Un informe del Reuters Institute sobre el consum de notícies entre els joves assenyala que els mitjans no donen prou espai a les temàtiques socials i humanes que preocupen els nous públics.

Segurament una de les preguntes que més es plantegen les empreses periodístiques és com arribar al públic jove. En una època en què el consum d’informació no deixa d’atomitzar-se i els grans mitjans de comunicació van perdent pes entre l’audiència, arribar a nous públics és clau per la supervivència dels diaris. Aquest repte, però, pot portar sovint a estratègies maldestres i situacions en què els mitjans poden arribar per exemple a Twitter com “uns pares que t’avergonyeixen”.

Aquesta comparativa, que ens fa imaginar-nos els mitjans tradicionals com el meme del senyor Burns fent-se l’enrotllat, la podem trobar a l’informe How Young People Consume News and the Implications for Mainstream Media (Com el jovent consumeix notícies i les seves implicacions per als mitjans majoritaris), publicat recentment pel Reuters Institute de la Universitat d’Oxford i basat en la recerca qualitativa que van desenvolupar amb un grup de joves menors de 35 anys de Londres i Nova York per al Digital News Report publicat abans de l’estiu.

Les conclusions d’ambdós informes sobre el model de consum no sorprenen: el jovent consumeix notícies sobretot des dels mòbils, de forma molt personalitzada (sigui a través de les seves xarxes socials o de recomanacions intel·ligents) i per tant les marques periodístiques perden pes. L’estudi qualitatiu inclou l’anàlisi dels hàbits de les persones entrevistades amb els seus telèfons mòbils i cap d’elles tenia una aplicació de notícies entre les 25 més utilitzades.

38 milions per atraure nens i joves a la televisió pública (britànica)

L’actualitat interessa al públic jove

“La gent jove segueix tenint el mateix interès per l’actualitat que tenia la gent gran quan era jove, però el que passa és que la gent d’abans només ho podia consumir pels mitjans tradicionals i ara tenim molts mitjans”, assegura Juliana Canet, instagramera catalana i creadora de continguts a YouTube, nascuda el 1999 i col·laboradora en mitjans de comunicació.

Segons l’informe de Reuters, “estar al dia en un ventall ampli de temes segueix sent important per la seva identitat, per la seva habilitat de connectar i per les seves oportunitats laborals i de progrés vital”. De fet, l’informe La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015, publicat per la Generalitat l’any 2017, ens mostra que un 5,5% de joves mostraven interès en llegir diaris davant un 6,2% d’adults, una diferència petita.

Mònica Figueras, investigadora en temes de joventut i comunicació a la Universitat Pompeu Fabra, apunta que el consum de notícies canvia no només per al jovent: “Segons el Digital News Report el 60% de la població evita la informació, però no tant per la manca de confiança en els mitjans, que és la tercera causa, sinó que un 37% de la gent no consumeix informació perquè afecta el seu estat d’ànim i un 32% perquè creu que no pot solucionar els problemes”. La professora afegeix que aquest “cansament informatiu” afecta especialment el públic jove i les dones.

Els joves britànics posen l’exemple del Brexit i de com el fet que porti un any ocupant les portades sense que vegin gaire novetats en les notícies genera aquest cansament. També destaquen el fet que la dinàmica informativa fa que, si no ho has estat seguint dia a dia, t’és molt difícil arribar a entendre què passa agafant un diari o posant les notícies un dia qualsevol, i això fa que informar-se es visqui com una càrrega. En el cas català, Canet té clar quin seria l’equivalent: “La gent en general ja està farta de depèn de quins temes, com pot ser el procés”. Apunta però, que en el cas dels joves el cansament pot ser superior “perquè la manera com estan escrites les notícies en els mitjans tradicionals tampoc convida la gent jove a llegir-les”.

Ningú voldrà sortir a la tele

Interès per les històries amb compromís social

Els responsables de dos mitjans dirigits als joves (tots dos apunten que, pel que fa a la seva pròpia edat, estan en la trentena) coincideixen a assenyalar que hi ha temàtiques que funcionen millor entre el seu públic i que no són les més destacades en els mitjans tradicionals. Adolescents.cat, més enfocat a la generació Z (nascuts entre mitjans dels anys 90 i principi dels 2000), i Código Nuevo, la publicació del Grupo Zeta per a mil·lenistes (nascuts entre inicis dels 80 i mitjans dels 90), comparteixen el fet de ser portals més centrats en l’entreteniment, però que també incorporen continguts d’actualitat.

