Lierre Keith és una escriptora feminista i ecologista nord-americana, editora i fundadora de campanyes de protesta contra la violència contra les dones i contra el militarisme. Corrien els anys vuitanta, als 16 anys, en una edat influenciable per l’entorn, segons diu ella mateixa, quan va fer-se vegana. Va adoptar una dieta vegetariana extrema obeint a raons nobles: justícia, compassió i sostenibilitat. “Per a mi, tothom qui menjava carn negava la realitat, jo era la única que m’enfrontava als fets”. Els vegetarians per raons polítiques li oferien raons molt convincents per lluitar contra les relacions de poder des de l’arrel.

Keith, activista i amb voluntat d’anàlisi, al llarg dels anys, va anar acumulant informació que obria dubtes al seu posicionament. Amb tot, la deixava de banda, perquè en aquell moment qüestionava el seu estil de vida. També va acumular un seguit de xacres: en aquella edat tendre va perdre la regla, diu que patia una sequedat a la pell insuportable, li queien els cabells, va desenvolupar una malaltia degenerativa de les articulacions i, entre altres, tenia depressions. Tot i així, se sorprenia quan, de visita a comunitats de vegetarians que vivien al camp, veia persones que, a primer cop d’ull, semblava que patien càncer pel seu aspecte demacrat.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Finalment, el patiment físic va fer que abordés la revisió dels seus plantejaments. Vegana durant vint anys, va posar en crisi les raons morals, polítiques i nutricionals del vegetarianisme. Va concloure que no acceptar la depredació és una moral de nul·la harmonia amb la natura; com a projecte pel medi ambient és insostenible, fa necessària l’agricultura més industrialitzada i la petjada de carboni; i que una dieta vegana no aporta els nutrients necessaris per mantenir el cos a llarg termini.

Avui no està d’acord amb els vegetarians que ataquen la ramaderia per si mateixa i barregen tot tipus de ramaderia amb la ramaderia industrial. “Aquests vegetarians no busquen la veritat sobre la sostenibilitat ni la justícia”, diu. Keith continua essent una ecologista radical però amb un projecte que li dona coherència: el policultiu amb ramaderia des del moviment sostenible local. Ha explicat l’experiència i ha exposat els arguments a partir d’un estudi pluridisciplinar ben referenciat a El mito vegetariano. Alimentos, justicia i sostenibilidad (Capitán Swing, 2018).

Escrit al 2009, fins fa un any no es va publicar en castellà. Però, als mitjans d’aquí, va passar sense pena ni glòria. Els darrers anys, els nostres diaris, per omplir de novetat les seccions de tendències, ens han cosit a articles de cultura vegana, i els magazins de ràdio i programes de televisió no han deixat de fer-se’n ressò. El llibre de Keith ens va agafar en un moment de popularitat d’allò que a la cultura anglosaxona ja porta algun tomb més.

I avui tenim accions animalistes a Catalunya, d’activistes que diuen que les verres i les vaques són noies, i que s’han de deixar anar. Activistes que no entenen de benestar animal entren a les granges, esglaien els animals, els toquen, posen en risc la seva salut, donen aigua a vedells que han de mamar només. Es pensen que els drets dels animals han d’acabar amb el cicle de vida productiu del bestiar. Formen part d’una internacional de papanates amb la qual, sense saber-ho, molts periodistes han combregat.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

2 Comentaris

  1. Daniel Condeminas

    Un article necessari, davant de tanta demagògia sobre el món de la ramaderia. Felicitats!. És més, si volem tenir un país equilibrat mediambientalment, la ramaderia extensiva (vaques, ovelles, cabres…) és un factor indispensable al territori, i caldria promoure el consum d’aquestes excel·lents carns i altres productes (estem fent formatges que guanyen concursos internacionals per davant dels tradicionals francesos o italians artesans!)

  2. Roger Galofré

    Hola, em presento, soc Roger Galofré, veterinari tecnòleg amb trenta anys dedicats al sector porcí, professor associat de l’UdL, vocal d’Agropres i escriptor ocasional. I dintre d’aquesta última faceta, em van publicar una novel·la que intenta traslladar a l’opinió pública la diferent realitat que viu el consumidor de ciutat en contraposició al del productor rural.
    Utilitzant un to irònic i un argument fantàstic, vull mostrar la vida diària de una explotació porcina i el contrapunt que animalistes podem posar a aquesta. Curiosament, hi ha una escena en que aquests entren a la granja despullats per tal de solidaritzar-se amb els animals que em recorda a les entrades que vivim darrerament.
    El llibre va ser editat per l’editorial Milenio (Pagès editors) i se’n van fer dos edicions. Adjunto la informació de la web i del book trailer de presentació per si pot ser d’ajuda argumental.
    http://www.coronelpig.com/
    http://youtu.be/aLbiBIrdD3w
    Salutacions
    Roger Galofré