La polseguera aixecada per l’emissió d’una entrevista a Arnaldo Otegi al Canal24 horas de TVE és impròpia d’un estat democràtic. El rebuig desfermat entre els partits polítics PP, Cs i Vox, l’Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i alguns sectors de la premsa espanyola s’entendria en una societat autocràtica, fins i tot oligàrquica, però no en una democràcia. L’intent de boicot de l’emissió, instigat des de Twitter amb l’etiqueta #ApagonTVE, només encaixa allà… al regne del pensament únic.

La reducció de la realitat tan complexa a visions binàries, que estableixen línies divisòries entre el “nosaltres” i l'”ells”, entre “bons” i “dolents”, és un mal principi per a l’exercici del periodisme. On queden les lliçons periodístiques del sempre esmentat Kapuściński, quan recomana “ser-hi, veure, escoltar, compartir, pensar i després explicar-ho”, si ja ens limitem, o deixem que ens limitin, d’entrada? D’això se’n diu (auto)censura.

Que l’AVT qualifiqui l’entrevista a Otegi “fora de tota ètica i moralitat” és disculpable des de la compassió pel dolor. Però qui són els partits polítics per decidir qui pot entrevistar un mitjà, per més públic que sigui? Tal com va replicar el Consell d’Informatius de RTVE, aquesta prerrogativa correspon exclusivament als professionals, en funció de criteris periodístics i d’actualitat. A més, van recordar el deure de no ingerència política dels partits sobre el mitjà públic.

On queda el mandat periodístic d’oferir totes les cares de la informació des del pluralisme? Que no agradi un personatge/fet no el converteix en “intolerable” des del punt de vista de la llibertat d’expressió.

El periodisme ha de reflectir la societat. I a la societat no hi ha veritats absolutes. És obligació dels mitjans de comunicació informar i contextualitzar; dedicar espai al debat públic, al dubte, a la lliure expressió de l’opinió. L’audiència, el públic, s’ha de formar el seu propi parer. Que ja és prou gran. El dictador va morir fa més de 40 anys!

Si el país ha acceptat que EH Bildu, el partit del qual Arnaldo Otegi és coordinador general, es presenti a les eleccions generals, i si la formació ha obtingut 258.840 vots i 4 escons al Congrés, per què no hauria de tolerar que el seu líder sigui entrevistat per la TV pública de l’estat, o qualsevol altre mitjà?

La societat no és incoherent. Ho admet sense recança, com ho demostra el fet que la polèmica entrevista ha superat l’índex d’audiència habitual de La noche en 24 horas. Són determinats grups polítics i mediàtics (curiosament molts dels quals van enlairar Vox des del no-res) els que ho instrumentalitzen políticament. Són aquells grups, instal·lats en el despropòsit i la falta de democràcia, que no volen reconèixer, ni acceptar, que la informació no pertany ni als periodistes ni als mitjans de comunicació. La informació és propietat de la ciutadania. I l’obligació del periodisme és fer-los-hi arribar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.