El món està ben fotut, companys periodistes. El desconcert és creixent. No hi ha on fugir per trobar l’elixir de la notícia positiva, aquell remei que es buscava a l’inici de la nova dècada com a última pirueta per fer atractiva una professió nostra en evident decadència.

Comencen a sortir dades que quantifiquen l’anomenada evasió de notícies. Ho explica Miguel Ormaetxea, editor de Media-tics, en un article recopilat en el butlletí de l’AMIC, citant un informe del Reuters Institute. L’informe diu, per exemple, que l’evasió de notícies ha crescut ràpidament al Regne Unit, impulsada pel Brexit, fins al punt que el 58% dels enquestats eviten les notícies perquè tenen un impacte negatiu en el seu estat d’ànim. Només ens faltava això.

L’abstinència de seguir les notícies basa l’argument en el fet que “el món s’ha convertit en un lloc més depriment o perquè la cobertura dels mitjans tendeix a ser implacablement negativa o barreja dels dos”, diu l’informe de Reuters. Ho havíem constatat fa anys, per exemple en l’àmbit de la seguretat viària, quan les campanyes de conscienciació basades en imatges de sang i fetge no tenien cap repercussió, perquè el receptor activava un mecanisme mental com si allò no li pogués passar a ell i, per tant, allò no li interessava per a res.

Brexit, Turquia, Catalunya, inestabilitat entre grans potències, sensació d’inseguretat, desnonaments, crisi, precarietat, fake news… fins i tot que perdi el teu equip de futbol ha convertit el ressò que en fan els mitjans en un forat negre on els lectors, oients o teleespectadors no hi volen caure. Ja no és que els lectors vulguin el why o el what, és que ja no volen saber res de nosaltres, perquè senzillament de notícies positives n’hi ha ben poques.

Hi ha refugis, sí: les sèries, els podcasts de programes històrics o d’humor, la premsa local, però tampoc trobem en aquestes esferes el món ideal. Potser ja no existeix. Només la música ens segueix fent feliços. Potser només la música salva el poble.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.