El coneixement del canvi climàtic a Catalunya és envejable, ara s’ha de traduir en polítiques concretes. Aquesta és la conclusió a què arribava Gabriel Borràs, el responsable de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic a l’entrevista a La Terra d’abril. Borràs ha coordinat les investigacions que demostren que els últims 30 anys els rius catalans han sofert una reducció significativa dels cabals en capçalera. L’increment de la temperatura mitjana té conseqüències en l’evaporació i en la transpiració vegetal i de masses boscoses. A més, el Pirineu, la gran fàbrica d’aigua de Catalunya, ha vist reduïdes les precipitacions, sobretot a l’hivern.

Aquests estudis a casa nostra també demostren que els paisatges treballats tenen més capacitat d’absorció del carboni. Cal gestió forestal, promoure la ramaderia extensiva, que manté els prats, i garantir la viabilitat dels conreus. Cal prendre mesures per captar C02. Però, ep, el que cal és reduir les emissions, d’una vegada! Borràs em cita Josep Peñuelas, científic del CSIC, que ha demostrat davant del món el canvi climàtic amb dades de Catalunya i que fa molt anys que dedica tots els esforços a investigar els balanços d’emissió i captació de carboni. Peñuelas diu que cal anar a l’arrel del problema: deixar de cremar combustibles fòssils. Deixar de consumir-los.

El canvi climàtic no produeix un canvi socioeconòmic

El 15 de maig, el govern de la Generalitat va declarar l’emergència climàtica i ambiental, com han fet altres països, en resposta al moviment estudiantil ‘Fridays for future’. Adopta uns compromisos, una declaració d’intencions. La Llei del canvi climàtic ha de servir per obtenir fons propis per gestionar aquest repte. Això vol dir impostos als turismes i furgonetes. Això sí que seria anar a l’arrel del problema. Se’n sortirà, el govern?

Ens acostem perillosament a la possibilitat d’oblidar allò que hem perdut, escrivia el 2006 Al Gore a Una veritat incòmoda. El tema del medi ambient és irrellevant per a la nostra vida quotidiana: hipnotitzats per una existència sobreestimulada, immersos en la cultura de l’entreteniment, que desplaça la informació i el coneixement, no agafem perspectiva del lent procés de degradació de la natura. I la gent desconnecta quan llances un missatge tremendista, segons ens diu, per experiència, l’ecòleg Martí Boada.

El comerç de mercaderies és el que més contribueix a l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Amb tot, caiem als peus del gegant nord-americà Amazon. Qui no compra per internet no està a l’última. S’ha implantat a Catalunya i n’estem meravellats. Ampliarà plantes i crearà llocs de treball. Però el darrer any, el comerç electrònic ha incrementat el trànsit a Barcelona de manera escandalosa: 15,5 milions de desplaçaments, 4 milions dels quals innecessaris perquè el comprador no és a casa o perquè la compra s’acaba retornant.

El problema de com pensem la crisi del clima, deia Al Gore fa 13 anys, és que sembla més fàcil no pensar-hi gens. Som la granota de l’experiment científic: si cau dins l’olla bullent immediatament salta cap a fora, però si es troba dins l’olla amb aigua tèbia, que s’escalfa a poc a poc, simplement es queda a l’aigua fins a la mort. Avui i aquí la granota no s’adona encara de les bombolletes d’apunt d’arrencar el bull.

El descobriment del canvi climàtic a Catalunya

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.