Fa anys que Diplocat col·labora amb el Premi Ernest Udina a la Trajectòria Europeista que lliura cada any l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). L’any passat no ho vam poder fer perquè el Govern espanyol va decidir concedir-nos unes vacances llargues i obligades, però enguany hi hem tornat amb energia renovada. Quan divendres passat vam arribar a l’Auditori de la Pedrera de Barcelona, de seguida vaig detectar certa tensió i nerviosisme entre els organitzadors. Em van explicar que els responsables de les oficines de la Comissió Europea i el Parlament Europeu a Barcelona havien declinat assistir a l’acte, malgrat col·laborar-hi també des de fa anys com Diplocat. El perfil del premiat no els va agradar des de bon principi, però la gota que havia fet vessar el got és que l’escultura del guardó, obra d’Enric Pladevall, contenia el lema “votar no és un crim” en anglès i un llaç groc en el lloc d’una de les estrelles de la bandera europea.

“No sóc la mena d’europeu que voldria la Comissió Europea”, reconeixia Quatremer sense perdre el somriure. Jean Quatremer és un gat vell, que segueix l’actualitat europea a Brussel·les per al diari Libération des de l’any 1992. La seva col·lega Griselda Pastor, corresponsal de la Ser a Brussel·les i guardonada de l’any passat, va fer una glossa preciosa de la figura de Quatremer. Entre moltes altres coses va dir que té un aire de llegenda pel fet d’haver fet caure tota una Comissió, l’any 1999, per un afer de corrupció que ell va destapar. Això fa que sigui temut i respectat a parts iguals, i que quan intervé a la sala de premsa es faci el silenci. Té fama d’enfant terrible, segurament se la mereix i probablement ja li està bé. “No sempre compartim les teves idees, però t’admirem per com fas de periodista”, li va dir Pastor. És crític, tossut, incòmode, incisiu, indòcil i més virtuts que serveixen per ser bon periodista i per tenir pocs amics.

Després de recollir el premi, Quatremer es va adreçar al públic i els va dir que la missió d’un periodista no és agradar, sinó més aviat el contrari. “Je suis un emmerdeur“, va dir molt gràficament. Si vols caure bé a la gent, dedica’t a una altra cosa. Fins i tot va posar un exemple: si fas la predicció meteorològica, cauràs bé a la gent. Però si la teva funció és explicar com funcionen les institucions europees i com exerceixen el seu poder, no pots pretendre ser simpàtic amb tothom. Quatremer no es va estar de dir que trobava un escàndol que no fossin a l’acte els responsables de la Comissió Europea i el Parlament Europeu a Barcelona, dos periodistes per cert. Em va recordar quan vam anar amb el president Artur Mas a Brussel·les l’any 2017 i Quatremer va començar l’acte que organitzava Diplocat tot explicant que li havien trucat en nom del govern espanyol per criticar que hagués acceptat participar en aquell acte.

Quatremer ni és independentista ni està a favor de la independència de Catalunya. No s’està mai de dir-ho perquè ningú no es confongui. Però ja fa anys que es mostra molt crític amb la deriva autoritària i repressiva espanyola a l’hora d’encarar (o de no encarar) el conflicte català. És especialment evident a Twitter (@quatremer), on darrerament ha criticat que no deixessin entrar Puigdemont i Comín al Parlament Europeu, o que la fiscalia s’oposi que Junqueras pugui acreditar-se com a eurodiputat. Per això, l’altre dia a Barcelona, quan va recollir l’escultura que li va lliurar el conseller Alfred Bosch, va dir que el lema de “votar no és un crim” li semblava molt adequat i concordant amb els valors europeus, i que el llaç groc que simbolitza el suport a “uns presos polítics que no han comès cap mena de violència” ell el duu al cor. Tota una lliçó de coratge i de solidaritat d’un periodista francès de visita a Barcelona.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.