Ja està. La professió periodística ja es pot treure un llast de sobre. Almenys, fins que arribin les properes eleccions, que mai se sap quan poden ser. A partir d’avui ja es pot informar una mica més lliurement. Bé, tan lliurement com ho permet el sistema mediàtic dominat per l’establishment. Fins ahir calia controlar què deien els periodistes, a partir d’avui ja es pot fer de tot. De la nit al dia. De superar el mandat totpoderós de la junta electoral de torn, amb tot el seu biaix ideològic, a poder campar.

Ens hem acostumat durant setmanes que, per exemple, a TV3 es reptís a cada informatiu l’avís: “En aquest informatiu no s’han pogut fer servir expressions utilitzades anteriorment amb criteris periodístics, com ‘exili’ o ‘presos polítics’, en compliment de la resolució de la Junta Electoral que les considera contràries al principi de ‘neutralitat informativa'”.”En aquest informatiu no s’han pogut fer servir expressions utilitzades anteriorment amb criteris periodístics, com ‘exili’ o ‘presos polítics’, en compliment de la resolució de la Junta Electoral que les considera contràries al principi de ‘neutralitat informativa'”.

Una decisió, la d’emetre l’avís, que honora la professionalitat dels periodistes de la cadena. Seria desitjable que a partir d’ara els criteris periodístics retornessin, que s’esfumés l’autocensura i es potenciés el sentit veritable de l’existència dels mitjans públics catalans: presentar el món des d’aquest bocí de món, sense complexos. És cert, l’espasa de Damocles hi és sempre: hi ha qui vol tancar, anorrear, tot el que tingui a veure amb una mínima expressió de catalanitat i quan pot, o quan s’ho inventa, busca elements per justificar-ho.

Deixeu-me tornar a la junta electoral. Aquests suposats “principis de proporcionalitat i neutralitat informativa” que aplica com vol potser seria hora que els depurés. És cert, vivim en l’època que la mentida és notícia i en què la mentida és viralitat. No menys cert és que és l’època en què es detecta i es contrataca. Quina proporcionalitat i neutralitat es demana a la informació? Es poden posar en el mateix pla la defensa dels drets de ciutadania de la restricció dels drets proclamats? Oi que no? És neutralitat donar més minuts a un candidat perquè en l’anterior votació el partit pel qual es presenta va tenir més vots? No se suposa que en cada procés electoral es parteix de zero? Doncs quina neutralitat i proporcionalitat hem d’aplicar? Cap ni una. El que cal és honestedat, rigor i respecte pels fets, anant a la recerca de la veritat. Res més. Mentre la junta electoral només veu suports publicitaris, els periodistes i ciutadans compromesos hi veuen dret a una informació veraç. I en aquest sentit, cal dissociar més què és el periodista i les seues funcions del que és el mitjà de comunicació i els seus interessos empresarials.

Tampoc es pot obviar que la mentida per sistema, abanderada per -especialment- algunes forces polítiques concretes, és també el ‘modus operandi’ de determinats mitjans de comunicació de masses. I sí, cal regular, posar límits a la mentida i la manipulació. Però pocs límits, veig. Afecta, sobretot, a uns mitjans d’àmbit estatal espanyol. Algú podria dir que d’Espanya ja no en podem esperar res i que adéu-siau, que ja s’ho faran. Però no, la seua producció periodística o mediàtica no ens és gens aliena: en mitjans específics amb audiència considerable difonen missatges i discursos que dinamiten ponts i trenquen la convivència amb conciutadans nostres, amb veïns d’escala.

Avui, però, que no ens treguin el somriure: després d’unes llargues setmanes ens hem tret un llast de sobre, sabent que, més tard o més d’hora, ens clavaran, de nou, un bon gec des de la JEC al bell mig del dret a la informació.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.