Elements per a una sintaxi nacional, de Carles Benítez, Carles Castellanos i Manuel Costa-Pau (Llibres del segle, 2019) és un llibret acabat de publicar que ha de resultar força útil per als qui ens resistim a deixar-nos engabiar pel nacionalisme banal –espanyol i francès (o italià, en el cas de l’Alguer)– que regeix el nostre àmbit cultural. Especialment per als professionals de la comunicació que, juntament amb d’altres sectors –polítics, ensenyants…–, fem “feines relacionades amb la transmissió de les idees” –en paraules dels autors. I, doncs, influïm en l’expansió dels marcs conceptuals.

Una precisió prèvia: el tercer dels autors ressenyats, ja mort, és més aviat inspirador dels altres dos en la qüestió objecte del llibre. I la seva contribució expressa incorporada és un text no publicat fins ara amb les “principals faltes de sintaxi nacional” aplegades i comentades per ell.

El llibre té tres parts prou diferenciades: la primera, destinada al marc conceptual (què és això de la sintaxi nacional i quines conseqüències té atenir-s’hi); la segona, amb dos reculls de faltes de sintaxi nacional i les alternatives que hi plantegen (l’esmentat, obra de Manuel Costa-Pau, i el del col·lectiu Contrastant), i finalment un capítol dedicat a una proposta de divisió administrativo-territorial que té en compte la totalitat dels PaÏsos Catalans i supera l’actual trossejament polític imposat per la colonització espanyola i francesa (qüestió que deixaré de banda en aquest article).

Què és la sintaxi nacional? Pel que dedueixo de la lectura, els autors hereten del mateix Manuel Costa-Pau la denominació d’aquest concepte. “Es tracta –diuen– de començar a emmarcar tots els productes que generem des dels Països Catalans en un àmbit amb referents propis i no pas aliens. Es tracta d’acostar la informació a la nostra realitat i deixar de prendre com a pròpia una realitat que no és pas nostra, sinó que ens ve imposada per circumstàncies històrico-polítiques determinades, induïdes”. Tot valorant aportacions efectives, com les que esmenten expressament (Vilaweb, El Temps, El Punt/Avui, Racó Català, Llibertat.cat), proposen el seu llibre com un instrument de treball i debat.

“Aquest escrit –diuen– parteix de la consideració de l’espai cultural català com un àmbit de tipus nacional, en el sentit que respon no tan sols a unes arrels i un passat comuns de la col·lectivitat lingüística catalana, sinó al fet que és capaç d’oferir un projecte de futur”. L’espai nacional de referència és, doncs, des d’aquesta perspectiva, el dels Països Catalans. És el punt de vista des del qual, segons els autors (opinió que comparteixo), hem de fer la nostra feina professional. I això, afegeixen, parteix de la necessitat de construir abans el “nosaltres”, esadir –en una concepció que deu molt als treballs de Josep Gifreu– un “espai propi de comunicació, espai eminentment cultural, però que pressuposa un espai geopolític”.

Com a exemple, he triat –de la segona part– dues glosses, dels glossaris de faltes de sintaxi nacional obra de Manuel Costa-Pau i del col·lectiu Contrastant (en total en recullen 126). Les dues fan referència al terme Espanya.

Manuel Costa-Pau:

Espanya. Ús abusiu o sobreentès. Espanyolisme. A voltes, extralimitació explícita o implícita de l’espai o marc referencial d’una notícia o un estat de coses.

-“L’estiu dispara la despesa elèctrica (a causa de la utilització de l’aire condicionat)”. (“Més Diumenge”, El Periódico, 29-8-99). On? Si prosseguiu en la lectura, veureu que el fet es dona a Espanya: “I la tendència és a l’alça, ja que l’equipament de les cases espanyoles encara està lluny de la mitjana europea i presenta uns consums d’aproximadament la meitat dels de França i Itàlia.” Amb tot plegat –mitja pàgina del diari–, restem sense saber la proporció que es dona dins l’espai comunicacional on es publica el periòdic. Hom es pregunta si es tracta d’una negligència expressa o si respon simplement a un ús acrític de les estadístiques oficials o de rigor oficial.

-“És una ciutat (Girona) situada al nord-est de Catalunya, a Espanya” (web del Festival de Cinema de Girona, 1999). Molta gent, per no dir tothom, sap on és Catalunya… I si ens entossudim a validar l’artificiositat en vigor, Catalunya també és “França”.

Col·lectiu Contrastant:

Espanya. Espanyolisme.

-“Als mundials de Gimnàstica Rítmica (…) Espanya és la cinquena (…)”. (COM Ràdio, 19-10-2001). Possible text: “Als mundials de Gimnàstica Rítmica (…) en els llocs primer, segon i tercer han quedat classificats (…)”. Els tres primers llocs del podi són la notícia internacional, realment. No és, en general, una notícia útil per al conjunt de l’espai comunicatiu català un cinquè lloc relacionat amb un altre espai comunicatiu. Si entre els esportistes destacats hi hagués alguna persona dels Països Catalans, caldria esmentar-la si fos notícia per la seva posició remarcable segons la importància que se li concedís dins l’espai comunicatiu català (fos quina fos la posició).

-“La selecció femenina de bàsquet s’ha classificat per als quarts de final de l’Europeu de França. Espanya ha guanyat 83-61 a Romania” (Catalunya Informació, 16-9-2001). En aquest cas, epanyolisme per ocultació. Possible text: “La selecció femenina espanyola de bàsquet, que ha guanyat per 83 a 61 Romania, s’ha classificat per als quarts de final de l’Europeu de França”.

Com es pot veure a partir d’aquests dos exemples, la feina a fer és àrdua. Primer, per recollir els usos actuals més estesos que rebutgem i definir amb precisió per què els cal una alternativa de sintaxi nacional i quina pot ser. I, segon i sobretot, perquè la casuística és molt extensa i l’objectiu que cal acomplir és de gran abast. Tan gran com abandonar els vells clixés de treball i obrir-nos a allò que demana la fidelitat al punt de vista dels Països Catalans.

NOTA: M’agrada destacar que, dels tres autors, un és membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils: Carles Benítez i Baudés.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.