El professor de la UB Iñaki Rivera, director de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans, fa més de 30 anys que es dedica a visitar interns a les presons catalanes. Aquesta setmana ha hagut de declarar davant del jutge a causa d’una denúncia de l’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO. El sindicat considera que Rivera va deshonrar i calumniar el cos de funcionaris de presons, en haver dit a TV3 que els maltractaments “no són casos aïllats” als centres penitenciaris catalans. Un altre sindicat del sector, CSIF, va presentar una acció civil per fer una conciliació per les mateixes declaracions, que va acabar sense acord i deixa la porta oberta a una querella. Rivera assegura que seguirà fent tasques de denúncia i que aquest “atac a la llibertat d’expressió” no farà que s’autocensuri.

CCOO t’ha denunciat per les declaracions que vas fer a TV3, al programa ‘Tot es mou’, el novembre passat. Què vas dir exactament? 

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Vaig anar al programa per dos motius: acompanyar a la germana d’una interna que va morir al Departament Especial de Règim Tancat de Brians I, i per la presentació de l’informe de dos anys de treball del SIRECOVI, el Sistema de Registre i Comunicació de Violència Institucional. Primer van preguntar a la germana per les circumstàncies de la mort –actualment el cas es troba sota judici– i després em van preguntar a mi per contextualitzar la mort en el marc de la situació a les presons. Vaig explicar els resultats de l’informe, on es mostren situacions abusives a les presons, maltractaments, aïllament perllongat, contencions mecàniques, posicions de ‘Superman’ (lligats de mans i peus), vexacions psíquiques o físiques, etc. Quan estava explicant tot això em van tallar i em van preguntar directament: “Hi ha tortures, a les presons catalanes?”. Jo vaig respondre “Sí, en tenim de documentades”. Però no només nosaltres; hi ha sentències condemnatòries, ratificades pel Tribunal Suprem, informes del Comitè per la Prevenció de la Tortura d’Europa, de les Nacions Unides, del Síndic de Greuges… Nosaltres detectem casos, però no som qui per jutjar la veracitat o no d’un pres. El nostre mandat és traslladar aquest relat a les autoritats per tal que s’obri una investigació judicial i administrativa. Aquesta és la nostra feina.

La frase polèmica va venir, però, en relació a qui comet el delicte de tortures. 

Vaig dir que, des d’un punt de vista legal, el delicte de tortures només el pot cometre un funcionari de presons. Jo volia explicar, com faig a les classes que imparteixo a la Universitat, que el delicte de tortura no pot ser comès per un particular. En el sentit que, per a exercir la tortura, es necessita tenir la qualitat de funcionari públic i que l’altra persona, la víctima, estigui privada de llibertat i a disposició del funcionari públic. La tortura es troba definida així a la Convenció contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants de l’any 1984, no ens ho inventem nosaltres.

Què passa quan surts del programa?

Quan surto m’avisen que han començat a aparèixer una sèrie de tweets, insults, comunicats i pàgines web dels sindicats de presons dient que jo havia criminalitzat tot el col·lectiu, que els acusava de torturadors… Mai, sincerament, mai, no vaig arribar a pensar que m’havia passat amb el que havia dit a TV3. No vaig pensar ni imaginar mai tot el que aquelles declaracions acabarien comportant. Fins i tot s’arriba a demanar a la consellera de Justícia, Ester Capella, que condemni les nostres afirmacions i que retiri l’autorització de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans (OSPDH) per entrar a les presons catalanes. Això hauria estat un punt de perill perquè ens hauria obstaculitzat greument la nostra tasca.

Poc temps més tard, el 10 de desembre, fem un comunicat on intentem aclarir que mai vam tenir la intenció de menysprear el col·lectiu de treballadors penitenciaris, sinó que les declaracions tenien un sentit didàctic d’explicar qui pot i qui no pot cometre un delicte de tortures, i hi volíem mostrar un respecte per les condicions laborals dels treballadors. Aquí és quan ens vam assabentar que hi havia una denúncia posada i, també, que hi havia convocatòria d’eleccions sindicals dels funcionaris de presons. En el marc de les emocions fortes que comporta la campanya electoral sindical i tenint en compte que el món penitenciari normalment es caracteritza per qui fa el discurs més dur de defensa corporativa dels funcionaris, jo, sincerament, em sento utilitzat com si fos el meu cap el que es posa a la safata. Crec que és per això que presenten la denúncia.

iñaki rivera

El professor de dret penal Iñaki Rivera, al seu despatx de la UB. Foto: Sònia Calvó / Mèdia.cat.

Des de l’OSPDH fa anys que publiqueu informes on s’explica què és la tortura, qui l’exerceix, quins casos us trobeu… quines conclusions en traieu? 

Els nostres informes i els d’altres institucions mostren que hi ha un patró que es repeteix. La situació més greu és la de l’aïllament penitenciari. Per una banda cal destacar la inadequació de la legislació espanyola, comparada amb la internacional, en aquesta qüestió: les regles Nelson Mandela estableixen que no s’han de superar els 15 dies consecutius d’aïllament, però a Espanya tenim gent que hi està durant mesos i fins i tot anys. Això ho qualifiquem de tortura i maltractament, però perquè és el relator contra la tortura de l’ONU qui ho va qualificar d’aquesta manera.

Per altra banda, hi ha les contencions mecàniques que es fan en sales especials, on els presos relaten que, en ocasions, es queden despullats només amb roba interior de cap per avall, lligats per les quatre extremitats del cos, que a vegades se’ls injecten tranquil·litzants o altres substàncies sense el seu consentiment… Jo no dic que sigui això el que passa, sinó que això és el que els presos ens expliquen. Nosaltres això ho traspassem a les autoritats perquè hi ha una diferència de llenguatge important entre el que explica l’intern i com s’ha de plasmar en un full. També ens expliquen situacions de faltes de respecte molt greus, verbals i psicològiques, i pallisses per reduir una persona, i que hi ha punts cecs de la presó sense càmeres.

