Podríem establir els especials electorals com un gènere televisiu? El compte enrere, les projeccions de resultats en base a enquestes, les rondes de primer titular entre experts de les taules d’anàlisi, les connexions en directe, el minut a minut dels resultats. Si, a més a més, com en les darreres eleccions, el final del partit no es coneix fins a l’última foto finish, el relat televisiu té tots els ingredients d’un espectacle de masses.

De l’última experiència de municipals i europees a Catalunya –i també autonòmiques a les Illes Balears, entre altres comunitats autònomes- en podem treure una experiència: estalviïn-se les valoracions post escrutini.

Perquè diumenge a la nit, amb el 95% dels vots escrutats en la batalla a la plaça gran –Barcelona- Ada Colau va tornar a fer un Xavier Trias. El 2015, en conèixe’s els resultats de l’Ajuntament, amb 10 regidors, l’alcalde Trias va donar per perdut l’Ajuntament i va sortir a felicitar els Comuns, que l’havien superat per un regidor. Tot pronosticava un Consistori de pactes complicats i majories poc estables, però Trias va donar l’aritmètica per impossible al seu favor. L’endemà, columnistes, analistes, portaveus de lobbys no oficials van sortir en massa a demanar-li que no abandonés la partida.

Diumenge a la nit, Colau va fer el mateix. Empatada a regidors amb Maragall i amb una diferència mínima de vots, va sortir a felicitar-se per haver aguantat l’embat, i va donar per bo el guanyador de les eleccions. Però ahir, forces d’ordres diversos van activar múltiples mecanismes per forçar Colau a seguir jugant.

A mig matí, en el torn televisiu de rodes de premsa post executives polítiques, Iceta va ser el primer de fixar el marc teòric: ni pactar amb Vox per garantir la governabilitat enlloc ni fer alcalde de Barcelona un independentista. S’hi afegeix Valls, advertint el seu artefacte electoral (fallit) que si Ciudadanos s’avé a pactar amb Vox, trenca la joguina. I a la tarda, amb tot el suport i el mecanisme de l’aparell mediàtic, Colau convoca una roda de premsa d’urgència per anunciar que, atenció: negociarà.

I l’anunci és una esmena al gènere dels programes especials televisius, perquè tota l’èpica de la nit anterior –llàgrimes incloses- dona pas a la clàssica realpolitik.

Tot plegat, no és cap sorpresa. És ben normal que amb l’espai dels Comuns debilitat després de les eleccions municipals tot i els bons resultats a Barcelona, Colau sigui enaltida com a líder indiscutible d’aquest moviment. És normal que sigui atractiu per al PSOE des de Madrid, però també que des de Podemos –tocadíssim- esperonin Colau perquè jugui a Barcelona. I no és només una qüestió de poder: canvia molt imaginar-se les portades dels diaris si es proclama un alcalde d’Esquerra Republicana que no pas un alcalde que no ho sigui, amb el suport de Comuns, PSC i… potser Manel Valls.

Però tota aquesta idea del pacte in extremis és fruit de la conxorxa mediàtica que ahir començaven a articular mitjans i l’ultra món de Twitter, més que no pas del que va dir Ada Colau, que va advocar per un pacte d’esquerres entre ERC-Comuns-PSC. Encara que narrativament sigui molt més efectiu parlar de pactes entre elits i forces de l’ordre per portar l’oli al seu molí.

Sigui com sigui, els programes de les nits electorals són com la festa a palau de la Ventafocs. Si no fos perquè s’allarguen fins molt més enllà de les dotze de la nit, es té la sensació que la voluntat popular és qui ungeix vencedors i vençuts, amb l’emoció servida fins l’última hora. Ara, quan toquen les campanades, tota la parafernàlia de platós virtuals amb arquitectures impossibles i projeccions sobre segur resulten tan efímeres com les declaracions post escrutini. I la política de veritat rebenta el gènere: res d’espectacle, llums i colors. Despatxos, pactes, negociacions i…, com a molt, un mut d’imatges per il·lustrar la notícia o una trista roda de premsa improvisada.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.