“Per Tots Sants, castanyes”, diu la cançó popular. Fins i tot abans. Potser en parlem massa, de les castanyes que últimament reparteixen Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i policia espanyola. O potser massa poc, veient els nuls efectes de les queixes. Aneu consultant el recompte de periodistes agredits que n’està fent Mèdia.cat. No m’atreveixo a posar una xifra per allargar una mica la vida a l’article, ja que el nombre puja quan menys t’ho esperes.

Nuls efectes de les queixes, deia. Estem arreglats si després de tot plegat el conseller d’Interior, Miquel Buch, només sap dir que estan fent “una de les autoavaluacions més importants que hem fet des que tenim competències per valorar què s’està fent bé i corregir el que no s’està fent bé”. Menciono Miquel Buch, del ministre espanyol Fernando Grande-Marlaska ja no cal esperar-ne res. I cito Buch i Grande-Marlaska però si actuen com actuen, agents policials i responsables, és perquè hi ha uns presidents de govern, Quim Torra i Pedro Sánchez, que ho permeten. Ep! I uns partits: Junts per Catalunya (i totes les seues branques: PDeCAT, Crida Nacional per la República, els suposats independents, etc.), ERC i PSOE (PSC inclòs).

Ara que als mitjans de la CCMA no es pot dir “presos polítics” ni “exili” i s’ha d’anar afegint els “autoanomenat” o “autoproclamat”, fa ganes d’aplicar-ho també a determinats autoproclamats dirigents autoanomenats independentistes, també als autoanomenats demòcrates.

“Rebem d’uns i altres”, diuen els que pretenen posar una pàtina de falsa neutralitat, tot fent el paperina. Però sí, els ciutadans i els periodistes reben tant de Mossos d’Esquadra (suposadament, “d’uns”) i de Guàrdia Civil i policia espanyola (suposadament, “dels altres”). Es fa estrany com a hores d’ara, malgrat la unanimitat en el rebuig a les agressions, no hi hagi encara una força conjunta per exigir responsabilitats, caigui qui caigui, peti qui peti. Temps al temps.

Mentrestant, prepareu les paperines i gaudiu de la Castanyada! De la Castanyada que es pot acompanyar amb panellets i moscatell, s’entén.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.