Amb la insuportable onada de calor s’ha fet més evident la urgència de l’escalfament global. Els joves sembla que s’estan posant les piles –pobres, quin món els estem deixant– i polítics i mitjans semblen preocupats de debò. Uns es preparen per aprovar mocions declarant aquesta mateixa emergència climàtica i els altres omplen pàgines i programes sobre l’absurda reversió del Madrid Central.

Està bé. Potser fins i tot podria fer un article optimista si no fos perquè tot em sembla massa fals, un posat. Tota aquesta pretesa preocupació coincideix amb el (no) debat sobre l’ampliació del Port de València, una nova terminal que li permetrà duplicar la capacitat. Recentment es publicava un informe que avisava que només els creuers de passatgers d’una sola empresa contaminaven més que tots els cotxes d’Europa junts. El combustible que empren els vaixells és un fuel pesat que conté 3.500 voltes més sofre que la benzina normal i es calcula –càlcul aproximat, ja que el Port de València no compta amb els mesuradors de qualitat de l’aire necessaris– que aquests vaixells aporten gairebé la meitat de la contaminació de la ciutat, i això sense comptar-hi els camions associats. I el pla és duplicar-ho!

I així estem. València es prepara per doblar la seua contaminació provinent del transport marítim, mitjançant unes obres que valen 1.200 milions d’euros i que no compten amb cap declaració d’impacte ambiental, i l’única resposta del flamant conseller d’Obres Públiques és «evitar debats estèrils» i «treure el Port del terreny de la polèmica». I el gruix dels mèdia repetint com lloros l’argumentari del Port –mentides incloses sobre les entitats ecologistes que consideren que l’ampliació tindrà un «impacte ambiental assumible»– sense que ningú semble qüestionar-se el fons de l’assumpte.

Això sí, farem algun nou carril bici i una bonica declaració institucional sobre l’emergència climàtica. I molts articles sobre la irresponsabilitat dels ciutadans que van en cotxe innecessàriament o que no reciclen. El mínim imprescindible perquè tot continue igual un dia més, fins que el col·lapse ja siga inevitable.

Reconec que se m’escapa aquesta lògica segons la qual el compte anual de resultats del Port de València és més important que la salut dels ciutadans o l’escalfament del planeta. Una lògica que, observe, és la mateixa a Barcelona –on la setmana passada van superar-se tots els índexs de contaminació sense que es plantejara desviar un sol creuer– o Palma, on també s’ampliarà el Port. És com si a pesar de trobar-nos atrapats en un forat cada volta més i més profund, no poguérem deixar de cavar.

Un consens que necessita els mitjans per mantenir-se. I en què imagine que hi haurà pesat la generosa publicitat del Port celebrant el rècord històric de cinc milions de contenidors desembarcats (pensament relacionat: què ven exactament la publicitat del Port en uns mitjans generalistes? O no ven res i, en canvi, compra moltes coses?). Però crec que fins i tot sense aquests anuncis els mitjans continuarien contribuint a la inèrcia aquesta que troba normal gastar 1.200 milions d’euros en aprofundir les conseqüències del canvi climàtic i només alguns centenars de milers en mitigar-les.

Doneu-me una pala que aniré a cavar una estona.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.