És la capital de Catalunya. La ciutat més poblada i la més important. Només ella i els seus 13 milions de turistes són el motor de la Mediterrània metropolitana de l’L9 i el dentista municipal. Barcelona mola molt. Els narcopisos, les vagues de metro i el problema de l’amiant, les visites nocturnes a la Sagrada Família, la funerària i els seus serveis essencials, l’skate del MACBA i el número de despatxos del 22@ sense ocupar són temes preocupants. Perquè Barcelona mola molt, i és súper important.

Hi ha hagut eleccions municipals a Barcelona, i ha guanyat ERC però sense tenir majoria absoluta, per això la Colau ha decidit presentar-se a veure què passa i provar. Ho explico per si ningú ho ha sentit. Diuen que ha estat una operació d’Estat. També hi ha hagut eleccions municipals en 946 pobles més, on per exemple ERC ha pactat amb el PSC, o amb Junts per Catalunya, o amb la CUP. Junts per Catalunya ha pactat amb el PSC del 155, o amb la CUP i amb ERC o els Comuns. Totes amb totes, totes contra totes, amb tu sí, amb tu no, amb tu una estona, o a tu et faig alcaldessa i ja passarà la iaia a aprovar-te els pressupostos, si de cas. Però no ha estat cap operació d’Estat, perquè no és Barcelona, que a hores d’ara ja has de saber que mola molt, i és súper important.

Quinze dies. Quinze dies al número 1 de l’escaleta dels informatius nacionals. Els gitanos roms expulsats. Colau té una reunió. Maragall diu que no li fan cas. Colau torna a tenir una reunió i compareix amb na Janet Sanz. Valls ha fet una piulada. Els Comuns en assemblea, una mica despistats. Collboni disposat a tot. No hi ha pacte, de moment, explica en Joan Boronat. Seguim negociant. Torra i els cordons sanitaris. El tripartit d’esquerres. Els vetos creuats. Connexió en directe: Maragall està enfadat. Els 20.000 euros al mes de Valls. Quinze dies trepidants. De debò, gràcies per tant.

Arriba el dia i el Consell de Cent a punt, amb la porta de darrera esperant a Joaquim Forn vingut des de Soto del Real fent parada a Brians. Màxima atenció. Fins i tot a mi em van agafar ganes d’anar a plaça Sant Jaume a cridar. Què carai. Estem enfadats, i amb el partit perdut només queda la tangana i lesionar el rival. M’han convençut. Perquè ha estat una operació d’Estat de 6 regidores d’un total de 41. El Pacte de la vergonya, el Pacte de perdedors, la barcelonitat.

Hi ha pobles i ciutats amb alcaldes investigats per corrupció, pobles nuclears que il·luminen les làmpares del Saló de Cent, ciutats abocador que enterren la merda dels 13 milions de turistes. D’altres que trinxen el seu terme per a fer una caseta vora el mar. Allà alcaldes que sospiren per unes pistes d’esquí, que ja estem esperant; aquí, alcaldes amb el retrat de Puigdemont i una urna en miniatura al despatx que conviden Enric Millo a sopar. Alcaldesses que surten a protestar perquè tenen menors immigrants. Hi ha pobles que se’n van en orris, sense gent. Amb escoles que tanquen i carreteres que maten. Hi ha hospitals amb deutes galopants i empreses del ram de l’aigua que s’estan forrant. Però tot això ja són coses de periodisme local. D’una magnitud irrisòria comparada amb la pancarta de la casa consistorial. On vas a parar.

És Barcelona. La capital. Que mola molt, i és súper important.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.