El tabloide més poderós d’Alemanya s’aferra a l’estratègia incendiària de l’extrema dreta per intentar revertir la seva pèrdua d’influència política, alimentant un ressentiment que va donar ales a AfD a les eleccions de diumenge.

El passat mes de juliol dues escoles bressol privades de la ciutat de Leipzig, al nord d’Alemanya, van decidir introduir un canvi en els seus menús: retirar la carn de porc i la gelatina. Amb aquest petit gest de consideració els responsables dels centres volien agilitzar els àpats dels seus alumnes musulmans, així que van optar per informar les 300 famílies ‘afectades’. El que no es podien imaginar és que la carta arribaria a les mans de Bild, un dels mitjans de comunicació més poderosos del país.

El que va succeir a continuació no és una anècdota, sinó un clar manual de com opera aquest tabloide, emblema de la premsa sensacionalista a Alemanya. “Escoles bressol esborren la carn de porc per a tots els nens”. L’endemà el Bild dedicava un terç de la portada a aquestes paraules, impreses sobre un fons negre i subratllades en groc en senyal d’alerta. Dins, l’article descrivia la tolerància com una “dictadura de les minories”.

L’espiral no va tardar a créixer. La histèria es va escampar per les xarxes i va convertir-se en ‘trending topic’ al país. La decisió de dues escoles de retirar la carn de porc passava a ser un encès debat nacional. L’extrema dreta parlamentària, el partit Alternativa per Alemanya (AfD), recollia el testimoni i alertava d’una suposada “submissió cultural” per convocar una manifestació davant els centres. Un dels seus líders més radicals, André Poggenburg, cridava a la protesta tergiversant l’eslògan en defensa dels refugiats. “Cap porc és il·legal”, es mofava. La vinculació entre estrangers i porcs no és nova a Alemanya.

L’allau d’insults i amenaces de mort va portar a les escoles a paralitzar la mesura i a la policia a oferir-los protecció. Poc després, els responsables de Bild se’n rentaven les mans, negant haver contribuït a crear un clima d’odi als carrers. Hauria sigut portada si dos col·legis privats haguessin afegit kosher en el seu menú per als nens jueus?

El gegant sensacionalista s’enfonsa

bild berlin occidental 1977

Redacció del diari ‘Bild’ al Berlín occidental, l’any 1977. Foto: George Louis.

Fundat l’any 1952 pel grup editorial Axel Springer, el Bild és un fenomen curiós. A les seves pàgines hi conviuen des de fa dècades cròniques polítiques, assassinats escabrosos, safareig sobre la vida dels famosos i, fins fa ben poc, imatges de dones despullades. Tot i que les pàgines eròtiques van contribuir a donar-li popularitat, l’any passat van ser retirades després de rebre crítiques per explotar una imatge femenina denigrant. Fotos grans, textos curts i altes dosis de nacionalconservadorisme excloent.

Amenitzada amb un sensacionalisme desacomplexat, la fórmula va ser un èxit rotund. Amb 5,5 milions d’exemplars venuts cada dia, l’any 1983 el Bild es va convertir en el diari amb més tirada de tot Europa i en un important poder mediàtic. Però els temps han canviat. La crisi econòmica i la del model de paper ha dessagnat les grans capçaleres alemanyes, però cap ha patit tant com el tabloide. Amb un enfonsament anual del 9,7%, l’any passat va registrar 1,5 milions de vendes.

Mètode incendiari

La polèmica ha estat sempre el model de negoci del Bild. Des del seu naixement, el tabloide ha abanderat la controvèrsia i allò políticament incorrecte en un fructuós intent d’estar en boca de tothom. Quan l’èxit ve determinat només per les vendes sovint s’acaba passant per sobre del codi deontològic. Així, no és d’estranyar que de les 740 queixes que el Consell de la Premsa Alemanya ha emès des del 1986, un total de 191 han estat contra aquest tabloide, un 26% del total. El segon diari més sancionat n’acumula només 21.

