Això d’avui serà un pim pam. Tot i així, en tindríeu prou limitant-vos a la pregunta que titula i remata, amb un polsim d’ironia al so d’una guitarra benestant a Cadaqués, aquest text sense història. El que hi ha entremig és de sobres conegut. Ho sap la professió periodística (la de la casa i la de fora). Ho saben les direccions dels programes i de la cadena. Ho sap especialment bé la classe política. I m’agradaria pensar que ho sap també l’audiència de “la nostra”.

– Què fa Pilar Rahola a TV3 en l’actualitat?

Dins del programa diari Tot es mou, a banda de participar en alguna taula d’anàlisi amb d’altres opinadors, un parell o tres de cops per setmana disposa d’una secció pròpia d’opinió anomenada “Hola, Rahola” durant els darrers 15 minuts de programa. Parlem dels minuts d’or d’aquest magazine presentat per Helena Garcia Melero i Lluís Marquina, els que el clouen, just abans que entri en antena la sàtira diària dels Minoria Absoluta.

Disposa d’un espai d’opinió de 10 minuts al FAQS, el programa produït per TV3 amb la col·laboració d’El Terrat que s’emet les nits de dissabte i que modera la periodista Cristina Puig.

I, el que és més important, disposa d’aquests privilegiats espais de temps i de la tribuna no menys privilegiada de la televisió pública nacional lluint uns fantàstics galons d’“especialista en actualitat” (per bé que els càirons la solen presentar amb el terme professional genèric –poc actualitzat hores d’ara, em temo– de periodista).

– Què fa aquesta especialista en actualitat en el temps i espai de què disposa?

Doncs disposa els temes d’actualitat sobre els quals ha de reflexionar l’audiència.

Disposa, filant més prim, el rumb concret cap al qual l’audiència ha de dirigir la seva reflexió sobre els temes d’actualitat que ha posat a la seva disposició.

I disposa, en contraposició a qui llueix galons de tertulià i ha de lliurar-se a la feixuga tasca de confrontar les seves interpretacions i opinions amb les d’altres tertulians, de via lliure per exposar el seu parer en forma pràcticament de soliloqui (el rol de les moderadores en les converses amb Rahola és, simplement, el de col·laboració necessària).

– Què la fa mereixedora, doncs, de lluir uns galons tan summament preuats, de manera tan regular, i en tota una televisió pública nacional?

Escoltada la protagonista –“faig pujar l’audiència!”– i més enllà del sintètic “especialista en actualitat” i el valor crematístic que li correspon segons consta al portal de transparència de la CCMA, no disposem d’aquesta informació més de tipus qualitatiu o subjectiu o, si ens deixem d’eufemismes, directament polític.

– Què hauria de garantir –i segur que els responsables avalen que Rahola ho garanteix– qualsevol especialista en actualitat amb plena llibertat per monologar tres o quatre cops per setmana des de la tele pública nacional?

Sens dubte, pura i dura neutralitat.

– Així doncs, fins quan, Rahola?

Let it be, let it be, let it be, let it be, whisper words of wisdom, let it be

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

7 Comentaris

  1. Josep-Anton Monfort

    Des de quan un “opinador” ha de garantir neutralitat? Això és un oxímoron! D’opinadors unionistes ja en surten una bona colla a la Corpo. Sense sortir del FAQS, i al costat de la Rahola, tenim en Joaquín Luna, a qui el Sr. Vilalta potser considera neutral.

    Per cert, Sr. Vilalta, si en té algun a mà, faci’s mirar per un corrector la presentació del seu bloc. La “neutralitat” del periodisme és un concepte que està totalment desacreditat en favor de l’honestedat i la transparència. En canvi, escriure bé la llengua en què es publica, sembla que (encara) és un valor a respectar.

    Respon
    • Roger Vilalta

      Sr. Monfort, com haurà notat -i si no ho ha notat és errada absoluta de l’autor- en el text he optat per un to més aviat irònic en què volia emmarcar-hi -i si no ho aconseguit torna a ser errada absoluta de l’autor- la hiperbòlica resposta: “sens dubte, pura i dura neutralitat”. Evidentment, cap opinador és neutral ni se li pot demanar que ho sigui. És més, com bé fa notar vostè, tampoc al periodista se li ha d’exigir neutralitat sinó tendència a l’objectivitat i, sobretot, rigor i honestedat.

      Tanmateix, la ironia amb què intentava entapissar l’article no amaga una sèrie de fets claus que, per a mi, donen tot el sentit a aquest textet que tant li ha agradat:

      Primer, el context: parlem de la tele pública nacional de Catalunya, que convindrà amb mi que, com a tele de tots els catalans i per a tots els catalans, ha de fer un especial esforç en, diguem-ho amb temperança, no esbiaixar-se en excés.

