Els executius de Facebook deuen respirar alleujats aquests dies. Les darreres setmanes YouTube acapara l’atenció mediàtica arran de la seva inacció davant la desinformació i l’assetjament. Les empreses tecnològiques, com els éssers humans, tenen una cara amable i una altra de fosca. I l’algoritme de YouTube, que descobreix i recomana contingut difamatori, d’odi i d’extrema dreta, és l’element a combatre en aquests moments.

La plataforma de vídeos propietat de Google ha estat a l’ull de l’huracà per permetre que el creador Steven Crowder dirigís insults homòfobs de manera reiterada contra el periodista Carlos Maza. YouTube diu que els vídeos de Crowder no infringeixen les seves regles –cosa que encara ha aixecat més polseguera–, tot i que reconeix que el llenguatge és perjudicial. Jutgin vostès mateixos.

En paral·lel a aquesta polèmica, YouTube va anunciar mesures contundents contra els vídeos que promouen punts de vista neonazis i de la supremacia blanca, i contra els continguts que difonen teories de la conspiració i qüestionen esdeveniments històrics, uns altres forats negres de la companyia. L’estiu passat, YouTube va prendre per primera vegada mesures contra un creador, el propagandista Alex Jones, cara visible del pamflet trumpista Infowars. Des d’aleshores, la tecnològica ha posat traves a aquest i a d’altres creadors de perfil similar però, segons els experts, no han estat efectives.

A Google li agrada repetir que no té els mateixos problemes que Facebook i Twitter perquè no és una xarxa social. Però si bé és cert que la desinformació és a Facebook en forma de bots i trolls, també ho és que el contingut difamatori, d’odi i d’extrema dreta troba a YouTube un canal on campar lliurement. Cal prestar-hi atenció perquè YouTube és la segona web més visitada a nivell mundial, només superada per Google, i té més influència en la configuració de l’opinió pública que Twitter, una xarxa on ens aboquem els periodistes i polítics, però on no hi són la majoria de ciutadans.

La visibilitat en l’esfera pública digital

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019