Una de les difamacions més recordades del diari va produir-se durant la crisi del deute a Grècia. Va ser llavors quan, aliat amb les tesis de la dreta més reaccionària, va acusar l’ofegat poble grec de “cobdiciós”. El seu antic director, Kai Diekmann, biògraf de l’excanceller Helmut Kohl, va donar corda a una campanya classista i xenòfoba que pretenia exacerbar el nacionalisme alemany davant d’un enemic comú. “Nosaltres us donem efectiu, vosaltres Corfú”, van titular, demanant al país en fallida que vengués les seves illes als bancs alemanys que l’havien escanyat. Berlín va acabar guanyant 2.900 milions d’euros en interessos pel rescat de la tercera nació més pobra de la Unió Europea.

Siguin els endeutats països del sud d’Europa o els immigrants musulmans, el còctel que agita el Bild té els més dèbils en el punt de mira. La recepta és clara: cal alarmisme, imaginació i poca honestedat. Així, seleccionen un cas poc representatiu que involucri a l’altre, al diferent; el tergiversen i reinterpreten com una amenaça a la tradició i identitat alemanya; el sobredimensionen donant-li una cobertura exagerada i obvien o deixen per l’últim paràgraf el context que pot espatllar un titular en cerca del clic. Així, violant reiteradament l’ètica periodística, s’ha pavimentat el camí a la rellevància política d’un mitjà que, malgrat la pèrdua de lectors, segueix sent un dels més influents d’Alemanya.

Gir radical

Conscient de la caiguda, en els últims anys el Bild ha accentuat el seu ja tradicional mètode de bidó, gasolina i llumins en un intent a la desesperada de recuperar lectors i revertir la seva pèrdua d’influència. Quan l’estiu de 2015 Alemanya es va bolcar en l’acollida de refugiats el tabloide va recolzar-la. Però quan l’extrema dreta va irrompre en el mapa polític van veure en la seva estratègia eficaçment provocativa una màxima per fer caixa.

bild

El diari ‘Bild’ va arribar a ser el de major tirada a tot Europa. Foto: Antenne.

No són pocs els qui han acusat al Bild de fer el joc i amplificar el missatge d’AfD, amb qui mantenen una relació pràcticament simbiòtica. Tot i que aquest nacionalconservadorisme incendiari forma part de l’essència del diari, els experts coincideixen en assenyalar el director, Julian Reichelt, com a principal responsable de l’actual deriva radical. Format al planter del tabloide, li han dedicat qualificatius com “propagandista”, “alarmista barat” o “mestre dels titulars del pànic”.

I és que no ha fet escarafalls a l’hora de distorsionar la realitat per poder vendre més exemplars. Des d’assenyalar immigrants africans com a responsables d’un crim comès per ciutadans alemanys, a responsabilitzar Rússia d’un atac informàtic contra parlamentaris perpetrat per un jove de 20 anys que encara vivia a casa els pares. La descontextualització i estigmatització de col·lectius vulnerables s’ha convertit en norma.

El que podrien semblar relliscades són una meditada estratègia: la realitat no importa quan el que interessa és aconseguir el clic. La màxima de “calumnia, que alguna cosa en queda”. Sota la seva batuta, el tabloide ha apostat per un to més agressiu en la seva línia ja sensacionalista. Així, no és d’estranyar que l’any passat l’associació de periodistes NDM el premiés amb la “Patata d’or” com a responsable de la cobertura més esbiaixada sobre l’immigració.

Clima d’odi

En un país on el terrorisme neonazi ha tornat a assassinar un polític pel seu suport a les polítiques d’acollida, molts han vist Reichelt i el Bild com a còmplices a l’hora de crear un clima d’hostilitat. I és que el diari no ha dubtat en fer campanya contra els immigrants musulmans. “Ens volen criminalitzar”, em va explicar fa uns mesos Alassa, un refugiat camerunès al qui van assenyalar falsament com a cap d’un grup violent. Per més inri van publicar, sense permís, una foto d’ell i del lloc on viu. AfD apunta, el Bild enfoca i els radicals premen el gallet.

