En temps d’immediatesa i viralitat, de titulars que emocionen però no informen, de notícies espectacularitzades i revolucions tecnològiques setmanals, mirar el passat pot ser una bona cura per als periodistes a qui no ens agrada córrer tant. Ho recomano; funciona. Allà, al fons, rere les piulades i els mems, passats els vídeos i els ‘cara a cara’ més comentats del dia, més enllà del soroll de la tempesta informativa i el llambreig de l’entreteniment perpetu, tot és quiet, hi ha poca gent i ningú crida. Parlo de les hemeroteques digitals, una porta oberta de bat a bat a l’abans del nostre ofici i un bagul sense fons on cercar històries, idees i opinions perdudes en l’oblit.

Deia Ryszard Kapuscinski que tot periodista és un historiador. Cal que ens preguntem, doncs, si l’obsessió pel present, per l’ara i pel ja ens apropa o ens allunya de l’essència del periodisme. Fent bones les paraules de Kapuscinski, els passejos per l’hemeroteca haurien de ser de prescripció obligatòria per a tot professional de la informació. I més encara ara que les eines digitals ens permeten accedir-hi amb una facilitat inimaginable fa quinze o vint anys.

Recordo el primer cop que vaig trepitjar l’Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona, al costat de la Facultat de Ciències de la Comunicació. Corria l’any 2004 i internet era quatre fòrums amb imatges pixelades i Fotolog. Vaig obrir una recopilació dels primers números d’El País enquadernada com una gran enciclopèdia i, amb la innocència dels divuit anys, vaig al·lucinar amb els editorials de l’any 1976. El temes, el to, els arguments, l’atreviment, no tenien res a veure amb el El País de principis del segle XXI.

Actualment, consulto setmana rere setmana l’hemeroteca de l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, on s’hi troben tots els números digitalitzats de clàssics de la premsa catalana com La Campana de Gràcia o L’Esquella de la Torratxa i també algunes publicacions de menys renom i, potser per això, encara més interessants. És el cas, per exemple, de la revista Imatges, setmanari gràfic d’actualitat, que es va publicar de gener a novembre de 1930 i que, malgrat la seva ràpida desaparició, guarda reportatges gràfics i textuals costumistes de gran valor per entendre la Catalunya popular dels anys trenta.

Podria allargar-me amb una relació dels tresors d’hemeroteca que he anat carregant al sarró, però prefereixo compartir amb companys d’ofici i internautes de totes menes els espais a internet on es troben milions de pàgines que un dia van omplir impremtes, quioscos, taulells de bar i converses. En català, la referència és l’arxiu ja mencionat, que es coneix per les seves sigles, ARCA. A la pàgina hi trobem un índex de títols, una línia del temps i un cercador amb els criteris bàsics. Cal destacar també l’hemeroteca oberta de La Vanguardia, que inclou totes les edicions del diari des de 1881.

En l’àmbit estatal, cal tenir en compte dues plataformes: l’hemeroteca digital de la Biblioteca Nacional de España, on es pot cercar per províncies de publicació i dates concretes, i la Biblioteca Digital de Prensa Antigua. A França, la referència és la pàgina web Gallica, de la Bibliothèque Nationale de France, amb una secció de diaris i revistes antigues. Al Regne Unit –tot i que és l’única plataforma de pagament que destaco en aquest article– és interessant navegar per l’hemeroteca del The British Newspaper Archive. A Estats Units, tenim la web Chronicling America, d’accés obert i gratuït.

Com us podeu imaginar, l’oferta actual d’hemeroteques digitals arreu del món és molt extensa. Potser cal afegir-hi, com a referència europea, el projecte Europeana Collections, que entre d’altres col·leccions n’inclou una de diaris i revistes. I, en l’àmbit mundial, no podem oblidar-nos de la World Digital Library.

Segur que molts de vosaltres ja sou habituals de la premsa antiga, però cal posar en valor el gran tresor que tenim a només uns clics i la meravellosa eina que suposa per als periodistes per aprofundir en coneixements històrics i, a més, per descobrir o redescobrir els referents del periodisme català, estatal i internacional.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.