Un documental valencià destapa una trama de xantatges i condicions de semiesclavitud en el cultiu de la xufa africana, amb què es produeix bona part de les orxates industrials dels supermercats. L’empresa en el punt de mira, Tigernuts Traders, ha portat a judici els seus autors i ha amenaçat els festivals on s’ha projectat i els mitjans de comunicació que se n’han fet ressò. Tot i parlar d’un producte tan valencià com és la xufa, les institucions de València han donat poc suport al documental. Per contra, llauradors valencians denuncien que l’entrada de xufa forana és “competència deslleial” que els perjudica en preu perquè “abusa” de les treballadores africanes.

Que moltes de les orxates dels supermercats estan fetes amb xufes africanes és un secret a veus a València des de fa anys. Es venen a preus molt més baixos i així rebenten el producte local. Per conèixer la realitat de primera mà, un orxater va agafar un avió per anar al sud-oest africà (Burkina Faso, Mali i Nigèria) i va registrar amb la càmera el que hi va veure.

El resultat és el documental Tigernut. La pàtria de les dones íntegres, un relat cru dirigit per Andoni Monforte, fundador de l’empresa valenciana Món Orxata, que desvela condicions de treball de “semiesclavitud” de dones i xiquets, amb moltes hores sota el sol, respirant pols “sense parar” i sofrint picadures d’escorpins i de serps per un euro i mig el dia. “Això no és res ací. No ens arriba ni per alimentar els nostres fills. Però què hi farem?”, sospira una de les entrevistades en el film.

Pràctiques comercials irregulars a l’Àfrica

El documental posa el punt de mira en una empresa valenciana, Tigernuts Traders, que s’autodenomina “màxima importadora i exportadora mundial de xufa”: d’una producció global de 10.000 tones, n’importen 2.500 tones per any, de les quals n’exporten el 95% i la part restant ajuda a produir bona part de les orxates industrials dels supermercats (només el segell de la Denominació d’Origen garanteix que la xufa emprada és valenciana).

A València hi ha una producció anual de 5.300 tones i dobla en preu l’africana. Normalment, la xufa valenciana està venuda abans fins i tot de la collita; per això, grans empreses han buscat ampliar el negoci fora del territori valencià. Però, segons el relat de diferents fonts africanes al llargmetratge, les pràctiques comercials a Àfrica s’allunyen del win-win i s’apropen més a unes relacions neocolonials Nord-Sud.

Un cas denunciat: un intermediari va demanar a una família que cultivés tots els terrenys amb xufa amb el compromís de pagar la collita a un preu just preestablert i, quan el tubèrcul estava llest, el comerciant s’enrocava en un preu molt més baix i humiliant per a les treballadores. Només tenien dues opcions: malvendre sota el preu de cost o menjar tot l’any només xufa, perquè havien deixat de conrear altres productes.

Per fer front a aquestes situacions de vulnerabilitat, llauradors africans es van agrupar en cooperatives que marcaven el preu en 40 cèntims el quilo, una iniciativa que no va agradar gens als amos valencians de la xufa. Segons el film, l’empresa Emilio Peña SA (EPSA) va comprar-los grans quantitats per via marítima. Arribaren 200 tones en 10 contenidors al port de Barcelona; quatre van passar la duana sense problemes, però la resta no, perquè se’ls va exigir un control sanitari que va donar un nivell superior al permès en aflatoxines. El Ministeri decretà una alerta sanitària que va obligar els contenidors a tornar a l’Àfrica.

El documental demostra que els sis contenidors suposadament contaminats mai no es van obrir i que els va comprar RCA Records SL (dels mateixos propietaris que Tigernuts Traders). Les autoritats de Mali en van informar l’aleshores ministre espanyol d’Afers Exteriors, el socialista Miguel Ángel Moratinos. No va investigar-ho. Les diputades de Podem al Congrés Rosana Pastor i Rita Bosaho van preguntar sobre lesirregularitats a la cambra baixa al maig del 2018, però el Govern espanyol no hi va donar cap resposta convincent.