Quan un intern us explica aquests fets, quins mecanismes activeu?

Quan sortim del locutori demanem dues entrevistes amb caràcter urgent abans de sortir de la presó, una amb el responsable del serveis sanitaris i una altra amb el director de la presó. A vegades ens les concedeixen i a vegades no, però normalment sí. Exposem els fets com a urgents i els avisem que ho comunicarem al Síndic de Greuges i al Departament de Justícia –perquè en facin una investigació interna–. Cal dir que el tracte cada vegada és més correcte dins de la presó durant les entrevistes amb els professsionals que hi treballen, no tenim cap queixa en aquest sentit. Una altra cosa és el que faran després, però amb nosaltres està tot bé. Després d’aquestes reunions intentem, dins de les primeres 24h, fer el relat del cas i descriure els fets per tal d’introduïr-ho al registre informàtic del SIRECOVI, el Sistema de Registre i Comunicació de Violència Institucional , que s’envia directament al Síndic i al Departament de Justícia. En algun cas per la gravetat o per reiteració, decidim comunicar-ho també a altres organitzacions socials o al Ministeri Fiscal i a institucions internacionals.

Per tant, qualsevol afirmació que feu, passa tota una sèrie de comprovacions abans de ser publicada?

Tenim protocols de verificació del relat, que passa per tots aquests filtres per tal de comprovar tots els fets. Parlem amb el pres, però també amb el director del centre, amb serveis mèdics, amb testimonis si n’hi ha, amb funcionaris, etc. Tenim moltes fonts de comprovació, al final la presó té més forats del que sembla. És una tasca molt responsable comprovar tot el que ens expliquen.

Dius que un dels motius pel qual es posa la denuncia és la convocatòria d’eleccions sindicals. Creus que també, a més, es busca dissuadir els activistes i les entitats de defensa dels drets humans? 

Sí, no en tinc cap dubte. Tinc clar que el que pretenen és un efecte d’inhibició i d’autocensura en les expressions que utilitzo. I el que és més fort: volen també aturar la nostra tasca. Això ja va passar durant la Direcció General de Serveis Penitenciaris de Pere Soler, quan se’ns va prohibir l’entrada a les presons catalanes. Afortunadament amb la nova direcció –amb Amand Calderó al capdavant–, tenim una relació professional d’entrada normal a les presons. Per això creiem que amb aquesta denúncia es busca aturar la nostra tasca d’investigació i inspecció del que passa a les presons, així com aconseguir que parem d’expressar-nos de manera pública als mitjans de comunicació i a través de comunicats. Tortura i maltractament segueixen sent paraules prohibides a Catalunya i a Espanya. Vivim en una societat històricament negacionista d’aquest fenomen.

Com has viscut tu la denúncia, a nivell personal?

Costa i noto la pressió d’una manera molt clara. Costa continuar perquè arribes a una imputació on et demanen dos anys de presó, no és una tonteria. Tot això fa que et preguntis si t’has passat, si has de moderar l’activitat i el llenguatge i et venen tot de dubtes al cap. Però una vegada passat el primer moment d’impacte, això reforça la necessitat de continuar amb la feina que fem i creure que ho estem fent bé i que ho tornarem a fer.

A més has rebut molts suports, tant locals com internacionals. 

És d’agrair tot el suport rebut en aquest moments, sobretot gràcies a la crida urgent de les organitzacions de prevenció de la tortura de Ginebra i de París. Hi ha la unió de l’acció internacional de totes dues entitats, que adopten el meu cas. La seva capacitat de mobilització a nivell mundial, amb tota l’ajuda de les organitzacions socials d’aquí, ha comportat que en tres dies tinguem milers de suports rebuts d’arreu del món. No m’ho esperava. Ho volem portar al relator de les Nacions Unides sobre la llibertat d’expressió, la tortura i defensors de drets humans per posar en coneixement d’aquestes tres relatories l’efecte que comportarà, i es demanaran explicacions al govern d’Espanya. L’OSPDH fa més de 10 anys que existeix i hem anat explicant tots els actes de criminalització que hem patit durant tot aquest temps, per tant els consten tots els atacs constants que hem anat rebent.

Tens la sensació que, pel que fa a la llibertat d’expressió, cada vegada és més difícil fer la vostra feina?

És una aporia, una espècie de contradicció paradoxal. Sí i no. Fa 25 o 30 anys, quan començàvem amb tot això, estàvem molt sols, no hi havia xarxes socials, i teníem un nivell d’exposició incomparable amb l’actualitat, molt més baix. En aquest sentit, podem concloure que actualment tenim molts més recursos per treballar i per expressar-nos individual i col·lectivament, recursos per avisar la premsa, etc. La contrapart és que, malgrat aquest avenç, des del punt de vista comunicatiu o d’expressió sentim un nivell de perill i de risc en l’exposició del que estem dient que abans no teníem. De fet, és la primera vegada en tota la meva vida que estic imputat en un procés penal per parlar en un mitjà de comunicació amb un objectiu didàctic. Mai no m’havia passat abans. Malauradament ara la dificultat no està tant en la possibilitat de treballar com en la impossibilitat de parlar lliurement, perquè ens exposem a un perill i a uns riscos de criminalització com mai abans. Per això vull fer una interpel·lació a les institucions en general i als sindicats de treballadors en particular, que sincerament la pitjor pedagogia que s’està fent és aquesta. La solució no passa per fer callar o criminalitzar els defensors de drets humans, sinó per investigar la veracitat del que es denuncia.

L’aïllament a les presons, un silenci difícil de trencar

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.