“Hem vist que hi ha un interès molt baix en la política, que estan cansats de sentir sempre el mateix, però per exemple quan hem parlat dels incendis de l’Amazones s’ha generat molta atenció i ens exigeixen que en parlem més”, explica Roger Carandell, fundador d’Adolescents.cat. “Nosaltres intentem oferir un contingut informatiu adaptat a l’interès i a la forma de comunicar-se dels mil·lenistes, fem continguts molt socials, en línia amb els valors d’aquesta generació: ecologisme, identitat i igualtat de gènere, desigualtats, consum responsable… sempre que hi hagi continguts de consciència social funcionarà millor que continguts d’impacte, més dramàtics”, apunta Edu Sotos, director de continguts de Código Nuevo.

En la mateixa línia s’expressa l’informe de Reuters. Davant la sensació de “cobertura infinita” dels mateixos temes, els joves entrevistats es pregunten quines altres notícies importants es deuen estar perdent a causa d’això. Tot i que les temàtiques que assenyala Sotos “estan disponibles, les grans marques informatives haurien de i poden ser encara més diverses i inclusives”, assenyala el text.

L’estudi també destaca que, tot i això, el jovent troba rellevància en els temes més tractats i no esperen que els mitjans “es rebaixin” per arribar a més públic. “La gent jove, igual que la gent gran, vol saber què passa al seu voltant i ho vol entendre, això vol dir que va on puguin entendre-ho, i si no ho entens, next”, assegura Canet. “A nivell de registre està bé que l’actualitat sigui seriosa, objectiva, però a nivell de llenguatge ens falta un InfoK per joves, que explica les notícies amb un llenguatge seriós però que es pugui entendre, no tractant a la gent de tonta”, reivindica la youtubera.

Figueras, per la seva banda, que ha estudiat la imatge del jovent en els mitjans, afegeix que “els joves s’afarten també de llegir diaris perquè sempre parlen malament d’ells, amb una imatge de violència, drogoaddicció, que són ninis… i calen imatges més positives, i sobretot comptant amb els propis joves, perquè avui en dia tenim joves en pràcticament tots els llocs de responsabilitat i poden estar parlant sobre els diferents temes”.

Renovar formats i adaptar-se a les plataformes

La recerca en el mercat anglosaxó assenyala les mancances que sovint tenen els mitjans per adaptar-se als nous formats o a les xarxes socials, per exemple no tenint en compte els hàbits de consum propis de cada plataforma. El Digital News Report apunta que les plataformes que més creixen entre els menors de 35 són Instagram, YouTube i WhatsApp, mentre Facebook i Twitter s’estanquen i Snapchat, on alguns mitjans havien fet una aposta forta per arribar al jovent, pateix un davallada important. Instagram sembla el millor espai des del qual arribar a aquest públic, tot i que l’informe també apunta que algunes de les persones entrevistades no esperen trobar notícies quan obren l’aplicació. En canvi, Canet destaca que a través de les stories on rep molt contingut informatiu, i Sotos també apunta que des de Código Nuevo hi estan dedicant molts esforços.

Instagram com a eina periodística?

En aquest context els canvis són ràpids. “Quan vaig començar a Código Nuevo fa dos anys i mig el format per excel·lència eren els vídeos curts amb imatges i text per les xarxes socials, però ara per a les píndoles curtes hi ha un ressorgiment del text, la gent torna a llegir, i hi ha un creixement dels vídeos densos amb molts continguts”, apunta el director de continguts d’aquest mitjà.

