‘Gaytasunos’, ‘feminazis’, ‘lazis’. Són tres insults inventats que no apareixen en cap diccionari, però així i tot són esgrimits per periodistes de dretes des de les seues tribunes d’opinió que publiquen a mitjans de gran tirada. No havíem quedat que no es pot gastar el llenguatge inclusiu –i dir, per exemple, ‘portavoza’- perquè atempta contra les normes de la llengua? No havíem quedat que dir ‘miembros y miembras’ era un ‘gramaticidio’ –el vocable no és meu, és de Sánchez Dragó, que es permet la invenció mentre alimenta i difon mentides masclistes-? Doncs no, sembla que quan la ideologia (de dreta) va primer, la correcció lingüística passa a un segon pla i resulta que als opinadors i opinadores, abans guardians de les essències de l’idioma, ara ja no els importa tant la puresa de la llengua.

Donar cops de peu al diccionari, es veu, està justificat sempre i quan l’acudit serveixi per fer broma i atacar els de sempre; és a dir, els de més avall, els col·lectius més vulnerables: les dones, les persones LGBTIQ+, les persones racialitzades, la gent empobrida. I es pensaran a ells mateixos com a enginyosos éssers de llum, com quan a l’escola el més xuleta de la classe feia bullying al més feble dels companys. Un món antic està morint-se i hi ha qui no ho suporta, i en l’interregne, apareixen monstres de ploma esmolada, però resulta que no fan gràcia i a més la tàctica ni tan sols és original. És vella i, el que és més perillós, és nociva. Recorden Federico Jiménez Losantos, atiant de bon matí l’odi contra el llavors president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, a qui anomenava ‘Zapatitos’ des de la ràdio de la Conferència Episcopal? Recorden quan, a Ruanda, el poder hutu va gastar la xarxa de ràdio per propagar l’odi i les matances contra els tutsis que esdevingueren en genocidi?

Per descomptat es pot discrepar i argumentar si s’hi està en contra, però l’insult és l’últim recurs de qui s’ha quedat sense arguments. Valdre’s de l’insult –ja sigui acceptat per l’acadèmia o inventat–, és el que els columnistes no poden fer. Per molt emprenyats que estiguin, per molt mal perdre que tinguin, no poden oblidar que com a periodistes –sí, també els que treballen per mitjans privats– tenen una responsabilitat social i aquesta passa per no atiar l’odi contra qui consideren diferent o fora de la “normalitat”.

En aquest sentit, al País Valencià, la primera legislatura del Botànic ha estat especialment dura en aquest aspecte. De manera que, atrinxerats en tribunes d’algun diari que ja va atiar als anys 80 la Batalla de València, alguns columnistes –entre els quals el seu cap d’opinió, el director i fins i tot un crític gastronòmic finat fa uns mesos– s’han dedicat quatre anys a utilitzar l’insult de traç gruixut i barroer contra els governants locals, atacant-los per la seua procedència humil i fins i tot en alguns casos pel seu origen estranger. Crítiques emparades en el classisme i la xenofòbia que, juntament amb el masclisme, l’homofòbia i l’anticatalanisme, són pràctiques d’odi que deurien ser desterrades per qui exerceix l’ofici de periodista.

L’ús i l’acceptació social de ‘gaytasunos’, ‘feminazis’ i d’altres vocables similars, per part d’alguns sectors que es posen les mans al cap dia sí i dia també per l’intent d’algunes persones de gastar un llenguatge més inclusiu, demostra el mal perdre d’alguna dreta que quan no guanya perd fins i tot la fe en la RAE, en les formes, en les normes i en la bona educació de què sovint fan gala. Però sobretot posa de manifest que ni la RAE és sacrosanta, ni el llenguatge és una ciència exacta absent d’intencionalitat política, sinó una eina que cal gastar amb responsabilitat més encara quan hom té un faristol des del qual pot contribuir a generar un clima d’opinió d’odi i engendrar violència.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.