Aquest diumenge un periodista d’À Punt va ser increpat en portar una enganxina amb el logotip de la cadena amb els colors de la bandera de l’arc de Sant Martí. És el darrer cas recollit al Mapa de la Censura, que els darrers dies també ha registrat el tancament de Ràdio Terra, l’emissora amb vocació comunicativa d’àmbit Països Catalans nascuda a Reus fa cinc anys, per manca de recursos econòmics tot i funcionar majoritàriament amb voluntaris. A continuació llistem els casos recollits en el darrer període:

Les empreses municipals de Tarragona recorren al TSJC per esquivar les peticions d’informació emparades en la llei de transparència

Pressions, censura o “autocensura” a periodistes o mitjans de comunicació

24-5-19 Les empreses municipals tarragonines –públiques o amb participació pública- estan recorrent de forma sistemàtica al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) per evitar una petició d’informació pública segons obliga la Llei de Transparència. Amb els recursos, les empreses volen evitar donar les xifres dels pagaments que haurien fet al club de futbol Nàstic, uns imports requerits pel digital local Porta Enrere. La Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP) va donar la raó al mitjà de comunicació contra les pràctiques opaques d’aquestes empreses públiques. Les firmes afectades són Aparcaments Municipals de Tarragona (AMT), ESPIMSA (gestora dels mercats municipals), l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, EMSERFUT (que gestiona el tanatori) i EMATSA, empresa mixta público-privada responsable de l’abastiment d’aigua a Tarragona, participada en un 51% per l’Ajuntament de Tarragona i en un 49% per Sorea, una empresa del Grup Agbar.

Més informació:

Toni Cursach va utilitzar les amenaces i els suborns per posar periodistes i mitjans mallorquins al seu servei

Pressions, censura o “autocensura” a periodistes o mitjans de comunicació

12-6-19 Segons han revelat unes gravacions telefòniques a les quals ha tingut accés Público, la trama Cursach no només tenia la complicitat de polítics, empresaris, policies i jutges, sinó també de diferents periodistes i mitjans de comunicació de Mallorca. Toni Cursach va utilitzar diferents vies, com les coaccions o els suborns, per assegurar-se suport mediàtic durant la instrucció de la causa contra la màfia policial que assetjava la competència de l’empresari de l’oci nocturn. En les diferents converses fetes públiques, Cursach en persona recomana posar a sou els periodistes per aconseguir informacions avantatjoses, amenaça el pare d’una font en un reportatge i també es queixa al conseller delegat del Grupo Serra, Jesús Boyero, de la cobertura que Última Hora fa de les investigacions de la màfia policial. Poc després, Última Hora va canviar radicalment l’enfocament de les notícies sobre el cas. Segons Público, altres periodistes que prefereixen no identificar-se també van patir les trucades de Cursach o els seus lloctinents.

Més informació:

Les amenaces i suborns del ‘capo’ mallorquí Cursach van posar periodistes al seu servei (Público, en castellà)

La CCMA denuncia que Mònica Terribas va haver de rebre protecció policial la tardor del 2017

Agressions, amenaces o intimidacions a periodistes o mitjans de comunicació

18-6-19 En una compareixença parlamentària en la comissió d’investigació sobre l’aplicació de l’article 155, tant el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, com el de TV3, Vicent Sanchis, han denunciat que la campanya de criminalització contra els mitjans públics catalans ha tingut conseqüències molt greus per alguns dels seus periodistes. En concret s’han referit a la gran quantitat d’amenaces anònimes contra Mònica Terribas durant els mesos en què va estar vigent el 155, motiu pel qual la periodista va haver de rebre protecció policial i també es van destinar agents dels Mossos d’Esquadra de forma permanent als estudis de Catalunya Ràdio. L’emissora pública va patir un intent d’assalt per part de manifestants d’extrema dreta el 27 d’octubre del 2017.

