Primer va ser la reducció de pàgines, després aquella brama que el lector volia interpretació i firmes de prestigi, i finalment el rotllo de prioritzar les notícies positives. Entre tant saberut sobre el futur de la premsa escrita, ens ha quedat un panorama ben bonic, no desert però sí patagònic. Aquelles grans idees han picat de cap contra la paret fins que els diaris han perdut almenys la meitat del que venien en la dècada passada. Hem fet tard a qualsevol solució que no passi per la gratuïtat, la reducció de dies de publicació o l’aprimament de contractació interna. Tenim redaccions envellides o massa joves, desconnectades entre si i el que és pitjor, desconnectades de moltes realitats.

Es busca nou cap de recursos humans perquè trobi i fitxi almenys periodistes que compleixin requisits d’aquests tres perfils:

1. La Xarxa Vives d’universitats, el col·lectiu que agrupa vint institucions acadèmiques del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, ha publicat un estudi que eleva fins al 89,4% els estudiants que pertanyen a la classe mitjana o alta i que, per tant han viscut, treballat i gaudit de la vida majoritàriament en aquest entorn. Només el 10,6% dels universitaris són de classe baixa. Extrapolem: només un de cada deu possibles periodistes ens poden explicar la realitat de les classes baixes. Necessitem persones que ens connectin a aquestes realitats. Fitxem-los.

2. Tots els periodistes voten, n’hi ha un bon grapat que han vist reduïda la seva capacitat adquisitiva amb els ERO (si no és que els han fotut al carrer) i s’han buscat un complement de sou opinant a les tertúlies o el que és pitjor: Twitter. Ja no són periodistes, tècnicament, la major part del temps que exerceixen. Necessitem compensar les redaccions amb persones que no juguin a aquest joc, que no vagin cridant als quatre vents quines són les seves preferències polítiques o socials. Ens importen una merda. Ser periodista no vol dir ser famós. Gairebé diria que necessitem eunucs polítics. Fitxem-los.

3. Vosaltres també heu sentit vergonyeta quan les grans empreses fan anuncis on sempre surten pares i mares tocant la bateria o nens pijos intentant fer trap mentre es mengen una pizza? Doncs la mateixa vergonya deuen passar els lectors de diaris que només compren els majors de 45 anys quan obren una doble pàgina sobre l’últim concert de Rosalía. Perquè aquella doble l’ha escrit un vell amb molta mandra de descobrir les noves tendències, o bé és jove i els seus caps no entenen de què els parlen quan proposen algun tema. No hi ha joves a les redaccions o no tenen prou canxa per canviar dinàmiques. Només em vénen al cap dos grans noms de la nova fornada: Ignasi Fortuny (El Periódico), bon coneixedor del fangar de les noves músiques, i Ferran Moreno (TV3), expert en poc temps en bullying, ‘mena’, tercer sector… Aquests ja estan fitxats. Fitxem-ne més.

Es busquen aquests perfils, i si no, un nou cap de recursos humans que els trobi. Perquè a mi, que ja no compro diaris, em fa pena que la previsió del temps no pari de parlar de si hi haurà neu a la Cerdanya (perquè els periodistes de classe alta ho troben important), que el meu timeline de Twitter s’ompli de valoracions pròpies de barra de bar (de companys que haurien d’estar buscant notícies exclusives) i que les empreses hagin de tirar d’influencers perquè no coneixen cap jove periodista que els expliqui quin és el món de les noves generacions.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.