Aquest diumenge 5 de maig va fer un any que, després de mesos de preparació, va sortir al carrer el primer número de Jornada, un diari en paper d’esquerres i feminista en l’àmbit dels Països Catalans i amb estructura cooperativista. El 20 d’octubre passat, l’assemblea general de la cooperativa va decidir deixar d’elaborar el diari en paper per manca de viabilitat econòmica i engegar un expedient de regulació d’ocupació de la plantilla. Ara, un col·lectiu format per alguns extreballadors es queixa en un comunicat –que reproduïm més avall– que l’empresa encara els deu diners i atribueix la fallida del projecte a la manca d’experiència cooperativista, a la indefinició del model de negoci i a la gestió empresarial.

Segons el Consell Rector de la cooperativa, encarregat de gestionar el tancament del diari, el retard en els pagaments es deu al fet que diverses administracions encara els deuen diners. “El tancament del diari va ser una decisió dolorosa tant per les persones que hi treballaven o hi col·laboraven, com per les que havien confiat en el projecte com a sòcies o subscriptores. El diari Jornada sempre es va presentar com un projecte d’alt risc”, expliquen, preguntats per Mèdia.cat, en un comunicat de resposta que també reproduïm a continuació.

Comunicat d’extreballadores de Jornada

Cinc mesos després del tancament de la Jornada, i just un any després del llançament del primer número, una part de les extreballadores del diari creiem que és necessari fer pública la nostra situació actual i compartir el nostre punt de vista sobre el naixement i el tancament del diari.

En el dia d’avui, 12 treballadores assalariades de la cooperativa continuem en espera de cobrar un total de 39.000 € en concepte de sous impagats, indemnitzacions i quitances. L’1 d’abril vam assistir a la conciliació amb la direcció de l’empresa i vam firmar un acord vinculant davant l’autoritat laboral: si abans de l’1 de juliol no hem cobrat aquesta quantitat, recorrerem als tribunals perquè ens permetin executar el pacte.

Més enllà d’informar del nostre cas particular, com dèiem, creiem necessari compartir la situació actual amb totes les persones que, d’una manera o altra, es van implicar amb la Jornada (les col·laboradores que tampoc no han cobrat, i que esperen un total de 20.000 € aproximadament; les sòcies consumidores que no han recuperat el capital social aportat, i les lectores i subscriptores), ja que entenem que bona part d’elles han rebut poca informació del tancament de la Jornada i les seves conseqüències.

A banda de les afectacions que ha causat en les treballadores assalariades i les col·laboradores, també pensem que el final de la Jornada obre un espai de reflexió necessari. La Jornada naixia com un diari en paper i digital, en català, cooperatiu, d’esquerres, feminista i per als Països Catalans, un format que actualment no representa cap altra capçalera i que continuem considerant necessari. Per això creiem que el seu tancament ha de servir per analitzar què no ha funcionat i poder digerir-ho de cara a nous projectes. A continuació exposem les que considerem que han estat les causes del mal funcionament.

Com a projecte cooperatiu, el fet que només 5 de les 29 persones de la plantilla fossin sòcies treballadores va dificultar portar a la pràctica els valors cooperatius, especialment els referents a una democràcia interna, horitzontalitat i transparència. La distància entre la plantilla i el Consell Rector es va anar accentuant a mesura que van aparèixer els problemes, especialment a partir de l’estiu i bàsicament econòmics.

A les treballadores de la Jornada ens va mancar experiència en el món cooperatiu, així com formació en cooperativisme. Les assalariades, contractades un mes abans del llançament del primer número, vam engegar un diari al mateix temps que es projectava el model cooperatiu amb el qual s’hauria de regir. Tot i que estava prevista, la formació cooperativista anunciada per la direcció no es va produir en sis mesos.

Però la mancança en formació cooperativista no és, segons el nostre punt de vista, l’error principal. Els ritmes de treball que encadenàvem i la falta d’estratègia —que comportava molta incertesa— no ens permetien implicar-nos en la cooperativa més enllà de resoldre allò urgent. És important destacar que no va ser possible posar les cures al centre. Des del primer dia, les jornades de treball van ser molt llargues, i es va treballar amb pressa, pressió i improvisació. Era evident que fent jornades de treball de 10 i 12 hores diàries no podíem centrar-nos en res més que no fos produir, corregir i editar textos per fer que el diari sortís. Sense caure en el relat victimista, creiem que no hem d’oblidar l’estrès al qual vam estar sotmeses en tots els aspectes durant els mesos de vida del diari Jornada i les conseqüències que això va tenir en algunes de nosaltres.