Més informació:

La justícia Belga manté Valtònyc en llibertat mentre l’Estat espanyol el continua volent extradir per “terrorisme”

Censures a expressions artístiques, acadèmiques o d’altre tipus

18-6-19 El Tribunal d’Apel·lació de Gant, que ha de decidir sobre l’extradició a l’Estat espanyol de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, ha tornat a ajornar la decisió perquè encara resta a l’espera de la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a una consulta feta pels jutges de Gant fa uns mesos, i per ara manté al músic en llibertat. Valtònyc, que ha comparegut davant el tribunal, ha explicat que els jutges espanyols mantenen la demanda d’extradició per “terrorisme” i continuen intentant aplicar un Codi penal posterior als fets.

Més informació:

L’Audiència Nacional espanyola confirma una sentència contra un guió humorístic

Censures a expressions artístiques, acadèmiques o d’altre tipus

19-6-19 L’Audiència Nacional espanyola ha desestimat una demanda de Telefónica Audiovisual Digital SLU, titular del canal de televisió #O de Movistar+, contra una resolució de la Sala de Supervisió Regulatòria de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que l’obliga a adoptar les mesures oportunes per tal d’oferir una imatge respectuosa de les persones amb discapacitat. La sentència fa referència a un gag humorístic de la sèrie Mira lo qué has hecho, produïda per El Terrat, amb Berto Romero com a protagonista. Telefónica Audiovisual va recórrer la decisió de la CNMC, al·legant la llibertat creativa dels guionistes i productors, recurs que l’Audiència Nacional desestima, confirmant plenament la decisió del regulador audiovisual.

Més informació:

Una periodista rep assetjament sexual després de publicar un reportatge sobre un fòrum amb continguts sexuals sense autorització

Assetjament o agressions sexistes contra dones periodistes

20-6-19 La periodista Elena Rue denuncia que ha estat rebent insults sexistes, amenaces de violació i altres tipus d’assetjament virtual després de publicar un reportatge on explicava que des del fòrum Hispachan es difonen imatges sexuals de dones i nenes –incloses dades personals que permeten la localització- sense cap control ni el seu consentiment. Rue explica com els usuaris del fòrum –sempre anònims- amenacen en localitzar-la i agredir-la sexualment, així com l’allau d’insults que ha rebut al correu o als seus perfils de xarxes socials.

Més informació:

Tanca Ràdio Terra després de cinc anys d’emissions

Acomiadaments i precarietat laboral als mitjans de comunicació

27-6-19 Després de cinc anys d’emissions per internet, Ràdio Terra es veu forçada a abaixar la persiana, ja que la campanya de micromecenatge engegada per salvar l’emissora no ha arribat als objectius mínims. Ràdio Terra havia nascut amb una vocació de construir un espai comunicatiu nacional i popular alternatiu als Països Catalans i estava conformada majoritàriament per voluntaris, però per al seu funcionament bàsic necessitava una plantilla mínima que no ha pogut mantenir.

Més informació:

Una associació pro-ventres de lloguer aconsegueix censurar un ninot crític amb aquesta pràctica

Censures a expressions artístiques, acadèmiques o d’altre tipus

27-6-19 L’associació Son Nuestros Hijos, que agrupa famílies formades a partir de mares de lloguer s’ha vantat a les xarxes socials d’haver aconseguit la censura d’un ninot de Fogueres d’Alacant que es mofava aquesta pràctica, considerant-la una «compra de nadons». En rebre les queixes de l’associació, la Foguera Sèneca Autobusos va decidir retirar l’escultura.

Més informació:

Un periodista d’À Punt rep insults i assetjaments després de cobrir la desfilada de l’Orgull

Agressions, amenaces o intimidacions a periodistes o mitjans de comunicació

30-6-12 Un periodista d’À Punt ha denunciat que va patir insults, amenaces i assetjament mentre sopava amb la seva família a un restaurant de València. El motiu va ser un adhesiu amb el logo de la televisió pública amb els colors de l’arc de Sant Martí, que portava per haver anat a cobrir la desfilada de l’Orgull LGTBI. Sis homes asseguts a la taula del costat van estar fent comentaris, tant contra els gais com contra la televisió pública, fins que va haver de treure’s l’adhesiu per evitar que l’agressió pugés de to.

Més informació:

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.