El documental l’han seleccionat en festivals per tot el món i ha rebut premis, però tot i parlar d’unes pràctiques comercials que perjudiquen els llauradors valencians, ha rebut poc suport de les institucions

Intents de censura

Tigernuts Traders ha intentat aturar les projeccions del documental. El director del Festival de Cine de Drets Humans de Barcelona, Toni Navarro, confirma les pressions: “És una situació inaudita. He vist directors de documentals passar per situacions similars al Pakistan, a Turquia o al Marroc. A l’Estat espanyol, amb temàtiques més controvertides, mai havia tingut notícia de situacions tan lamentables i repressores”.

El president de l’ONG Escuela Sansana, de Madrid, Fernando Alonso, assegura que li va trucar personalment el fundador de Tigernuts Traders, Ramón Carrión: “Em va dir que, si difoníem el documental, m’arriscava a alguna cosa molt greu i que em denunciaria”. I el va advertir que una persona estaria prenent nota de tot allò de què es parlés a la sala.

L’empresa era invisible per al públic general, com la majoria de les grans comercialitzadores, sense departament de premsa. Això va canviar amb la difusió del documental. Carrión ja adverteix en una entrevista en la pel·lícula: “Publicaré amb més força que tu, perquè tenim més força i influències que tu”.

Pensat i fet, van contractar els serveis del Grupo R Comunicación. Segons s’ha pogut confirmar, periodistes de diferents mitjans valencians que van publicar la notícia han rebut amenaces de denúncia.

Suport dels agricultors, silenci a l’Ajuntament

Amb un pressupost baix, 16.000 euros, el documental ha estat seleccionat en més de 30 festivals per tot el món i ha rebut set premis a Chicago, Londres o Bogotà. Tot i parlar d’un producte tan valencià com és la xufa i sobre unes pràctiques comercials que perjudiquen els llauradors valencians, ha rebut poc suport per part de les institucions. Monforte va enviar el film a la Regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament i a la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana, però assegura que mai no en va rebre una resposta. Fonts del consistori expliquen que els llauradors “estan cansats que es parle de les coses dolentes” de l’Horta, però la realitat és una altra: el ple del Consell Regulador de la DO Xufa de València va aprovar per unanimitat un text “contra el dúmping social” que suposa “una competència deslleial basada en pràctiques d’explotació, com a mínim, qüestionables”.

El president de la DO, Antonio Gimeno, està “a favor del lliure comerç” però l’entén com “treballar en igualtat d’oportunitats i de condicions”: “Els llauradors d’Àfrica són companys de professió i volem que visquen bé; a nosaltres no ens agradaria que ens tractaren així”. I assegura que a l’Horta valenciana hi ha por: “Tigernuts Traders és la màxima importadora i pràcticament el 70% del sector treballa amb ells. Tenen molta força i poder”.

Per la seua banda, el llaurador ecològic Vicent Martí defensa que “el documental feia falta”: “És la denúncia clara del fet que els magnats van a Àfrica o a l’Amèrica Llatina i aconsegueixen uns preus molt barats de les collites o les roben i enfonsen els preus d’ací”.

Un càrrec de Compromís té relacions comercials amb Tigernuts Traders

Són destacables les relacions comercials de Tigernuts Traders amb Enric Navarro i Valls, copropietari amb Francisco Planells de l’empresa Terra i Xufa, membre de la plataforma Per l’Horta i un dels empresaris valencians més forts en el sector de l’agricultura ecològica. Es va presentar en les llistes de Compromís per València en 2015 i hui és representant a Mercavalència i al Consell Agrari Municipal i presentador d’un programa en la televisió pública À Punt.

