES).

Aquest contingut va aparèixer originalment el febrer de 2019 a l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics, una publicació que posa llum a temes que els mitjans de comunicació corporatius van passar per alt durant el 2018 i que reflexiona sobre el tractament informatiu de fets destacats. Descobreix-ne la resta de continguts i com aconseguir-lo.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.