Ningú no discuteix que la llengua és el nervi que permet a un poble sobreviure com a identitat diferenciada, d’aquí la necessitat de preservar-ne els elements més genuïns. Succeeix amb el català, que alguns sociolingüistes asseguren que té els dies comptats, ja que si bé els adolescents acaben els estudis amb la competència per parlar-lo, en la majoria d’espais públics en decreix l’ús en benefici de les grans llengües. Prova d’això seria la proliferació d’anglicismes que n’inunden el vocabulari.

Que un idioma s’empelti d’altres llengües és normal i fins i tot necessari. Demostra la seva capacitat d’adaptar-se als codis que la modernitat va generant. Però quan els manlleus traduïbles abunden en els mitjans de comunicació, acceleren un procés de substitució que posa en risc la mateixa pervivència de la llengua original.

Com a simulacre podríem recorre a la següent oració, un tast condensat d’anglicismes que molts periodistes incorporen per efecte imitació malgrat ser innecessaris: “La nova start-up ha creat un banner on es linqueja el site, que en poques setmanes ja compta amb milers de followers gràcies als hashtags, gadgets i stickers que dissenya el community manager. És un crack, perquè tot i anar a full, sap distingir entre spams i els likes que reben. Aviat els trucaran sponsors i partners per fer business, encara que es financen a través de crowdfunding. Quan el client hi va, es reuneix amb l’staff i roman una estona al coworking, on a més de menjar cupcakes, trobarà gent fent speeches tot i l’overbooking que es concentra en el hall. En aquest deadline, l’empresa ha viscut un cas de bullying que sembla fake i algun comportament random. Si els interessats en el negoci són freelance, se’ls proporciona un pen drive o se’ls enviarà un email que inclou el briefing i que es pot visionar per la tablet, on podrà veure merchandising i baixar-se hits pels quals no cal pagar royalties. Tot en un pack. Segons els experts, aquests millenials seran influencers, ja que plantegen challenges als usuaris, sempre estan online i si bé fan pinta de l’upper-Diagonal, pertanyen a la nova true-left. Ben aviat els seus productes seran mainstream, però no n’explicaran el secret, perquè diuen que això seria fer un spoiler.”

Els teòrics en lexicografia expliquen que els anglicismes es filtren a la població a través de la crònica política o en reportatges sobre ciències i les noves tecnologies de la informació, en els quals el català veu bandejades algunes de les seves expressions tradicionals. Per amortir aquesta tendència, des del Termcat es plantegen fórmules alternatives, igual que ho fan el serveis lingüístics de la UOC o del Parlament de Catalunya, que l’any 2016 van traslladar als professionals de la comunicació un conjunt de recomanacions.

Amb tot i això, els calcs de l’anglès i l’ús extensiu de paraules d’aquesta llengua creixen a un ritme vertiginós. No sols en el lèxic, també en la mateixa estructura de la llengua, on s’adopten gerundis i possessius de manera indiscriminada.

Si la interferència del castellà ja és aclaparadora, tot indica que els anglicismes són l’altre factor de contaminació del català, d’aquí la necessitat de prendre’n consciència si volem evitar l’eutanàsia passiva del patrimoni que ens fa diferents. Must write en català o perdrem la llengua.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.