El desembre de 2018 va ser trobat assassinat al seu pis Fernando Lumbreras, històric activista pels drets de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i interesexuals (LGBTI) vinculat al col·lectiu Lambda de València, i l’abordatge informatiu d’aquesta notícia crec que va ser clarament qüestionable en alguns casos. L’assassinat d’una persona LGBTI no implica, necessàriament, que hi haja un mòbil de LGBTI-fòbia. Hi pot haver altres mòbils no vinculats amb delictes d’odi.

En el cas de Lumbreras, quan va sortir la notícia als mitjans no se’n sabia el mòbil. I, de fet, les investigacions policials -a falta del judici- semblen indicar que no hi havia hagut LGBTI-fòbia. Això, però, no vol dir que no s’hagen de seguir bones pràctiques a l’hora de redactar una informació, i més tenint en compte que Lumbreras era un activista LGBTI i que estem en un context d’augment de les agressions, en molts casos protagonitzades per persones d’extrema dreta. En aquest sentit, un exemple de mala praxi professional és la notícia que es va publicar el 7 de desembre a Levante-EMV, el diari més llegit al País Valencià tant en format imprès com en digital, titulada ”El fundador de Lambda fue estrangulado por su asesino con un jersey”.

La notícia informa: “los investigadores tan solo descartan el móvil homófobo, y mantienen abiertas otras líneas de investigación por si el robo no fuera el principal fin del homicida u homicidas”. Evidentment si els investigadors descarten la LGBTI-fòbia s’ha de citar a la peça periodística perquè és rellevant informativament.

El que no és tan adequat és només citar fonts policials i no contrastar la informació amb elements crítics amb la policia: en aquest cas fonts expertes o activistes. La informació hagués estat més completa si s’hagués consultat amb el seu col·lectiu, Lambda, encara que fos per dir que no es volia manifestar fins que avancés la investigació -que va ser el que va manifestar més dies més tard aquesta entitat-. L’opinió de l’organització LGBTI podria haver aportar valor informatiu.

Informativament també té valor el que opinen les fonts expertes com ara els Observatoris contra la LGBTI-fòbia que hi ha arreu del territori i més, en aquest cas, el valencià, que està dins de l’àmbit territorial del Levante-EMV. L’Observatori Valencià contra la LGBTI-fòbia es va manifestar per Twitter el mateix 7 de desembre. “Sorprende que la Policia descarte la homofobia como posible móvil del asesinato de Fernando Lumbreras, hallado sin vida en su vivienda de #València. Queremos una investigación transparente y seria, que detengan al culpable y que no se descarte ninguna línea de investigación”. La seua opinió com a font experta és informativament rellevant. I m’atreviria a dir que en aquest cas el periodista podria fer la consulta a aquest observatori “d’ofici”, sense que calgués esperar a que l’entitat manifestara la seua opinió per xarxes. A l’opinió de l’observatori català s’hi va sumar la del president de l’Observatori contra l’Homofòbia -d’àmbit català-, Eugeni Rodríguez, que va manifestar en un tuit: “És lamentable que primer indici sobre assassinat de Fernando sigui descartar possible mòbil homòfob, ningú ara té elements rigurosos i contrastats per indicar que ho sigui però tampoc per dir que no ho sigui. Està clar què és un assassinat i cal investigació rigorosa i efectiva”.

L’observatori valencià es mostra, també el 7 de desembre, molt crític amb el tractament informatiu que va rebre l’assassinat de Lumbreras en la notícia que esmente. “La información que aparece hoy en los medios de comunicación sobre el crimen de Fernando Lumbreras, sin ningún detenido, es infame. Mezclar su asesinato con crímenes de pederastas, ajustes de cuentas, prostitutos y otros es inaceptable y homófobo”. I afegeix una altra piulada: “Ser confiado y generoso es síntoma de ser buena persona. Nadie merece ser agredido brutalmente por abrir su casa y ayudar a los demás. El tratamiento de la información en los medios que criminaliza a la víctima es otra forma de homofobia y de violencia”. Crec que no pot ser una crítica més rotunda i encertada.

La notícia, efectivament, no pot ser més culpabilitzadora de les víctimes: “La muerte de Fernando Lumbreras recuerda a otros crímenes cometidos en la provincia de València en los que los autores se habrían aprovechado de la vulnerabilidad y confianza de sus víctimas, todos ellos hombres homosexuales, para acabar con su vida. En la mayoría de ocasiones el móvil era el robo, oculto tras un supuesto encuentro sexual o las aspiraciones de la víctima en tenerlo, y el método utilizado la asfixia”. I després parla de diferents casos que el periodista ha considerat similars.

Un dels dèficits en abordar casos de possible LGTBI-fòbia detectats a l’informe Home gai i jove: la imatge del col·lectiu LGBTI, que vaig elaborar per a Mèdia.cat, era que massa sovint es recorria només a fonts policials en casos d’agressions o assassinats. Tant és si finalment hi ha o no LGBTI-fòbia, hagués calgut contrastar i consultar entitats LGBTI i fonts expertes com els observatoris esmentats. Més quan, de fet, aquests es fan manifestar de forma crítica a les xarxes socials. A més, caldria haver generat un context diferent. Quan falten fonts activistes i expertes s’aconsegueix una peça com la que va publicar Levante-EMV aquell dia: incompleta, culpabilitzadora i sensacionalista, lluny del que hauria de ser informar.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.