Mèdia.cat ha tingut l’encert de publicar fa pocs dies un treball de Quique Badia Masoni sobre la publicitat institucional de la Generalitat de Catalunya i la discrecionalitat amb què el Govern contracta de vegades els espais publicitaris. Dic “de vegades” perquè no descarto la discrecionalitat a què fa referència Quique Badia, però tampoc puc creure que els criteris siguin sempre discrecionals i no objectius.

Aquesta qüestió de la publicitat institucional està envoltada de sospites i d’un morbo que, inexplicablement, els successius responsables polítics que se n’han ocupat no sempre s’han esforçat a aclarir. Com alguns lectors deuen saber, parlo amb coneixement de causa perquè, precisament, durant quatre anys en vaig ser el responsable. Qui no ho sàpiga, pot comprovar-ho en la “cronologia de càrrecs a Difusió” inclosa en el reportatge de Badia.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

El treball publicat per Mèdia.cat vol anar a fons i aclareix moltes coses, però no es pot desfer del tot d’alguns equívocs que fan i han fet molt de mal. Al damunt, els periodistes en general no tenim gaires coneixements sobre el funcionament del mercat publicitari i, encara menys, sobre la publicitat institucional. Per tant, si es donen pràctiques com les que explica Mèdia.cat, la confusió està servida.

Per exemple, no és opinable que la publicitat institucional i els ajuts als mitjans de comunicació són dues coses diferents i que la llei ho deixa molt clar. En altres paraules: fer servir la inversió publicitària del Govern com un succedani d’ajut no és correcte i fer servir els possibles ajuts als mitjans de comunicació per millorar la imatge del Govern tampoc és correcte. Per no dir, clarament, que les dues coses serien un frau als contribuents, que són els qui aporten els recursos per a la publicitat, d’una banda, i per als ajuts, d’una altra.

Un altre clàssic és el debat sobre si la Generalitat només hauria de contractar publicitat en els mitjans editats en llengua catalana. Nova confusió entre ajuts i publicitat. Per definició, la publicitat serveix per fer arribar a tota la ciutadania els missatges i les informacions institucionals del Govern, i la tria dels mitjans a través dels quals es vehiculen aquests missatges es fa (o s’hauria de fer) d’acord amb les dades socials, demogràfiques, culturals i de mercat oportunes.

És probable que les sospites de discrecionalitat no s’esvaeixin mai del tot, però la transparència de totes les actuacions ajudaria molt a destriar el gra de la palla. I les investigacions de Mèdia.cat també, és clar.

Les xifres de la publicitat institucional, el finançament més discrecional de la Generalitat catalana als mitjans

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.