«Ei, tinc un míssil aire-aire de fabricació francesa per vendre. T’interessa?». Així, com qui anuncia un Opel Corsa, intentava fer negoci per WhatsApp Fabio del Bergiolo, exinspector antifrau de la duana que el 2001 havia estat candidat al Senat pel partit neofeixista i ultraconservador Forza Nuova. El missatge adjuntava la foto del míssil, un Matra Super 530F de més de tres metres de llargada. La imatge va circular de seguida pels ambients neonazis d’excombatents italians proucraïnesos del Donbass, que la divisió antiterrorista de la policia italiana tenia sota control. I així es va arribar, el 15 de juliol passat, a la detenció de De Bergiolo, juntament amb els propietaris de l’hangar on guardaven el míssil: l’italià Fabio Bernardi i el suís Alessandro Monti.

A la casa on l’excandidat de Forza Nuova, de seixanta anys, vivia amb la seva mare, la policia hi va trobar un arsenal d’armes de guerra. Les fotos de la confiscació van fer fortuna a les xarxes arreu d’Europa: desenes de fusells d’assalt d’última generació estesos a terra enmig de molta parafernàlia nazi, alguna de tan kitsch com un cérvol de fusta amb esvàstiques pintades a mà. Les persones que coneixen De Bergiolo el descriuen com un obsessionat amb la immigració. Una dona veïna de Gallarate, el poble on viu, explica al diari La Stampa: «Es passava dia i nit odiant els immigrants. Els maleïa. Feia servir frases que ni puc pronunciar contra qui els acull. Per Pasqua em va enviar fotos de dones despullades caracteritzades d’oficials nazis. I estava obsessionat amb les armes». Fa pocs dies, la policia ha descobert un altre arsenal d’armes de guerra a la seva segona residència.

Mentre governen Itàlia aquells que consideren que l’apologia del nazisme, el feixisme i el racisme no hauria de ser un delicte, el neonazisme i el neofeixisme continuen creixent i organitzant-se sense gaires problemes, fins al punt de poder acumular arsenals de guerra. Una setmana abans de la descoberta del botí de De Bergiolo, la policia havia escorcollat la seu de Torí del grup ultradretà Skin Legio Subalpina i desenes de cases de militants de Forza Nuova i Rebel Firm, confiscant armes, un matxet, punys americans i simbologia nazi.

L’espectacularitat del míssil de De Bergiolo, però, va fer que, a diferència d’altres vegades, tots els mitjans italians es fessin ressò de la confiscació. El viceprimer ministre Matteo Salvini, que ha fet comicis electorals amb el partit neofeixista CasaPound i que defensa la majoria d’idees de Forza Nuova, va saber com aprofitar la situació en benefici propi. Després d’unes hores de silenci, va aparèixer a les xarxes amb una teoria rocambolesca: resulta que els nazifeixistes volien fer servir el míssil per matar-lo a ell. Bona part dels mitjans italians van comprar el relat i el van reproduir sense qüestionar-lo. El diari digital Huffington Post Italia, per exemple, progressista i amb una línia editorial crítica amb el govern, va titular: «‘Jo he denunciat l’arsenal neonazi. Em volien matar a mi’. La revelació de Salvini». I de subtítol: «El ministre revela: ‘Era una de les moltes amenaces de mort que m’arriben cada dia. Els serveis secrets parlaven d’un grup ucraïnès que volia atemptar contra la meva vida’».

En efecte, això és el que Salvini va dir. Els investigadors de la policia, però, ho van desmentir immediatament. De cap manera els nazifeixistes volien atemptar contra Salvini i, de fet, tampoc ho haurien pogut fer amb un míssil de 800 quilos que necessita ser llançat des d’un avió. La teoria falsa del ministre de l’Interior, però, va ser repetida a telenotícies, ràdios i diaris, i donada per bona. El desmentit dels investigadors va passar desapercebut.

Salvini va parlar d’un grup «d’estrangers» (quan en realitat els detinguts eren dos italians i un suís de la Suïssa italiana), va referir-se de passada a la ideologia nazi equiparant-la al comunisme i evitant qualsevol menció al feixisme. A més, en el relat de Salvini, ell és el doble protagonista: víctima i heroi perquè, literalment, assegura que ha estat gràcies a ell que la policia ha trobat l’arsenal de guerra «d’uns dements».

I així ha aconseguit capgirar en benefici propi una situació que podia perjudicar-lo. Gràcies a la complicitat de molts mitjans –que per mandra, conveniència de clics o connivència ideològica han repetit acríticament el seu fals relat– s’ha reforçat una mica més la imatge de Salvini. La popularitat del ministre ultradretà no para de créixer i la intenció de vot a la Lliga voreja el 38%. Quan el periodisme deixa de fer la seva feina, el poder té via lliure per construir una realitat paral·lela. I Itàlia, com de costum, hauria de servir d’avís per a tots plegats.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.