D’altra banda, el fet que el model de governança de l’empresa fos el clàssic (gestió de la informació i presa de decisions centralitzat en poques persones) també va afectar en la implicació de totes les treballadores en la tasca col·lectiva. Va haver-hi una forta divisió de les tasques entre un equip administratiu-gerencial i la redacció, on el repartiment de responsabilitats, sobretot executives, no va estar mai definit. La construcció de la plantilla es va fer de dalt a baix i només una minoria de persones venien de fases anteriors del projecte, un matís que creiem molt important destacar. El rodatge de l’equip humà va ser molt breu i ens vam llançar directament al treball dur del dia a dia que comporta treure un diari.

La gestió tampoc va encertar el moment de la sortida al carrer del diari, ni les condicions. Les inversions i, sobretot, les despeses fixes —plantilla, equipaments, oficines, etc.— van resultar ser molt elevades, i s’anava de cara a l’estiu, període en què les vendes no s’auguraven gaire altes. A més, també va ser un problema el fet de constituir una plantilla assalariada tan nombrosa sense tenir marge de maniobra per gestionar-la des d’un model cooperatiu. La manera com es va contractar les treballadores —com hem dit, es va fer un mes abans de treure el diari i amb una informació limitada— i es va començar a publicar el diari tampoc van ajudar a construir un projecte sòlid des de l’inici. Així doncs, el diari va sortir el 5 de maig sense que s’hagués definit pràcticament res, aplicant canvis d’última hora i generant unes incerteses que es van allargar durant tota l’existència del projecte.

Amb el diari ja en marxa, va haver-hi una mala gestió de la informació des del punt de vista intern i una mala planificació estratègica de com anaven els primers mesos en vendes i ingressos, temes prou importants i sobre els quals es van produir decisions unilaterals. Les previsions i la planificació econòmica eren, a priori, poc realistes, i els objectius —ingressos per vendes, subscripcions i publicitat— eren quasi impossibles d’assolir en pocs mesos. Pensem que l’optimisme i la voluntarietat van donar una confiança excessiva a un producte poc definit.

Tot plegat feia que el model de diari de la Jornada fos molt incert. No es va fer una definició clara del producte, ni del públic realment objectiu, ni dels punts forts d’especialització i diferenciació, ni —sobretot— de cooperació amb altres mitjans i projectes culturals i polítics. La línia editorial no es va adequar als plantejaments inicials —creació d’un espai de comunicació transversal dins les esquerres i els moviments socials—, i, tot i que era imprescindible una reflexió sobre el model que seguiríem, aquest debat es va donar tard i amb elevades dosis d’improvisació a causa de la deriva econòmica que va prendre el diari en molt poc temps.

La complexitat de trencar amb les dinàmiques laborals a les quals ens tenen acostumades ens ha de permetre, també, fer autocrítica. Sovint apostem per la delegació i no per autoresponsabilitzar-nos. En el moment més crític del diari, creiem que no vam poder assumir les responsabilitats col·lectives que requereix qualsevol projecte econòmic fet des de la base, i que pretén ser horitzontal i igualitari, malgrat que tampoc volem oblidar el sacrifici econòmic i de força de treball que vam fer renunciant al sou i tirant endavant el diari cada dia quan la situació ja era més que complicada.

Pensem que a un projecte tan ambiciós i imprescindible com el diari Jornada li faltava més reflexió i més temps, esperar estar més madur. Un projecte d’aquesta magnitud, amb tants diners i —sobretot— tantes il·lusions en joc ha d’estar ben embastat des del principi, des del disseny de la tipografia o el llibre d’estil fins al nombre i les característiques de redactores i seccions, passant per una política precisa de promoció i distribució.

El desenllaç de tot plegat va desembocar en la presentació d’un ERO per part de la cooperativa, a la tardor, amb una manca de debat que va acabar avantposant les necessitats del diari per sobre de les seves treballadores, moltes vegades a partir de decisions unilaterals i demanant posteriorment responsabilitats col·lectives. (Un exemple d’això va ser la proposta que es va dur a l’Assemblea General de sòcies, que va tenir lloc el 20 d’octubre del 2018, en la qual es presentava la possibilitat de continuar el projecte en format digital i només amb una part de la plantilla escollida per la direcció del diari). Amb totes les mancances esmentades, el nostre desgast i les incerteses, en el pitjor moment del diari no vam saber ni vam tenir gaires eines per afrontar aquesta situació i reconduir el projecte. Pensem que cap persona o col·lectiu amb una mentalitat crítica i amb vocació transformadora de les estructures econòmiques i empresarials hauria d’haver viscut un procés així. També sabem que és més fàcil dir-ho que fer-ho, però creiem que, des del punt de vista pedagògic i per a futurs projectes, això ha de ser un aprenentatge.