      Segon, el fet diferencial: el que fa distinta Pilar Rahola de la resta d’opinadors i opinadores, no només del Sr. Luna i la resta de gernació d'”unionistes” (sic) sinó de tots els tertulians i tertulianes de qualsevol “-isme” que circulen per TV3, és que la nostra protagonista apareix a “la nostra” en solitari, és a dir, sense que cap altre opinador la rebati, amb una freqüència de 3 o 4 vegades per setmana, aproximadament cada dos dies. Setmana rere setmana, dia sí, dia no. No s’ho agafi malament, Sr. Monfort, si en repeteixo i n’engrosseixo les paraules clau: RAHOLA, EN SOLITARI, 3 o 4 COPS PER SETMANA.

      I tercer, resultat dels dos primers fets: com vostè m’ha indicat en el seu acurat comentari, un opinador no pot ser en cap cas neutral. Tanmateix, la reiteració de la presència d’una figura opinadora en un mateix mitjà de comunicació, que a més és públic, que a més és d’abast nacional, que a més li proporciona taula per expressar el seu parer sense cap contrapès d’opinió divergent, eleva automàticament aquella legítima opinió -tan legítima com la del Sr. Luna i la resta de gernació d'”unionistes” (sic) i de la de qualsevol dels tertulians i tertulianes de qualsevol “-isme” que circulen per TV3- a un status de línia editorial (del mitjà), a una mena de “veu de país”, o “consciència de país”.

      I ai!, aquí sí que té sentit treure a passejar aquest mot de la discòrdia que porta per nom “neutralitat”. Pilar Rahola ja no opina a TV3; opina quan se les té amb d’altres opinadors a les anomenades “taules d’anàlisi” (que jo anomeno “tertulietes d’entreteniment”). Però Pilar Rahola en l’actualitat parla -predica- des del púlpit a TV3, des d’on exhibeix galons d’experta o especialista en actualitat política. I què diferencia un opinador o opinadora que de tant en tant s’atonyina amb “unionistes” (sic) en una taula d’an… tertulieta d’entreteniment, d’un opinador o opinadora a qui se li han proporcionat galons d’expertesa en actualitat que li permeten monologar amb assiduïtat? Doncs que l’audiència percebem, lògicament, biaix en les opinions d’aquells que es baten en combat a les tertúlies, però copsem, en canvi, com a “assexuat” (sinònim metafòric de “neutre”) el missatge d’aquella persona a qui li permeten opinar reiteradament sense cap oposició.

      Disculpi l’allargada de la resposta, Sr. Monfort. Espero que no se li hagi fet excessivament pesada. I espero, així mateix, que trobi del seu grat el català que hi he vessat. Per últim, li estic especialment agraït que hagi fet clic a l’enllaç que duu al blog sobre mitjans que tinc de fa temps imperdonablement abandonat, encara que hagi estat per fer-me notar que tampoc li ha agradat.

      Això sí, confio que les seves esmenes no hagin estat producte de la batalleta entre “unionistes” (sic) i independentistes. No suportaria tenir la percepció que el temps i esforç esmerçats en la rèplica haurien estat motivats, al capdavall, per una crítica -darrerament, tan habitual- ‘ad hominem’.

      Respon
  2. Alfredo Vázquez

    Esta bien tener un personaje como la rahola que acerque tv3 a tele5

    Respon
    • Montse Varderi

      Sr. Vázquez, comparar la senyora Rahola amb la 5, és com a dir la nit al dia, o com que l’aigua del mar és dolça. En fi com un ou a una castanya

      Respon
  3. Joan Serra

    Personalment, canvio en quan apareix. Seria interessant saber quants fem el mateix. Des d’allò que la gent no l’havia votada perquè “s’havia equivocat de papereta” (encara pujada al PI), que no m’interessa gaire.

    Respon
  4. Agus

    Esteu tant obsessionats amb la picabaralla catalunya-espanya, que no veieu la mediocritat d’opinió d’aquesta dona? Josep Anton, això no va de Catalunya o Espanya, això va d’una persona que ja se li han acabat els arguments descabellats, una catalanista sionista, que ja no sap que inventar-se per seguir sortint a la tv pública catalana, per seguir mamant del pot. Vergonya. Montse valderi, ha quedat clar que de dites en saps unes quantes, ara dóna algun argument que em faci repensar la meva opinio sobre aquesta dona i t5, comparteixo Alfredo la teva opinió, es pretenciosa, prepotent, molt bona la construcció de la crítica, Roger, Perquè ella? Quins son els lobbys que volen mantenir aquesta dona en antena a tort i a dret a una tv publica? A per cert, no tinc tele des de fa més de 10 anys i ella ja hi era dient subnormalades, acompanyada d’un altre icona, no menys mediocre, en Cuní.

    Respon
  5. Antoni Lopez Casals

    Rahola te nomina a la Tv3 abans amb Cuni i ara de Roure i Sanchis Convergent, per fer propoganda sionista i diverses cadenes i premsa. Quin negres li escriuen articles i novel.les?

    Respon

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.