Els principals diaris impresos i digitals amb seu a Madrid ignoren les informacions de Público sobre el vincle entre el CNI i l’imam Es Satty. Cal preguntar-nos per què en una qüestió tan transcendental els mitjans no dediquen els recursos necessaris per informar o desmentir el que aparentment podria ser un escàndol històric.

Dimarts a primera hora Público destapava un exclusiva després d’un any d’investigació sobre el vincle entre el CNI i l’imam Es Satty, considerat autor intel·lectual dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. La informació signada pel periodista Carlos Enrique Bayo deia així: “El cervell de la matança de les Rambles va ser confident del CNI fins el dia de l’atemptat”.

Aquest reportatge era el primer d’una sèrie de quatre articles titulada ‘La veritat sobre l’imam de Ripoll’, de la qual fins aquest dimecres se n’han publicat dos. El segon prova que el CNI escoltava converses telefòniques dels joves autors de l’atemptat fins, almenys, cinc dies abans de l’atac terrorista. L’autor de la investigació assegurava dimarts en un debat a TV3 que no ha trobat cap prova que incrimini el CNI en l’organització dels atemptats, però que “o bé coneixien els seus plans i no van ser capaços d’impedir-los o bé van ser enganyats perquè [Es Satty] estava fent un doble treball”. Bayo denuncia que, com a mínim, hi va haver una greu negligència per part de la Intel·ligència espanyola. Aquesta qüestió, a tan sols un mes del segon aniversari dels atemptats, ha tingut un fort ressò a la premsa catalana, però fora de Catalunya el silenci ha estat coral.

L’anàlisi de les portades dels quatre principals diaris amb seu Madrid, El País, El Mundo, ABC i La Razón, confirma el silenci absolut respecte les informacions de Público. El dia 16 de juliol, les edicions d’aquests diaris no inclouen cap referència a l’exclusiva de Bayo.

La portada d’El País de dimarts dona protagonisme al trencament de les negociacions entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, amb segona, tercera, quarta i cinquena notícia per a temes d’Internacional. “Puigdemont apoyó en una cena a la etarra de las marsicadas” era el titular de portada d’El Mundo aquell mateix dia, amb fotografia per a les espeleòlogues catalanes rescatades a Cantabria. L’espionatge del comissari Villarejo, la tensió entre Iglesias i Errejón, casos de tortura a Veneçuela i el preu de mercat de Neymar, Bale o Pogba completaven la primera plana d’El Mundo. La portada de La Razón va ser per al possible retorn a la lluna l’any 2024, amb la posició del rei Felip VI davant el bloqueig polític al Congrés espanyol com a segona notícia i les declaracions racistes de Trump contra tres congressistes estadounidenques com a tercera. L’ABC, amb l’estil habitual de portada amb un sol tema, dedicava la portada a Puigdemont, de qui afirmava que està buscant un nou país “para continuar su fuga”. Cap menció a l’exclusiva de Público.

Aquest silenci a les edicions en paper del dia 16 es podria atribuir al fet que el reportatge es va publicar la nit de dilluns a dimarts, amb molt poc marge per canviar les portades que ja enfilaven cap a impremta. Però les portades del dia 17 continuen silenciant les revelacions de Bayo. El País obre portada amb la nova presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, amb la història de la primera general de l’exèrcit espanyol, amb les exigències d’Iglesias per donar suport al govern de Sánchez, un tema sobre Madrid Central, un altre sobre el baix índex de mortalitat a Espanya i una breu menció al festival Sónar i a les candidatures de Game of Thrones als premis Emy. El Mundo obre també amb Iglesias, Von der Leyen i Madrid Central, i destaca una recaptació de diners de Vox per a un condemnat per matar un lladre i la tensió diplomàtica entre Espanya i Estats Units per l’anomenatimpost Google. La Razón dedica la primera noticia a la confirmació que Rivera i Casado no anirien en coalició en cas de repetició electoral. Per la seva banda, l’ABC dona portada sencera a Von der Leyen amb el titular “Europa sí encuentra quién la presida”.

Una senzilla cerca de la paraula ‘CNI’ a cadascun dels portals digitals d’aquests quatre diaris confirma el silenci informatiu. En el cas d’El País, l’última notícia sobre el CNI és del 16 de juliol, però en cap moment parla de les informacions de Público. “La justicia avala el uso de informes secretos del CNI para expulsar a sospechosos de yihadismo” és el titular de la noticia signada per Óscar López-Fonseca. Cap altre article, ni tan sols d’opinió, tracta els vincles del CNI i el confident Es Satty. El digital d’El Mundo publica un article sobre el CNI per darrera vegada el dia 13. El digital d’ABC publica de manera automàtica breus d’agències sobre les declaracions del govern català i JxCat i ERC exigint explicacions als govern espanyol arran de les informacions de Público. Es tracta de notícies d’un paràgraf que no tenen cap presència a la portada digital i que no expliquen el contingut de la investigació. Al digital de La Razón, l’últim article sobre el CNI és un perfil de la nova directora Paz Esteban, publicat el dia 14 de juliol.

