Els ulls com unes taronges i amb espasmes puntuals de riure. Així he viscut els tres primers capítols de Bricoheroes, un nou programa de TV3 que, de moment, només es pot veure en digital. És políticament incorrecte, lingüísticament no normatiu i anímicament recomanable per qui vulgui riure una estoneta, fins i tot de si mateix.

En Peyu fa una proposta força diferent de la que havia fet amb Natura sàvia. A nivell de format, to, contingut i estil. Si bé allí hi havia un equilibri entre divulgació de coneixement i espai d’humor, aquí guanya l’humor per damunt del bricolatge que hi puguis arribar a aprendre. De fet, si ho comparem, a Bricoheroes el bricolatge és lu de menus –com dirien en el programa. Més aviat és un marc compartit, on l’espectador es pot arribar a sentir identificat en algun moment: qui no ha intentat algun cop penjar un quadre i li ha quedat tort? Per algú com jo, sense massa habilitats en el món del bricolatge, el ridícul de cada situació em transporta a vivències pròpies, superades –o no– amb relativa heroïcitat. Aquí ja hi ha un cert element d’humor que m’atrapa. Però la gràcia és que el porten a l’extrem. El seu és un humor molt més estripat, més cru, més directe, més sueltu. Se’n riuen del mort i de qui el vetlla.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Riure és una de les coses més serioses que hi ha. Ja fa molts anys que s’investiguen els beneficis que té per a l’ésser humà: entre altres coses, millora l’estat d’ànim, baixa els nivells d’estrès, ajuda a dormir més bé i redueix la pressió arterial. Hi ha qui ho considera com una medecina, en el sentit que aporta un benefici directe a la nostra salut. Però per a mi, el millor és que es comporta com una malaltia contagiosa: riure s’encomana. I a mi, veure en Peyu i en Jair Domínguez pixant-se de riure em genera una reacció immediata. No puc contenir-me, impossible, em supera. I esclato de riure jo també. Sobretot quan és fruit d’una sortida intel·ligent que posa el dit a la llaga en alguna qüestió social que, en un altre context, n’indignaria més d’un: la monarquia, l’equidistància o el Tribunal Suprem conviuen entre claus, broques i cintes mètriques. Riure amb un rerefons crític m’és molt més plaent.

De vegades, una es mira el panorama –climàtic, democràtic, social, econòmic– que estem vivint i es posaria a plorar. Millor riure, la veritat. I provar de canviar-lo.

El rei va matar el seu germà… a Hamlet

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.