Aquest article va ser publicat fa més d'un any. La informació que hi apareix fa referència a la data de publicació.

El món està ben fotut, companys periodistes. El desconcert és creixent. No hi ha on fugir per trobar l’elixir de la notícia positiva, aquell remei que es buscava a l’inici de la nova dècada com a última pirueta per fer atractiva una professió nostra en evident decadència.

Comencen a sortir dades que quantifiquen l’anomenada evasió de notícies. Ho explica Miguel Ormaetxea, editor de Media-tics, en un article recopilat en el butlletí de l’AMIC, citant un informe del Reuters Institute. L’informe diu, per exemple, que l’evasió de notícies ha crescut ràpidament al Regne Unit, impulsada pel Brexit, fins al punt que el 58% dels enquestats eviten les notícies perquè tenen un impacte negatiu en el seu estat d’ànim. Només ens faltava això.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

L’abstinència de seguir les notícies basa l’argument en el fet que “el món s’ha convertit en un lloc més depriment o perquè la cobertura dels mitjans tendeix a ser implacablement negativa o barreja dels dos”, diu l’informe de Reuters. Ho havíem constatat fa anys, per exemple en l’àmbit de la seguretat viària, quan les campanyes de conscienciació basades en imatges de sang i fetge no tenien cap repercussió, perquè el receptor activava un mecanisme mental com si allò no li pogués passar a ell i, per tant, allò no li interessava per a res.

Brexit, Turquia, Catalunya, inestabilitat entre grans potències, sensació d’inseguretat, desnonaments, crisi, precarietat, fake news… fins i tot que perdi el teu equip de futbol ha convertit el ressò que en fan els mitjans en un forat negre on els lectors, oients o teleespectadors no hi volen caure. Ja no és que els lectors vulguin el why o el what, és que ja no volen saber res de nosaltres, perquè senzillament de notícies positives n’hi ha ben poques.

Hi ha refugis, sí: les sèries, els podcasts de programes històrics o d’humor, la premsa local, però tampoc trobem en aquestes esferes el món ideal. Potser ja no existeix. Només la música ens segueix fent feliços. Potser només la música salva el poble.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.