Des del 23 de setembre l’actualitat política balla al voltant d’uns fets difusos. Uns fets que ni estan provats ni tan sols no sabem quins són. La detenció de nou independentistes de base i l’encarcerament sense fiança de set d’ells acusats dels delictes de terrorisme, tinença d’explosius i conspiració per a causar estralls ha esclatat en la calma tensa prèvia a la sentència del judici contra el procés. La causa és sota secret de sumari, pel que ni l’escrit d’acusació ni la interlocutòria judicial d’empresonament no són públics, però amb la filtració interessada de certs elements suposadament presents n’hi ha hagut prou per a intoxicar el panorama polític i mediàtic, ja viciat per la proximitat de la sentència i la convocatòria d’eleccions espanyoles.

La Cadena Ser publica diumenge al vespre que la interlocutòria situa Anna Puigdemont en una reunió amb els independentistes detinguts el 15 de setembre de 2018. Ràpidament, els mitjans amb ganes d’embrutar ho repliquen sense contrastar la informació, citant la Ser. Anna Puigdemont diu que l’acusació és materialment impossible perquè aquell dia era a l’hospital amb el seu pare. És igual. Primer Espanya, després la veritat. Encara que es pogués contactar la implicada per a demanar l’opinió, encara que fos del tot inversemblant que Quim Torra i Carles Puigdemont necessitessin un enllaç per a intercanviar informació, i encara que sigui pública la militància no-violenta dels dos dirigents.

Per fer més grossa la mandonguilla, La Vanguardia ha hagut de rectificar un article de diumenge on deia que amb qui s’havien reunit era Fredi Bentanachs, exmilitant de Terra Lliure. Llavors, el nom de Bentanachs apareixia en un destacat (ja se sap que ven), però el desmentiment no va arribar fins a l’últim paràgraf de l’article de dimarts. Un paràgraf on, a més, s’insisteix en la idea que Anna Puigdemont es va reunir amb els empresonats, tot i que l’última frase de l’article sigui el desmentiment de Puigdemont per ser materialment impossible.

Com aquests en vindran més, però el que crida l’atenció és la velocitat amb la qual han guanyat el marc mental situant l’ombra del terrorisme sobre l’independentisme. Sense necessitat de víctimes ni d’atemptats. De sobte, sembla que tots els representants públics i partits independentistes han de condemnar explícitament la violència. Que no sigui dit. Polítics i opinadors critiquen parcialment les detencions, però no s’hi solidaritzen al 100%. El dubte: “I si sí que preparaven alguna cosa?”. Secret de sumari i un ambient tèrbol per filtracions interessades. Acusacions que no són públiques però sí publicades.

De fons, un gir més en la criminalització de la protesta. Ni donant per bones les intoxicacions publicades arribem al punt crític moralment: no hi havia cap pla per a matar ningú. No són assassins. Ni potencials assassins. El més greu del que podríem estar parlant són accions de sabotatge a punts clau per a l’estat. Desordres. Uns desordres que amb la reforma del codi penal de 2015 es poden qualificar penalment de terrorisme.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.