Escrivia l’Àlex Hinojo l’altre dia que la migració de TV3 a Betevé és gairebé tan gran com la de Whatsapp a Telegram. Aquests dies de revolta, la tele pública barcelonina ha guanyat prestigi progressivament gràcies a la retransmissió en directe de les protestes de Barcelona. Sense fer soroll, el boca a boca ha anat creixent fins al punt que dilluns els concentrats davant de la delegació del govern espanyol van començar a cantar “Betevé serà sempre nostra” quan van veure un equip de la televisió local. En una època en què la tendència és abandonar el consum de la televisió convencional, els espectadors s’han adonat que per a saber què està passant calen professionals al carrer que els portin a casa la visió de què hi passa. I és el que ha fet Betevé.

De fet, no han inventat la sopa d’all, s’han limitat a fer periodisme. Tres càmeres en directe simultànies, un realitzador amb gràcia i un plató que entén el seu rol. Sense guió ni tertulians que diguin com pensar; so ambient i retransmissió de la realitat. Els fets per davant de tot. La presentadora del Bàsics, Eva Arderius, es limita a ubicar els fets i a remarcar el més destacable, però no li fa por el silenci, o més aviat, el so ambient. I al carrer, els reporters no van a la caça del contenidor en flames. Quan hi és, es mostra. Però també s’ensenyen les segudes, els càntics i les picades de mans. Ensenyen, ni més ni menys, les protestes.

TV3, amb molts més recursos, amaneix el Més324 de Xavier Graset amb connexions a les principals ciutats catalanes, però no s’hi aboca de la mateixa manera. Donen més importància a la taula d’anàlisi, als tertulians. El punt positiu és que dóna una visió de país, no es limita a la capital. El punt negatiu és que els falta realitat. Cal menys plató i més carrer. Si passen coses, el que volem és veure-les, amb els mínims filtres possibles. És per això que una televisió humil com és Betevé ha pres la cartera al gegant de l’audiovisual català.

Serà molt difícil que Betevé pugui fidelitzar aquesta audiència. Durin el que durin les protestes, quan hagin passat el públic tornarà als canals amb més pressupost. És normal, els que hem passat pel periodisme local sabem quin és el pa que s’hi dóna. Amb sort, però, un bon grapat de ciutadans li donaran un vot de confiança i sintonitzaran la cadena a un número baix del comandament. I, de tant en tant, quan facin zàping, es quedaran encuriosits per allò que la televisió local els ofereix i a què fins llavors no havien parat atenció.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.