Corria l’any 1981, fa quasi quatre dècades, i una colla de somiatruites es van atrevir a proposar la introducció als estudis escolars, “a partir de la segona etapa d’EGB” (l’equivalent a l’actual educació primària i els primers anys d’ESO), una assignatura dedicada a la Comunicació de masses o als Mitjans de comunicació. L’objectiu de l’assignatura havia de ser “posar a l’abast dels escolars els elements mínims de judici per a poder fer una lectura crítica dels mitjans, així com facilitar-los l’accés pràctic a la utilització dels mitjans audiovisuals”. En definitiva, allò que avui en diem apoderar.

Aquella proposta no va prosperar, però en el sistema educatiu ha anat fent forat la percepció que estem davant d’una assignatura pendent que, algun dia, s’haurà d’afrontar amb totes les conseqüències. Mentrestant, el canvi digital ha transformat radicalment el sistema comunicatiu, que s’ha infiltrat a les aules fins al moll de l’os, a través dels terminals mòbils a cada motxilla o cada butxaca dels nois i noies.

Conscients d’això, “un bon nombre de professors, a títol particular”, han fet avançar l’educació en comunicació audiovisual a les aules. La frase és de Ramon Breu, autor de l’interessant Desconstruint els mèdia a l’aula. Del reality a les fake news, publicat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat i presentat fa pocs dies a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Però no es pot dir que els mestres més conscients i preocupats per la qüestió estiguin sols del tot, perquè el mateix Col·legi de Periodistes, el Consell de l’Audiovisual (CAC) i EduCaixa ofereixen ara a les escoles recursos educatius per fer un ús crític i responsable dels continguts audiovisuals, a través del programa EduCAC. El curs passat, els tallers formatius es van fer a 37 centres de tot Catalunya i van arribar a 2.012 alumnes…

És cert que la desproporció entre les iniciatives d’alfabetització mediàtica i les necessitats socials en aquest àmbit sembla immensa, sobretot si tenim en compte que fa quaranta anys ja en parlàvem, però alguna cosa ha començat a canviar: si la ciutadania necessita més que mai eines per interpretar els mèdia, els periodistes també necessitem més que mai ciutadans crítics amb la nostra feina i els mitjans de comunicació. Molt probablement, la millor manera d’avançar cap aquí sense esperar més passa per una aliança tàcita entre ciutadans, mestres i periodistes.

Precisament, en la línia d’oferir eines per a una mirada crítica cap als mitjans de comunicació –perquè cal afinar la mirada per no creure-nos-ho tot, però també per no pensar que tots els periodistes menteixen–, avui comença la campanya de micromecenatge per fer possible una nova edició de l’Anuari dels Silencis Mediàtics de Mèdia.cat. “Ara més que mai”, iniciatives com aquesta són imprescindibles.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.