Als quatre mitjans nadius digitals d’àmbit estatal més llegits a Espanya, El Español, El Confidencial, eldiario.es i OkDiario, l’apagada informativa és també rellevant. El Español, El Confidencial i OkDiario no publiquen ni una sola línia sobre la notícia. A eldiario.es, fins dimecres al migdia, el tema només s’ha tractat mitjançant publicacions automàtiques de notes de premsa d’Europa Press que fan referència a les reaccions d’alguns líders polítics catalans a unes informacions que se citen molt breument. A la tarda del dia 17, han editat una d’aquestes notes de premsa, publicant un text sense signar en què es qüestiona tímidament la veracitat de la informació de Público. L’article no està posicionat a cap racó de la portada del digital. En canvi, a les xarxes molts usuaris denuncien el silenci i demanen explicacions als directors i periodistes d’aquests diaris.

A les televisions estatals els silenci és gairebé absolut. Al web de Radio Televisión Española es reprodueix la noticia d’Europa Press sobre la reacció d’ERC i JxCat. A les pàgines web de La Sexta i Cuatro no s’hi troba ni un sol contingut que faci referència a la notícia, mentre que Telecinco i Antena3 es fan ressò de les declaracions de Quim Torra i Carles Puigdemont sobre la qüestió. Telecinco aprofita per recuperar una peça informativa de poc més d’un minut en què s’insinua manca de professionalitat dels Mossos d’Esquadra i que en cap moment introdueix la informació de Público. En l’àmbit polític a Madrid cap líder, excepte Pablo Iglesias, ha trencat el silenci. Aquest darrer ho ha fet 36 hores després de la publicació del primer article, amb un missatge a Twitter en què es pregunta per què els grans mitjans de comunicació no estan tractant el tema.

Davant d’aquest silenci, cal preguntar-nos per què en una qüestió tan transcendental els mitjans no dediquen els recursos necessaris per informar sobre el que aparentment podria ser un escàndol històric. No es tracta d’exigir que reprodueixin les informacions de Bayo acceptant totes les seves tesis, però se’n podrien fer ressò atribuint-les a Público i tractant a fons les implicacions que tenen. Els mitjans podrien també desmuntar la investigació amb noves proves i informacions que desmentissin les aportades per Público. Però, en lloc de qüestionar les conclusions de Bayo, s’ha optat pel silenci. Curiosament, el mateix silenci que PP, PSOE i Cs van imposar al Congrés espanyol quan van vetar la comissió d’investigació de l’atemptat en seu parlamentària.

Que el criteri de directors i redaccions tan diferents com les esmentades sigui unànime seria una estranya casualitat. Hores d’ara, no hi ha proves per atribuir el silenci a suposades maniobres del govern espanyol per evitar-ne la publicació, però el cas recorda a precedents com els dels dies posteriors a l’atemptat de l’11 de març de 2004, quan el llavors president del José María Aznar va fer trucades telefòniques als directors de diaris per assegurar-los que l’autoria era d’ETA. Si ningú ha mogut fils per evitar-ne la difusió, una explicació plausible per al silenci, més enllà de les dinàmiques de competència entre els mitjans, seria l’autocensura.

Les informacions de Público demostren, com a mínim, que el relat que va oferir la Fiscalia de l’Audiència Nacional l’agost de 2018 era, aparentment, fals. Quan es commemorava el primer aniversari dels atemptats, es van publicar notícies que recollien l’opinió del fiscal, que desvinculava el CNI d’Es Satty. “La Fiscalía descarta la relación entre el imán de Ripoll y el CNI en la investigación de los atentados del 17A”, titulava RTVE, detallant que l’únic contacte del CNI va ser per un assumpte de drogues l’any 2014.

Quan encara manquen dos reportatges de Público per completar l’exclusiva, sembla que hi ha elements suficients per qüestionar la versió oficial i reclamar una investigació pública amb totes les garanties. No hi ha informació per afirmar que estem davant d’un atemptat de falsa bandera, com algunes veus asseguren o insinuen. Del que es tracta és d’exigir la veritat, per respecte a les víctimes, a les seves famílies i a la ciutadania. I, precisament, el silenci dels mitjans i dels partits polítics fora de Catalunya sobre les informacions de Público ens allunya de la veritat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.