Pel que fa als més joves, en el cas d’Adolescents.cat Carandell diu que “no hem d’oblidar que són adolescents, acostumats a consumir productes de menys de dos minuts, perquè ho fan amb el mòbil, caminant pel carrer o a l’autobús, i el que fem és ludificar [convertir-la en un joc] una mica la informació en forma de test, d’horòscop, intentant posar gifs, i expliquem les notícies molt resumides, intentant fer-ho per punts”. També admet que en aquest format és molt difícil aprofundir, “no aguanten una notícia llarga, però en el camp audiovisual, si t’ho explica bé un youtuber o un instagramer poden aguantar 7 o 8 minuts si el tema els interessa, o anar a Netflix a mirar un documental sencer i aprofundir en la qüestió mediambiental, per exemple”.

Tot i això, des del Reuters Institute apunten que “cal destacar que fins i tot entre la Generació Z, la majoria (58%) prefereix el text per davant del vídeo pel control i la flexibilitat que el text encara ofereix”.

I més enllà del format, és clau el llenguatge. “Jo penso que el principal error dels grans mitjans és el to, perquè intenten fer portals per arribar al públic jove però tenen persones de 40 anys escrivint amb un argot juvenil, i cauen en uns redaccionals tipus SuperPop”, assegura el responsable d’Adolescents.cat, que compta amb redactors de “20 i pocs”. “Els equips envellits es noten especialment a les xarxes socials, perquè el llenguatge és un altre, i nosaltres no caiem en un llenguatge groller, ni escrivim malament, però no tenim por de fer servir un llenguatge col·loquial”, afegeix Sotos. “La idea que els mitjans joves fan molt clickbait també és cosa del passat, avui en dia ho fan molt més els mitjans generalistes, perquè si el teu contingut està pensat per aquest públic no et fa falta, perquè ja generes molta més interacció”, remarca.

Interès per les opinions sense deixar-se enganyar

adolescents icat

El novembre de 2018 es va estrenar ‘Adolescents iCat’, presentat entre d’altres per Roger Carandell i Juliana Canet, i dirigit a joves de 13 a 20 anys. Foto: CCMA.

Juliana Canet destaca una diferència generacional que té molt clara en el consum de notícies: “Hi ha un pensament molt més crític que el que hi havia en altres generacions; potser per tots els estímuls que rebem som més conscients que no tot el que llegim té perquè ser veritat, la gent és conscient que tot ho poden manipular i busca fonts fiables abans de creure’s alguna cosa”. Ho troba fins i tot entre la seva audiència; la setmana passada li escrivia una noia molt enfadada perquè trobava que havia fet un vídeo sobre la Garrotxa sense informar-se’n prou.

L’informe de Reuters apunta que, entre els joves entrevistats, “les notícies falses semblen més una molèstia que una crisi democràtica, sobretot tenint en compte que l’escala percebuda del problema és relativament petita en comparació amb l’atenció del públic que sembla rebre”. “Els usuaris senten que poden gestionar aquestes qüestions pel seu propi compte”, afegeixen, sobretot tenint en compte el consum diversificat de fonts informatives.

Pel que fa a la presència d’opinió en els mitjans, les persones entrevistades veuen la imparcialitat com un objectiu inassolible i mostren un rebuig a les opinions “massa partidistes” que solen trobar en els mitjans. No obstant, sí que hi ha un interès en accedir a diversitat d’opinions genuïnes i fonamentades que ajudin a formar un criteri propi. En mitjans enfocats a un públic més jove, la distinció entre informació i opinió a vegades es difumina. “Nosaltres quan fem informació la posicionem des del punt de vista d’aquesta generació, intentant incorporar-hi una reflexió que després generarà més debat a les xarxes socials”, apunta Edu Sotos.

Tot i això, l’estudi de Reuters també assenyala que, si bé hi haurà qui s’entretingui llegint discussions enceses i dogmàtiques en comentaris de YouTube, no és el que s’espera dels mitjans. “La gent busca desesperadament mitjans en els que puguin confiar”, assegura Canet, i l’informe apunta que les marques amb més credibilitat segueixen sent de referència davant fets informatius importants.

En resum, conclou la recerca: “Estan cansats de les agendes i els estereotips dels mitjans de comunicació, però no busquen tebiesa o l’equilibri per si mateix. El públic més jove respon a històries amb un ‘punt de vista’ i també a històries humanes explicades des d’una perspectiva fonamentada. L’autenticitat, l’equitat, la diversitat i la inclusió són el tipus de valors que ressonen amb els menors de 35 anys”.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.