Cada vegada que publico a les xarxes una notícia relacionada amb Catalunya en italià sé que arribarà un estol de trols a dir-me, normalment en majúscules i amanint-ho amb algun insult poc imaginatiu vinculat al fet que soc dona i rossa: “Sou com Salvini!”. Som, qui? És igual que es tracti d’un tuit asèptic i ensopit amb només l’enunciat d’una notícia d’un mitjà italià i el seu enllaç. Si el contingut parla de Catalunya certs trols s’activen i, si hi ha pel mig Itàlia, la consigna sembla clara: posem-hi Salvini.

Pocs es limiten a escriure’n el nom. Amb l’ímpetu tendre de qui creu que ha descobert la sopa d’all, em deixen de record una imatge i un peu de foto: “Aquí tienes a tu amigo“. De fet, en tenen dues, de fotos: la que té més èxit és una en què el líder de la Lliga duu una samarreta amb una estelada i una ikurriña, somrient, en un míting al nord d’Itàlia de fa uns quants anys; en l’altra, menys reeixida, Salvini només aguanta una estelada amb cara de circumstàncies.

Vistes des d’Itàlia, aquestes fotos fan riure. No pas al protagonista, a qui de ben segur ara incomoden, sinó a qualsevol persona que no hagi estat desconnectada de la política del país els últims quatre anys. Perquè sí, la Lliga Nord, partit xenòfob ultradretà i soci històric de Silvio Berlusconi al govern central, havia donat suport a la independència de Catalunya. Però aquell partit en realitat ja no existeix i qui se l’ha carregat ha estat precisament Matteo Salvini. El 2014 va agafar les regnes d’una formació en caiguda lliure, amb greus problemes econòmics, de corrupció i de credibilitat i va reconvertir-la. D’un partit fins aleshores autonomista va passar a un d’ultranacionalista italià que aspirava a governar el país. Va voler crear un Front Nacional a la italiana. I se’n va sortir.

Ho va tenir tot de cara. Berlusconi començava el seu lent declivi després dels escàndols de les orgies amb menors, però al mateix temps es negava –i a hores d’ara, encara ho fa– a deixar un successor dins de Força Itàlia. Així que Salvini –que gaudia de la gràcia de l’ex-cavaliere– va aprofitar el buit de poder a la dreta italiana i va transformar el partit del qual viu de tota la vida. Per molt que periodistes i polítics nostrats s’entestin a continuar anomenant-la així, ja ni tan sols es diu Lliga Nord: ara és La Lliga de Salvini. No és una manera de parlar. Aquest és el nou nom, perquè s’ha creat un partit a mida. El líder xenòfob ha enterrat les fotos en què estava a prop d’ikurriñes o estelades al mateix fossar on intenta soterrar els vídeos en què apareix cantant cançons racistes contra els italians meridionals.

Així, qui escriu articles dient que Salvini és el gran aliat de l’independentisme català i que representa l’equivalent d’aquest moviment a Itàlia menteix? Sí: per desinformació o mala fe, menteix. I també ho fa qui, en un debat electoral a TV3, acompanyat de les immancables dues fotos que tant agraden als trols, diu que Salvini “assisteix a les diades de l’Onze de setembre”. Jordi Cañas, de Ciudadanos, va difondre fa dos dies una fake new en tota regla que, de fet, els mitjans espanyols gairebé en bloc –i part dels catalans– havien fet circular el setembre de l’any passat: que Salvini participava a la Diada.

Tot va néixer d’un fotomuntatge força matusser publicat a les xarxes el 5 de setembre passat pel partit ultradretà i xenòfob Som Catalans. La formació, minoritària i minoritzada dins de l’independentisme, està dirigida per exmembres del partit xenòfob i espanyolista Plataforma per Catalunya (PxC). Sense anar més lluny, el coportaveu de Som Catalans, Enric Ravello, és l’exsecretari de relacions internacionals de PxC.

En el fotomuntatge hi havia una frase de Salvini de 2015 en què lloava la capacitat dels catalans de lluitar contra un estat centralista i uniformador, amb la seva imatge enganxada sobre un mar d’estelades i un enunciat ambigu que podia donar a entendre que assistiria a la manifestació de la Diada. Evidentment l’aleshores ja cofoi ministre de l’Interior italià mai va estar ni remotament a prop d’anar a la Diada. No és casualitat que l’única frase que els podia servir fos del 2015: és el temps que fa que la Lliga ha virat cap a l’ultranacionalisme d’estat. I per això Salvini ja no mostra solidaritat a les nacions que no en tenen. Ara els seus aliats i destinataris de paraules d’amor son Viktor Orbán, Marine Le Pen i Santiago Abascal.

Per cert, Salvini, que es defineix federalista, creu que el referèndum del Primer d’Octubre va ser un trencament de la legalitat espanyola per la força i per això, tot i lamentar la brutalitat policial com la majoria de partits italians, se’n va desmarcar l’endemà mateix. “No té res a veure amb els referèndums de la Llombardia i el Vèneto”, que van ser només consultius sobre més autonomia, i el més important: “Els nostres referèndums sí que respecten les lleis, com ha de ser”, ha dit el líder leghista.

L’equivalent en territori català al que era la Lliga abans que Salvini la remodelés escapçant-li el “Nord” és Som Catalans. La minúscula formació catalana té contactes amb el que queda de la vella Lliga Nord i amb Alternativa per Alemanya, el Vlaams Belang flamenc i l’FPO austríac. I és a aquesta gent, els de la vella Lliga Nord, a qui van convidar a la Diada. No era la Lliga de Salvini, el partit més potent d’Itàlia, que governa el país. Son quatre gats que estan enfrontats amb ell perquè els ha fotut enlaire la retòrica de la Padània. Han perdut el lligam amb el poder i es passen el dia maleint Salvini i intentant que algú els faci cas, fins i tot un partit tan insignificant com Som Catalans. Malgrat el que ha quedat escrit als mitjans, són aquests nostàlgics de l’antiga Lliga Nord els qui van anar a la Diada, no pas Salvini, i d’acord amb el que han promogut sempre tant l’ANC com Òmnium, van ser aïllats i rebutjats per la resta de manifestants.

El més poètic de tota la història, però, és que els meus benvolguts trols, que tenen els perfils inundats de propaganda de Vox, continuaran responent amb les fotos de Salvini amb l’estelada a tothom que piuli en català sobre Itàlia o en italià sobre Catalunya. I mentrestant, al món real, Salvini tracta Santiago Abascal d’aliat i amic i el felicita pels bons resultats electorals. I ho remata penjant a les xarxes una foto seva amb la bandera d’Itàlia juntament amb una altra d’Abascal amb la bandera espanyola. Aquesta foto, però, no és la que es farà viral.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.