Quan és tan estesa la falta d’ètica de molts periodistes de la premsa imperialista espanyola, arran del referèndum d’autodeterminació de Catalunya del primer d’octubre del 2017, pot semblar banal analitzar d’altres vulneracions dels codis deontològics professionals. No ho és, com demostra Manuel López en un llibre de publicació recent: La ética y los periodistas que hacen publicidad (Ediciones Carena).

Potser una de les aportacions més interessants del llibre sigui haver fet memòria –reproduint-lo íntegre a l’Annex I– del Codi internacional d’ètica periodística de la UNESCO. Va ser, com recorda l’autor, la culminació d’una llarga tradició de codis deontològics iniciada el 1910 als Estats Units d’Amèrica, amb el de l’Associació d’Editors de Kansas. Al nostre país, aquesta tradició es va concretar en el Codi del Col·legi de Periodistes de Catalunya, del 1992, revisat el 2016.

“Cal rebutjar –diu el punt 7 d’aquest codi català– les fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques. Com a norma general, els professionals de la informació han d’evitar qualsevol situació de conflicte d’interessos, ja sigui d’àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció”.

Una clara vulneració d’aquest principi, remarca Manuel López, seria el costum –cada vegada més estès i en procés d’expansió– pel qual determinats periodistes assumeixen feines de publicitat que interfereixen amb el nostre deure d’informar objectivament.

López analitza amb deteniment quinze casos concrets, en la majoria dels quals la persona de l’infractor coincideix amb la d’algú que ha estat guardonat precisament pel seu exercici professional. N’afegeix d’altres denunciats a o per entitats professionals, amb molt poc èxit per cert.

Perquè un dels aspectes que denuncia Manuel López és la inexistència de sancions corresponents a les infraccions denunciades. Sovint comeses per periodistes d’elit –ja prou ben pagats en el seu estricte treball professional–, que pel lloc que ocupen en el procés comunicatiu esdevenen models i líders per a la seva audiència.

“Els periodistes que es dediquen parcialment a la publicitat –diu López en una de les conclusions del seu treball– pertanyen a un elitista grup de professionals que encapçala, edita, dirigeix o presenta programes de televisió especialment, per la qual cosa se suposa que reben bons salaris; això no impedeix, però, que ampliïn els seus ingressos intentant compaginar la seva vida periodística amb la faceta comercial o publicitària”.

Pel que fa al futur, és més aviat pessimista: “La perspectiva de futur del publiperiodisme –diu– indica que passarà per la consolidació del model. Sembla cert que és més creïble un periodista que un actor per presentar determinats missatges publicitaris”.

Perquè el fet que un anunci –sobretot televisiu– s’assembli a un contingut periodístic dóna més credibilitat al missatge. Fins tal punt que ja hi ha agències, com Espectalium i Frame Comunicación, especialitzades a elaborar i posar a disposició de les empreses anunciants llistats de periodistes disposats a fer anuncis o presentacions de productes comercials.

Acaba el seu llibre amb un cita demolidora del professor Bernardo Díaz Nosty –que no cal dir que subscric–: “Els periodistes o suposats periodistes que traslladen la seva credibilitat com a prescriptors més enllà de la informació a un producte comercial incorren en la degradació més absoluta a què pot arribar la professió periodística”.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.