Aviat serà estiu. El temps passa i passen les estacions mentre mire de traure trellat del bombardeig informatiu. Uns dies pense que ens en sortirem; d’altres, no. Busque anàlisis, opinions reposades, no omplir-me massa el cap d’informació superficial, condescendent, irrespectuosa i irresponsable. Però és impossible, gairebé impossible. No sé si jo ho faria millor, però tinc clar que no faria això, que no ho faria així.

17 d’abril: ridiculitza, que et llegiran

Julian Assange tractava el personal de l’ambaixada equatoriana a Londres com a servents. El cabell li ha crescut i es passeja en patinet vestit amb una peça de roba que sembla poc més que uns calçotets. El fundador de Wikileaks ha caigut en desgràcia després del seu arrest a la capital del Regne Unit. Per al govern de l’Equador, que li donava refugi, i per a molts mitjans. Ha passat de ser un heroi a convertir-se en poc més que un pària trastornat i egocèntric. Aquest article en un diari de referència és una mostra; se’n van publicar un fum. Calia degradar-lo i denigrar-lo d’aquesta manera, més enllà del context en què se l’haja detingut? Mitjans que un dia s’aprofitaren de les seues filtracions han decidit passar pàgina. Haurem d’esperar el seu obituari per glossar la seua figura?

2 o 3 de maig: El Corte Inglés ho torna a fer

Parafrasege aquest titular d’eldiario.es perquè a parer meu, ho clava. Vivim la quarta onada del feminisme, un aixecament històric de dones, una presa de consciència social sense precedents i els grans magatzems espanyols per excel·lència dediquen un anunci farcit de tòpics i clixés a les mares en el seu dia. Escolte l’espot a la ràdio de bon matí, segurament el primer dia que s’emet. Ja no em cal beure cafè, la falca és suficient per a espavilar-me. En quin món viuen?

10 de maig: la condició humana

L’article sembla una broma de mal gust, una conversa a altes hores de la matinada a una taverna de principis del segle passat. Una dona porta al món a una criatura a un local nocturn. Ningú no sabia que estava embarassada. Ella diu que també ho ignorava. El cas, però, és que la mare nega els fets, evidents, i rebutja el nadó. Davant aquesta situació, no conec cap persona que no s’adonara de la complexitat dels successos i de la situació vulnerable de la dona, que ha desembocat en aquesta història, sí, digna de ser novel·lada, però amb el tacte, el respecte i la sensibilitat que requereix la condició humana. O és un dret reservat només a uns quants?

28 de maig: misèria i dignitat (periodística)

Poc abans de les nou del matí, a ‘Hoy por hoy’ es fan ressò d’una d’eixes històries entranyables i virals que demostren la bondat humana. Els encanten, perquè a sobre poden posar música d’aquesta que és alegre i trista alhora, com la dels anuncis solidaris dels bancs. En concret, la Cadena Ser es fa ressò de la bondat humana d’un multimilionari àrab que ha ajudat un xiquet peruà a qui havia vist en un vídeo fent els deures al carrer, sota un fanal, perquè no tenia llum a casa. Aquest article ho explica. La gravació el va commoure, li va arribar fins al fons del cor. Per cert, qui va enregistrar el vídeo que ha fet la volta al món? Per a què? Per ensenyar-li’l a qui?

No puc fer més que alegrar-me’n pel xiquet peruà, per la seua família i per la seua comunitat, ja que també reformarà la seua escola. Ara, evidentment, aquest xiquet tindrà més oportunitats de tirar endavant i viurà en condicions dignes. Però el relat ensucrat de bonhomia d’un magnat, rematat, curiosament, per un anunci de La Caixa que publicita la seua contribució al Banc d’Aliments, em fa arribar a la conclusió, un dia més, que estem perduts.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.