El teniente fiscal de l’Audiencia Nacional, Miguel Ángel Carballo Cuervo, plantificà el seu escrit d’acusació només dos dies després de les protestes de la Conselleria d’Economia i l’intent de registre policial a la seu de la CUP. A la redacció, l’escrit el vam rebre amb ovacions, aplaudiments i els merescuts honors a una lectura recitada del que sens dubte era el més boig, fanàtic i embogit relat d’un funcionari de bigotet de màquina d’escriure de Jefatura de Policía Nacional. L’obra mestra d’un fiscal, donant-ho tot. Vam riure molt, llavors.

Poc més a fer que fer-ho a llàgrima viva. El conte fantàstic de guàrdies civils acollonits protegint-se de les masses sedicioses: “En el exterior, tres vehículos oficiales de la Guardia Civil fueron atacados por la muchedumbre, obligando a los agentes a refugiarse en el edificio de Hacienda. La turba destrozó los tres vehículos policiales”. Inimaginable de quina cova en blanc i negre havien tret a passejar aquella ploma acusatòria. “A las 00.13 h el presidente de Omnium Cultural, Jordi Cuixart, pidió que la movilización no se detuviera. Subido a un coche de la Guardia Civil con Jordi Sànchez llamaron a la ‘movilización permanente’ desde este jueves a favor del referéndum y en contra de las actuaciones para impedirlo”.

Amb onze pàgines, el teniente fiscal de l’Audiencia Nacional, Miguel Ángel Carballo Cuervo, rematà la faena amb un “los hechos relatados en el presente escrito de denuncia son, en principio, constitutivos de un delito de sedición previsto en el artículo 544 y siguientes del Código Penal”. Quedi dit que espero que els corresponents reconeixements al teniente fiscal Carballo Cuervo siguin alguna cosa més que un cap de setmana a Múrcia perquè ha fet les delícies del 324 durant quatre mesos.

A mode de celebració d’aquell escrit, el teniente fiscal Carballo Cuervo ha irromput a escena dos anys i un dia després, no pas amb un escrit d’acusació sinó amb una brevíssima però igualment trepidant nota de premsa intitulada “Asunto: Neutralización acción y grupo terrorista de índole secesionista catalán”. Nosaltres esperant la sentència penjant i despenjant pancartes, xerrant del gas pebre i els casc grocs, i ells desarticulant grups terroristes amb connexions internacionals.

Les xifres: 1 porta que s’ha fet coneguda arreu del món, 9 detencions, 7 empresonaments i 1 interlocutòria judicial secreta de la qual diàriament se n’han publicat confessions -sense assistència lletrada- de conxorxes, sabotatges i preparatius d’assalts al Parlament, arribant a estirar el fil del que suposadament pengen els Molt Honorables Quim Torra i Carles Puigdemont. Goma 2, tallers de fabricació d’explosius i objectius marcats en un mapa, amb la rebel·lió dissenyada des de Bèlgica fent xup xup.

Dos anys després de l’1 d’Octubre, segueixen embogits amb una banda sonora de portades, interlocutòries i autobusos de la Guàrdia Civil portant gent amunt i avall. Amb un posat seriós, el PSOE es felicita d’haver desarticulat aquesta fase preparatòria de la reacció violenta catalana contra l’Estat. Quaranta anys d’història que el diputat de Toledo Juan Carlos Girauta s’ha ventilat atribuint un peculiar moviment pendular a l’independentisme nostrat: “entre Terra Lliure y Torra lliure, dos terrorismos catalanes“. Tot plegat, l’obra mestra d’un Estat donant-ho tot.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.