L’incendi del mes passat a la Ribera d’Ebre ha tornat a posar damunt de la taula el debat sobre els enfocaments periodístics a les realitats que tenen lloc lluny de l’àrea metropolitana. Alguns periodistes i tertulians de mitjans nacionals van assenyalar durant aquest episodi la necessitat de construir mirades més integradores, capaces de trencar la jerarquia mediàtica i oferir una imatge més realista de la diversitat del país. Mentrestant, els periodistes que han desenvolupat bona part de la seva carrera lluny de Barcelona, o que han exercit com a corresponsals en diferents àrees de Catalunya, conviuen amb un centralisme diari i conegut.

Amb l’herència del franquisme, el centralisme informatiu i la concentració de notícies a Madrid i Barcelona, amb petites ressenyes dedicades al que es consideraven “les províncies” o “els territoris”, era la tònica general. Després de la dictadura, a Catalunya la societat civil va esclatar i, paral·lelament a l’activitat dels partits polítics legalitzats van començar a sorgir diversos moviments i col·lectius que reclamaven canals de difusió propis i mitjans de comunicació d’àmbit local i comarcal.

Paral·lelament, Catalunya va desenvolupar progressivament una estructura de mitjans de comunicació públics d’àmbit autonòmic que havia de tenir en compte la realitat arreu del país. El llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) especifica que cal evitar que el punt de vista informatiu estigui condicionat per la visió dels periodistes o per la ubicació del centre de producció de notícies: “Evitem oferir una visió centralista del país, tant en la difusió general com en la d’abast més reduït. No donem per sobreentès que tota l’audiència comparteix la perspectiva que tenim des dels diversos llocs on elaborem els continguts ni pressuposem el coneixement general d’una realitat d’àmbit local”.

Amb tot, i malgrat  el constant desenvolupament dels mitjans de proximitat des dels anys vuitanta arreu de Catalunya, a nivell nacional “hi ha mancances” a nivell de descentralització informativa, segons el professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Àngel Guimerà. D’una banda, hi influeixen “les anades i tornades del desplegament informatiu territorial” en funció de la situació econòmica. “Abans de la crisi, les delegacions de la CCMA i de l’Agència Catalana de Notícies eren més potents i tenien més capacitat”, assegura. D’altra banda, hi ha una qüestió de criteri informatiu: Guimerà explica que “costa molt més considerar un fet de fora de l’àrea metropolitana com a noticiable. Ha de tenir una singularitat i un valor informatiu molt gran perquè surti als mitjans”, explica.

Periodistes agafen declaracions del president de la Generalitat, Quim Torra, en l’incendi de la Ribera d’Ebre. Foto: Sofia Cabanes.

Centralisme informatiu: Nova York, Barcelona, Tortosa

L’agenda informativa és un reflex de la jerarquia d’uns territoris sobre uns altres o d’uns països sobre uns altres. “En el cas dels Estats Units és molt evident. Acabem considerant universal si un texà es tira un pet, i a Catalunya acabes considerant local una història que no ha passat al lloc on passen normalment les coses importants, que és a Barcelona”, assegura Toni Orensanz, periodista i escriptor de Falset que al llarg de la seva carrera com a periodista ha treballat en mitjans de comunicació d’àmbit estatal, català i local. “La història social del país s’escriu a Barcelona. De fet, els Fets de maig del 37 no van passar només a Barcelona, també van passar a Tortosa o a Reus, però el relat que ha transcendit és el de Barcelona”, diu Orensanz, que a L’òmnibus de la mort (Ara Llibres, 2008) va relatar el rastre de sang que el grup armat La Brigada de la mort va deixar per Catalunya i Aragó a principis de la guerra civil espanyola.

En la mateixa línia s’expressa Assumpció Maresma, editora de Vilaweb, el primer mitjà digital en català i que va ser pioner en desenvolupar una xarxa d’edicions locals: “És evident que l’agenda informativa respon als centres polítics i econòmics, però també a la infraestructura mediàtica en sí i a una determinada mentalitat molt consolidada”, assegura. “Això ho veiem més fàcilment si ho mirem a nivell mundial. Una mateixa notícia, si passa a Nova York, la publiquem tots els mitjans i, en canvi, si passa a Maputo, no”.

