27 de setembre del 2019. “Començo el dia de vaga anant a treballar. Però amb el cap ben alt, ja tenim la solució: la culpa del canvi climàtic la té la cria d’animals. Ho va dir l’Infok a l’especial d’ahir, que vaig veure amb els nens. En “Piriscopi” ens va fer un podi de les principals causes del canvi climàtic. I aquesta és la primera. Aviat acabarem amb la murga de l’emergència climàtica que ens amenaça amb un canvi d’estil de vida: només haurem de deixar de menjar tanta carn.

Aquest matí els he donat l’última tassa de llet als nens. A partir de demà buscarem altres coses, sovint també en diuen llets. Després, els he acompanyat a l’escola amb cotxe, com cada dia. Com cada dia, hem fet una cua de cotxes a l’entrada.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Després, he baixat a Barcelona. El carrer d’Aragó, a quarts de de nou del matí, anava dens de cotxes, furgonetes i motos. Però fluïa entre semàfor i semàfor, com cada matí; és més ample que una autopista. A la feina tenim pàrquing. En baixar del cotxe m’he sufocat. Ja ho diu –després de l’anunci patrocinat per Repsol– l’home del temps: fa molta calor, aquests dies. Sort de l’aire condicionat. A més, l’edifici és gairebé tot de vidre. Vaja, com un hivernacle.

D’edificis moderns, nosaltres hi entenem. Treballo en un gabinet d’arquitectura. Hem fet les darreres obres de seus d’organismes i administracions a Barcelona. Autèntiques capses gegants de vidre. Ara estem esperant que surti a concurs l’ampliació de l’aeroport del Prat.

Tornada de la feina: un accident. Embús. Em miro al mirall de darrere la visera del conductor: faig cara de senglar penjat a la paret. No suporto no moure’m. Aprofito per fer inventari dels canvis a la llista de la compra que he de fer quan vagi a l’hipermercat. Abans hauré d’anar a treure en Quisso a passejar. A casa, estimem molt els animals.

Justament a les pàgines de l’Ara, una filòsofa diu que els animals tenen sentiments i pensaments com les persones. Ja ho deia jo: el nostre Quisso té una mirada melangiosa. A més, diu que estem desnaturalitzats i que per això deixem que es criïn animals per menjar. Nosaltres sortim de tant en tant a la muntanya, però fa temps que no veig una granja. Quan era petit encara hi havia la vaqueria al costat de casa. Des d’aleshores… Quan era petit compràvem fruita i verdura a la pagesa. Avui ho tenim tot a l’hipermercat. Si no, on compraré quinoa, xia, maca, algues…, productes que abans no teníem?

Vaig a l’híper perquè en un sol lloc puc comprar-hi de tot. L’altre dia hi vaig comprar el paquet “Viatge sorpresa”, per passar el cap de setmana a qualsevol ciutat d’Europa sense saber-ne la destinació fins al dia abans. Ei, i també hi compro el menjar del quisso. Ai, casum: ara l’he agafat en fals. El pinso conté carn fresca deshidratada. Ara entenc perquè em fa aquesta cara tristoia. No és perquè es passi més de vuit hores sol a casa. El corroeix la contradicció: tan mansoi i ha de menjar altres animals. I, a sobre, contribueix a la principal causa d’emissions del canvi climàtic. Un dia com avui! Ep, que ho va dir el Piriscopi.”

[Nota: El 27 de setembre al vespre, el vídeo de l’Infok ja no es podia trobar a la carta. Al cap de setmana, quan van reemetre’l per antena, a la secció del “Piriscopi” havien suprimit el podi de les principals causes del canvi climàtic. El vídeo encara manté avui que la cria d’animals provoca la meitat dels Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH). Segons l’inventari de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, les emissions produïdes per l’agricultura i la ramaderia van suposar l’11% de GEH a Catalunya el 2017, mentre que indústria i transport són responsables de la meitat d’emissions (31% i 28% de les emissions totals, respectivament), seguits del sector energètic (15%).]

“Treure els combustibles fòssils del periodisme serà una lluita llarga, però evitarà que Repsol patrocini la informació meteorològica”   

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.