Totes les raons exposades van fer insostenible un diari que havia nascut amb massa ambició. Per tot això, les persones signants hem cregut convenient compartir la nostra situació actual i la nostra anàlisi dels fets amb l’ànim que serveixi per enfortir el panorama mediàtic, cooperatiu i d’esquerres als Països Catalans i arreu.

Per acabar, volem mostrar la nostra solidaritat amb les companyes de la rotativa Gráficas de Prensa Diaria (GPD) de Parets del Vallès, propietat del Grupo Zeta i on s’imprimien la major part dels exemplars del diari Jornada. Elles també s’enfronten a un ERO i es mobilitzaran pròximament per defensar els seus drets laborals.

Firmen: Raül Beltran, Natxo Calatayud, Judit Canalias, Queralt Castillo, Susana Dicenta, Andreu Merino, Neus Molina, Marta Navarro, Joan Palomés, Abel Riu, Helena Roura, Jordi Sans, Enric Sellarès, Clara Truñó.

Sobre el procés de tancament de la Jornada (comunicat del Consell Rector)

El diari Jornada va tancar el passat 27 d’octubre. L’assemblea general de la cooperativa celebrada el 20 d’octubre va prendre aquesta decisió perquè el projecte era inviable econòmicament. Així mateix, es va escollir l’actual Consell Rector per a dur a terme el procés de liquidació de la cooperativa.

D’ençà d’aleshores, un petit equip de persones que eren treballadores i sòcies de treball del diari, coordinades amb el Consell Rector de la cooperativa, ha estat gestionant el tancament econòmic i administratiu del projecte. Malgrat que en una primera previsió crèiem poder tancar definitivament el projecte al gener-febrer d’enguany, finalment això no serà possible fins el juny, quan percebrem els darrers ingressos que es deuen a la cooperativa per part de diferents organismes públics. Aquest fet es va posar en coneixement de les persones que estaven pendents de cobrar salaris endarrerits de la cooperativa.

El tancament del diari va ser una decisió dolorosa tant per les persones que hi treballaven o hi col·laboraven, com per les que havien confiat en el projecte com a sòcies o subscriptores. El diari Jornada sempre es va presentar com un projecte d’alt risc. Tot i ser conscients de les dificultats amb què ens podríem trobar, una assemblea general de socis de consum i de treball de febrer de 2018 va decidir impulsar el projecte i la Jornada va començar a sortir el 4 de maig. No va ser possible i, a proposta de l’anterior Consell Rector, l’Assemblea general de socis va decidir aturar el projecte abans d’acumular deute i entrar en un procés econòmic complex que hauria sigut molt difícil reeixir.

L’actual Consell Rector som coneixedors del darrer intent fet pel conjunt de treballadores i treballadors del diari per remuntar les vendes. Per fer aquest darrer esforç col·lectiu, una part de la plantilla i les sòcies de treball van accedir a cobrar amb retard els seus salaris. Així mateix som coneixedors del fet que només tres persones de la plantilla eren socis de la cooperativa perquè la resta de treballadors no van arribar als sis mesos d’antiguitat que marquen els estatuts de la cooperativa per a poder esdevenir-ne socis. Malgrat això, sempre hem considerat i tractat el col·lectiu de treballadors com una unitat.

Actualment, els salaris i remuneracions pendents de satisfer són aquests salaris, així com algunes factures de proveïdors i les col·laboracions de les darreres cinc setmanes, algunes de les quals han decidit renunciar a cobrar-les com a mostra de suport al projecte. Tal com hem anat informant a les diverses persones pendents de cobrar, aquests endarreriments es sufragaran en el moment en què hàgim rebut els ingressos pendents.

Pel què fa al capital social aportat per les més de 600 sòcies de consum, no es podrà retornar, tal com ja es va informar durant les setmanes posteriors al cessament de l’activitat. Totes elles eren conscients que si el projecte no funcionava, seria molt difícil el retorn dels diners, i en el moment del tancament, les que es van expressar, ho van fer per expressar tristesa, però sobretot per felicitar l’esforç fet i valorar el producte que s’havia aconseguit.

Des del Consell Rector hem estat executant l’acord de tancament del projecte aprovat per la darrera Assemblea General. Un cop hàgim pogut rebre els darrers ingressos i fer els darrers pagaments, culminarem el procés de tancament amb la convocatòria d’una nova Assemblea General, moment en el qual l’actual Consell Rector haurà finalitzat la seva tasca, encomanada per l’Assemblea General del 20 d’octubre de 2018.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019