El centralisme informatiu té una part de biaix estructural, vinculada a la història del país, i una altra de personal. “Jo penso que en realitat tots som centralistes. Catalunya és molt centralista amb Barcelona i, per exemple, el Camp de Tarragona amb Tarragona i les Terres de l’Ebre amb Tortosa”, assegura Coia Ballester, delegada territorial de la CCMA al Camp de Tarragona i presidenta del Col·legi de Periodistes en aquesta demarcació. Ara bé, en el cas català alguns periodistes detecten que hi ha una jerarquia territorial que respon a motius històrics. “El problema no és la mirada del centre a les àrees rurals, sinó que Barcelona té molta tendència a mirar cap a Girona”, assegura Ballester. De la mateixa manera s’expressa Sofia Cabanes, corresponsal de l’Agència EFE a les Terres de l’Ebre i impulsora del digital Aguaita.cat, adscrit a Nació Digital. “La percepció de les coses que passen fora de Barcelona continua sent centralista, però distingiria la percepció que es té de la històrica Catalunya Vella de la que es té de la Catalunya Nova. No és el mateix que un fet passi a Girona, Berga o L’Empordà que no que passi a Les Garrigues, Lleida, Tivissa o Amposta. Continua havent-hi un tractament diferenciat entre una zona i una altra”, assegura Cabanes, que porta més d’una dècada com a corresponsal a les Terres de l’Ebre.

“Encara existeix una jerarquia informativa que continua prioritzant el centre polític i econòmic”, diu Cabanes, que reconeix que el gran incendi recent ha fet aflorar moltes d’aquestes pràctiques. “Jo no crec que el foc de la Ribera d’Ebre hagi trencat les dinàmiques de centre-perifèria. A mi, concretament, m’ha servit per veure més clar com es reprodueixen. No sé si en la mateixa mesura que abans, però han existit en aquest darrer episodi”, assegura la periodista, que va cobrir la notícia a peu de pista. “Per exemple, es feien titulars de l’estil ‘L’incendi de l’Ebre’ com quan es parla de ‘la fam a l’Àfrica’, considerant tot el continent com una realitat uniforme homogènia”, explica, assegurant que la situació de la Ribera d’Ebre no té res a veure amb la del Baix Ebre, la Terra Alta o el Montsià.

Des de Barcelona també s’és conscient d’aquesta tendència. “La nostra filosofia considera tots els lectors com iguals i per tant totes les informacions com importants, vinguin d’on vinguin. Però és cert que el pes de les grans ciutats, sobretot de Barcelona, es fa difícil de contrarestar. Hi ha una inèrcia profunda que només es pot vèncer amb molta autoexigència i reflexió, que ajudi a trencar mecàniques preestablertes, gairebé com automatismes”, explica Maresma des de la redacció de VilaWeb, al Raval barceloní.

periodistes incendi ribera ebre

El conseller d’Interior, Miquel Buch, i el cap d’intervenció dels Bombers, Antonio Ramos, atenen els mitjans al centre de comandament avançat a Vinebre. Foto: Miquel Codolar / ACN.

Què és local i què és universal?

“Jo parteixo del punt que tot periodisme és local. Es basa en coses que passen a un lloc i hi ha un periodista que les veu”, opina Orensanz. “És igual cobrir un assassinat a Deltebre que a la Cinquena Avinguda. Partint de la base que tot periodisme local, per què un assassinat a Nova York és universal i un de Deltebre és local?”.

Comparteix la visió Sofia Cabanes, que assegura que, davant la simultaneïtat de dos fets amb valor informatiu, sempre es considerarà un fet de país allò que passa a Barcelona. “El dia de l’incendi a la Ribera, van coincidir dues notícies importants, la tornada dels presos polítics a les presons catalanes i l’inici del foc, i els mitjans van tardar encara unes hores en considerar l’incendi un tema de país”, diu la periodista.

L’estructura de premsa comarcal tampoc hi ajuda. “La fragmentació de la premsa comarcal és un fet. Si ets un mitjà de comunicació de les Terres de l’Ebre no faràs una notícia de Móra d’Ebre o de Reus, d’aquesta manera crees unes fronteres que en realitat no existeixen”, diu Orensanz. Una dinàmica que respon o còpia les pròpies fronteres administratives dels territoris. “D’aquesta manera, es creen una serie de fronteres artificials que acaben derivant en visió patològica del fet local”, continua.

A part de les estrictes limitacions territorials que normalment tenen els mitjans de comunicació, molts cops els periodistes acaben adoptant aquesta visió i evitant connectar realitats o fer extrapolacions. “Qualsevol fet local pot tenir interpretacions més enllà del teu poble”, diu Orensanz. “Pots parlar d’un assumpte internacional, començant pel lloc més petit del món, perquè un fet local sempre amaga tendències de fons, nacionals i mundials”, assegura. “Tu fas un simposi amb ponents internacionals al Priorat i és un tema local, i si ho fessis a Barcelona, seria un tema de país”, segueix. “Però aquí també juga un paper important l’ambició del propi periodista quan mira, i la dimensió que dona a allò que veu”.

