Els mitjans del País Basc han patit la repressió reiterada de la justícia imperial espanyola, que n’ha arribat a tancar alguns. Egin i Egunkaria, els més destacats. El cas d’Egin, després d’anys de presó que van haver de complir periodistes i directius, i la destrucció de la seva impressora per negligència del jutge prevaricador Baltasar Garzón, encara cueja. L’empresa editora del diari Gara haurà de pagar els deutes d’Egin a la Seguretat Social (fins a tres milions d’euros) que el mateix Garzón va endossar a Gara, qualificant-la de successora de l’empresa que ell va fer clausurar. Gara ha iniciat una campanya de subscripcions per afrontar el deute milionari.

No sempre, però, el tancament és degut a la repressió. Fins i tot podríem parlar de “mort natural”. Això és, quan els que en són responsables decideixen que la funció –per les raons que sigui– ja ha estat acomplerta. És el cas de la revista Herria2000Eliza, vinculada al moviment de cristians de base i sacerdots bascos del mateix nom. El passat mes de juliol van decidir tancar-la. “No deixem de publicar per asfíxia econòmica –deien en el darrer número–, sinó perquè ens hem fet grans, no aconseguim relleu i ens falta frescor”. Un reconeixement implícit que ara els temps han canviat molt al seu país, i més en concret en la que fins fa poc encara era influent església catòlica basca.

Herria2000Eliza va néixer el 5 d’abril de 1978 –és a dir, fa quaranta anys– per decisió de les Comunitats Cristianes Populars (Kristau Elkarte Herritarrak) i la Coordinadora de sacerdots del País Basc (Euskal Heriko Apaiz Koordinakundea). Ha cobert, doncs, uns anys clau en la història d’aquell poble que ha patit tant (com cantava el nostre Raimon), des de la perspectiva basca de l’anomenada teologia de l’alliberament. Precisament un dels formuladors més significatius, en la teoria i en la pràctica, d’aquest moviment –i bèstia negra per als mitjans imperialistes espanyols, com es pot veure per exemple aquí–, el capellà i teòleg Fèlix Placer, un dels pilars d’Herria2000Eliza, n’acaba de publicar una detallada història: Euskal Eliza, Iglesia Popular Vasca (Herria 2000 Eliza, Bilbao, 2019).

En un recull de testimonis que incorpora al final del llibre, és revelador, entre tots ells, el del periodista i escriptor Javier S. Erauskin, que també va patir les conseqüències de la repressió i la censura. “He col·laborat ben de gust a les pàgines d’Herria Eliza –hi diu–, des del primer número fins al darrer. Aquesta singular col·laboració, ateses les meves conviccions radicalment allunyades de l’Església, no m’han impedit trobar-hi amics i companys de debò, amb els quals he intentat compartir el compromís en la lluita per la justícia, els drets humans, la igualtat, les llibertats o la denúncia del capitalisme amb l’aixafament dels pobres o la monstruositat tràgica de les emigracions o tantes i tantes injustícies flagrants. A ells i als qui de forma callada treballen per la llunyana utopia d’un món millor, el meu agraïment solidari”.

A la portada del darrer número –dedicat a “Euskal Herria davant una economia neoliberal avançada”, hi destaca en primer pla la fotografia d’una pancarta. Hi diu: “Neoliberal, neocriminal”.

Més sobre el País Basc

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.