I no és la primera vegada que passa. L’any 1986 el moviment estudiantil alemany ja va sortir als carrers a cridar “Bild hat mitgeschossen!” (“El Bild també el va disparar”), acusant el gegant mediàtic d’haver creat un clima d’odi contra l’esquerra anticapitalista que desembocà en l’intent d’assassinat del seu líder, Rudi Dutschke, per part d’un militant neonazi.

Simbiosi ultra

La proximitat discursiva entre el Bild i l’extrema dreta és tal que costa diferenciar si es tracta de titulars suposadament periodístics o tuits incendiaris dels seus membres. “Si l’haguessin deportat, ella seria viva”, titulava el juny de l’any passat, capitalitzant l’assassinat d’una noia en mans d’un refugiat. Assenyalar la seva condició en lloc dels seus actes per deshumanitzar tot un col·lectiu. “El Bild encara construeix un marc per a milers de converses cada matí i ho fa creant uns eslògans que AfD només ha de recollir”, assegurava llavors Moritz Tschermak, autor de Bildblog, una premiada pàgina que contrasta i desmenteix les tergiversacions del tabloide des de fa 15 anys.

Així, el diari amplifica temes clau de l’agenda política conservadora comprant el seu marc mental. I la seguretat n’és un de predilecte. L’any passat els crims van caure un 3,6%, els millors registres en dècades, fent d’Alemanya un dels països més segurs del món. Però això no va impedir al Bild crear una secció titulada “Alemanya és insegura”, on distorsionava les estadístiques oficials. Curiosament, quatre dels cinc crims descrits al diari eren perpetrats per estrangers, mentre que en la realitat aquests suposen menys del 35%. Aquest agost un estudi remarcava que exagerar i difondre només els delictes protagonitzats per immigrants era també l’estratègia predilecta d’AfD.

alex springer

El grup mediàtic alemany Axel Springel és propietari del ‘Bild’ però també d’altres capçaleres, com el ‘Welt’. Foto: Sammy Zimmermanns.

Aquest panorama quasi apocalíptic fa que el lector del Bild (però també del Welt, l’altra gran capçalera del grup Axel Springer) s’indigni davant un país que desdibuixen com una república bananera. És el ressentiment alimentat en gran part des del tabloide el que ha portat AfD a obtenir un 27,5% i un 23,5% dels vots en les eleccions regionals de Saxònia i Brandenburg d’aquest diumenge.

“És una lluita per guanyar-se la vida”, explicava fa poques setmanes Michael Spreng, exredactor en cap del Bild am Sonntag, la seva edició dominical. Així, s’entén que després de generar un debat incendiari sobre la carn de porc, el diari posés la notícia sota el mur de pagament on només accedeixen els seus 420.000 subscriptors.

Tot i haver estat desmentides, el Bild manté ‘online’ informacions descontextualitzades, com la d’una escola de Berlín que permet al seus alumnes escollir l’Islam entre una llista d’estudis religiosos, o directament falses, com les que titllaven de “violentes” les manifestacions antifeixistes a l’est del país. Sigui per convicció política o per necessitat financera, Spreng remarca que haver-se convertit en un “davantal d’AfD” és una estratègia per omplir un “buit de mercat”. Tot per l’impacte. Sigui quin sigui el cost ciutadà.

“La neutralitat ajuda l’opressor, mai la víctima”. La lliçó que va deixar l’escriptor i supervivent de l’Holocaust Elie Wiesel ressona amb més força en temps d’auge neofeixista. Empesos pel seu compromís de responsabilitat social, els mitjans de comunicació han de fer seva aquesta màxima i prendre partit. El Bild ja ha escollit bàndol.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.