La procedència dels professionals és un altre factor que hi influeix. “El fet que les universitats estiguin repartides per tot el país ha afavorit que hi hagi més professionals formats al territori, cosa que ha potenciat centres de pensament lluny de les ciutats”, assegura Ballester, que ha treballat molts anys als estudis centrals de Catalunya Ràdio a Barcelona. A més, molts dels periodistes que treballen a les redaccions barcelonines són arribats de la resta del país, fet que contribueix a tenir “una visió més polièdrica de la realitat catalana”, afirma.

Els estereotips sobre el món rural

La centralitat informativa ha tendit a reforçar una serie estereotips sobre les zones llunyanes basades en el desconeixement. “A les mines de Bellmunt hi havia vagues fa 100 anys, però encara tenim el prejudici intel·lectual que un poble és un lloc de pau on no hi passa res”, diu Orensanz. “Hi ha un concepte mental que hem d’obrir. Un país sense zones rurals no és res, com tampoc és res sense zones industrialitzades”, assegura Ballester, que ha viscut també l’experiència d’entrar en una redacció a Barcelona i veure com es feia broma pel fet de ser de poble. “Tradicionalment hi ha hagut una mentalitat de desprestigi dels pobles, però crec que, cada vegada més, ser de poble serà un valor a l’alça”.

Aquesta tendència ha contribuït a fomentar també una jerarquia informativa entre tot allò que passa a les àrees urbana i les àrees rurals, tendint a silenciar algunes realitats. “Un sector que és lamentable que no estigui valorat és la pagesia. Els pagesos han estat menystinguts tradicionalment com a sector”, assegura Ballester.

En el Simposi Internacional ‘Paisatge, Agricultura i Dona’, celebrat a la primavera a Escaladei, els periodistes Montserrat Serra i Toni Orensanz posaven de relleu la ceguera informativa que afecta col·lectius que tradicionalment no han format part dels cercles de poder, com són les dones o l’agricultura. “També a Catalunya és molt evident la invisibilització que ha tingut la dona i el paisatge agrari en els mitjans de comunicació”, asseguraven.

En un món globalitzat, els mitjans de comunicació són també els responsables de mantenir vives les identitats col·lectives i l’essència dels territoris per contribuir a proporcionar una vida digna a les persones. “El món és la suma de milers de pobles petits, per tant el que passa a un poble petit es exportable a la resta”, diu Ballester en aquesta línia.

coia ballester catalunya ràdio

La delegada de la CCMA al Camp de Tarragona, Coia Ballester, en una entrevista. Foto: cedida.

Internet, revulsiu del periodisme de proximitat?

El periodisme local i l’impacte que tenen les notícies que es generen en els llocs apartats dels centres de decisió també s’està redefinint, a causa de la transformació digital. L’Estudi de la comunicació local a Catalunya  del 2018 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) revela aquesta transformació del mapa de mitjans locals arran de la digitalització.

També els periodistes que treballen al territori estan convençuts que Internet suposa una escletxa d’oportunitats per igualar la desigualtat de la graella informativa. “Les tecnologies ens posen a tots en una situació d’igualtat de condicions”, diu Ballester. “Però és una posició de presortida, perquè Internet no arriba a tot arreu i encara no hi ha una bona comunicació”.

“Internet ha democratitzat i ha contribuït a esquerdar el pensament centralista. Com a editora de l’Aguaita, ha estat molt evident veure com abans alguns temes quedaven només en un àmbit territorial i ara tenen molta més visibilitat”, diu Cabanes. “Sobretot quan un tema funciona per les xarxes socials”. Aquesta difusió a través d’Internet provoca, en alguns casos, que els caps de redacció dels mitjans a Barcelona s’interessin per temes que abans no havien considerat. “De fet, d’algun tema local que jo pensava que les agències no comprarien n’han volgut fer una peça quan han vist la visibilitat que tenia per Internet”.

Per als experts, el concepte de mitjans de comunicació de “proximitat” és adequat per superar les contradiccions de la terminologia precedent, que situava els mitjans “locals” en una categoria subsidiària. L’any 2002, Miquel de Moragas, a l’estudi esmentat, ja considerava l’apropiació del terme proximitat com un èxit del concepte, perquè permetia legitimar el sector i presentar-lo davant les institucions amb arguments per defensar-ne l’existència i la importància.

Tot i la crisi econòmica que ha situat les redaccions, tant nacionals com locals, en un context de precarietat i l’herència estructural del sistema de mitjans, la reflexió i presa de consciència entre els mateixos professionals  serà determinant a l’hora d’afavorir l’esperit crític dels enfocaments i de revisar una agenda informativa que es dona per assumida.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.