L’actual gerent de Tigernuts Traders, Daniel Carrión, afirma que “porten molts anys de relació” i que no solament li compren xufes, sinó que “va fer la intermediació” perquè pogueren tindre el producte amb DO i així “poder exportar-lo amb segell”. Navarro confirma que “va estar defensant que entraren en la DO” perquè creu “que ha d’estar oberta a tot el món”. Sobre el documental, assegura que no l’ha vist i repeteix l’argument oficial: “Preferisc parlar de lo bé que ho fem ací, no de lo roí que ho fan en una altra part”. Judicis i presumptes amenaces Tigernuts Traders va interposar una querella penal per injúries i calúmnies contra Andoni Monforte i dues col·laboradores, Llanos Rodríguez i Eva Fernández. L’objectiu és, segons la defensa, “el segrest del documental i impedir la seua difusió”. Un dels arguments que esgrimeixen contra l’orxater és que ha fet el vídeo per interessos empresarials, tot i que Món Orxata opera localment i no com a gran comercialitzadora.

Judicis i presumptes amenaces

Tigernuts Traders va interposar una querella penal per injúries i calúmnies contra Andoni Monforte i dues col·laboradores, Llanos Rodríguez i Eva Fernández. L’objectiu és, segons la defensa, “el segrest del documental i impedir la seua difusió”. Un dels arguments que esgrimeixen contra l’orxater és que ha fet el vídeo per interessos empresarials, tot i que Món Orxata opera localment i no com a gran comercialitzadora.

L’empresa es va querellar per injúries i calúmnies contra els autors del documental per, segons la defensa, segrestar el film i impedir-ne la difusió

Al novembre del 2018 va ser Monforte qui va interposar una denúncia contra Ramón Carrión i el seu advocat Valentín Serrats perquè en les seues declaracions davant el jutge va amenaçar l’autor del documental de fer públic un vídeo seu amb suposades prostitutes africanes. També esmenta Carlos Recio (exfuncionari de la Diputació de València sancionat per estar 10 anys sense anar a treballar en l’època del PP), Francisco Planells i Enric Navarro per “extorsions, amenaces i xantatges diversos molt greus”.

A més, Monforte ha denunciat un robatori en la seua casa de “tres discs durs externs”, intrusisme en el seu correu personal i “seguiments físics”. En cap cas no n’ha pogut identificar l’autoria.

Un segell de comerç just que va durar un mes

Malgrat tot el que denuncia el documental, Tigernuts Traders va obtindre el segell de comerç just Fair For Life de l’auditora Ecocert al maig del 2018. L’empresa va crear la web Tigernuts For Life, on van publicar un contradocumental amb treballadores africanes amb proteccions. Però el reconeixement va durar ben poc: van retirar-lo un mes després. Amb la pèrdua del segell, ara utilitzen el logotip propi ‘Tigernuts Fair Project’.

Experts del món de la sobirania alimentària creuen que l’auditora va retirar el segell per por que el film tacara la seua imatge. Va ser la Coordinadora Estatal de Comerç Just qui va facilitar la informació del documental a Ecocert.

El gran problema dels segells de comerç just és que no existeix una normativa que marque què significa aquest concepte. És clar què significa que un producte tinga el segell d’ecològic (no s’hi han utilitzat productes fitosanitaris), però què és “just”? Els paràmetres s’han d’aplicar igual en tots els països? La Coordinadora l’explica amb conceptes interpretables, com “condicions laborals i salaris adequats”, “sense explotació laboral infantil”, “igualtat entre homes i dones” i “respecte al medi ambient”.

Ara per ara, només hi ha cinc entitats certificadores avalades per l’Organització Mundial del Comerç: Fairtrade International, Ecocert, Fundeppo, IMO-Fair For Life i Naturland. Sense normativa, la Coordinadora lamenta que accions com el Tigernuts Fair Project “generen confusió entre les consumidores”, però no hi poden fer res. De moment, i fins que no acabe el llarg procés judicial, no pareix que Tigernuts Traders haja de recuperar la confiança d’Ecocert.

Aquest contingut va aparèixer originalment el febrer de 2019 a l’Anuari Mèdia.cat dels Silencis Mediàtics, una publicació que posa llum a temes que els mitjans de comunicació corporatius van passar per alt durant el 2018 i que reflexiona sobre el tractament informatiu de fets destacats. Descobreix-ne la resta de continguts i com aconseguir-lo.