L’anàlisi de les causes de l’auge de Vox en les dues darreres eleccions generals va més enllà de l’àrea d’especialització dels periodistes. Tot i això, cal posar de relleu el paper que els mitjans de comunicació espanyols han jugat en el ràpid procés de normalització d’un discurs polític que ataca frontalment drets fonamentals i que qüestiona els pilars d’una societat democràtica –entre d’altres mesures, Vox proposa la il·legalització de partits polítics, associacions i ONG, cosa que violaria articles com el 19.1 (llibertat d’expressió i d’opinió) i el 20.1 (llibertat d’associació) de la Declaració Universal dels Drets Humans.

Malgrat aquesta constatació i un discurs obertament xenòfob, homòfob, racista, masclista i identitari, líders d’aquesta formació i defensors del franquisme han gaudit de molt variades plataformes mediàtiques per difondre les seves idees en espais tant informatius com d’entreteniment. A continuació, destaquem set moments televisius dels darrers dos anys que han ajudat a legitimar i blanquejar l’ideari franquista i d’extrema dreta a les televisions privades espanyoles amb més audiència, amb especial atenció a les aparicions de Santiago Abascal aquest 2019. No són els únics continguts ni els únics canals amb pràctiques d’aquest tipus, però sí que exemplifiquen bé com, quan els criteris informatius passen a un segon pla i preval l’espectacle o la propaganda, els mitjans de comunicació poden contribuir a normalitzar aquests discursos.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Enfrontar franquistes i antifranquistes per igual

Más Vale Tarde, La Sexta, 23 de novembre de 2017. La periodista Mamen Mendizábal connecta en directe amb el despatx de Jaime Alonso, president de la Fundación Francisco Franco. L’home apareix en antena amb la bandera franquista i un bust del dictador de fons. Mendizábal pren una actitud crítica davant les declaracions d’Alonso, que afirma que “Franco ha fet molt més per la democràcia que els que es manifesten als carrers” i que “Franco va estar legitimat per tots els espanyols”. Si bé els mitjans digitals parlen d’enfrontament entre Mendizábal i Alonso, el cert és que el mateix programa decideix convidar-lo de nou, aquest cop al plató, el 19 de juny de 2018, amb la participació del periodista Antonio Maestre, que fa de contrapunt tot generant moments de “tensió” de gran èxit a les xarxes. Alonso diu coses com “si em pregunta quin és el destí de Pedro Sánchez, li dic que anar-se’n amb una patera a una altra part d’Àfrica, però això seria una incorrecció per la meva part”. Durant la conversa es passen imatges de Franco tot fent la salutació feixista.

“La psicòloga franquista que ha revolucionat la televisió”

Hechos reales, Telecinco, 15 d’agost de 2018. El fugaç programa de Mediaset presentat per Jordi González, que es va emetre durant set setmanes amb una mitjana d’un milió d’espectadors i el 10% del share, dedica l’espai del 15 d’agost a la possible exhumació de Francisco Franco. Per debatre sobre la qüestió connecta amb la presidenta del Movimiento por España, Pilar Gutiérrez. Amb la presència de les periodistes Cristina Fallarás i Mayka Navarro, Gutiérrez fa declaracions com “aquesta dona [Fallarás] és psicòpata i psicòtica com ho eren tots els republicans” o “Franco està al cel, per això l’odien tant els dimonis”. Lluny de deixar-ho aquí, i conscients de la viralitat a les xarxes de les seves declaracions (la web de Telecinco aleshores la presentava com “la psicòloga franquista que ha revolucionat la televisió”), el programa decideix convidar-la de nou la setmana següent, el 22 d’agost, nit en què afirma que “amb Franco no podien obligar els nens a ser homosexuals com ara”. Com que sembla que els cara a cara entre Fallarás i Gutiérrez donen molta audiència, el programa Ya es mediodía, presentat per Sonsoles Ónega, les torna a fer coincidir. Aquest cop Gutiérrez espeta a Fallarás: “La gent que t’amenaça de mort està en el seu dret”. Cap d’aquestes declaracions fa que els productors decideixin no tornar-la a convidar. La seva presència aquell estiu és constant als programes de Mediaset i Atresmedia i es manté fins a l’actualitat com a veu de referència del franquisme.

Convidar l’extrema dreta a sopar

Mi casa es la tuya, Telecinco, 5 d’abril de 2019. El programa de Bertín Osborne convida a participar els cinc candidats que creu que tenen possibilitats d’arribar a la Moncloa. A banda de Pedro Sánchez, Pablo Casado, Albert Rivera i Pablo Iglesias, tots ells amb representació al Congrés dels Diputats, Osborne vol incloure-hi Abascal. Vox és una formació política sense representació al Congrés dels Diputats, si bé fa pocs mesos ha aconseguit dotze escons al parlament andalús. Sánchez i Iglesias decideixen no anar-hi. Casado i Rivera accepten compartir espai televisiu amb el líder de Vox. “Per tots és sabut que no sóc periodista i que tampoc ho pretenc. Sóc un pare, un artista i, sobretot, un ciutadà preocupat i compromès per la qual cosa m’he permès fer-los algunes de les preguntes que tots tenim en ment”, explica Osborne al principi del programa. Osborne parla amb Abascal, amb un plat a taula i una copa de vi. “On vas néixer? D’on són els teus pares? A què es dedicaven?”. L’entrevista és de caire personal, amanida amb música de piano de fons. Les rialles se succeixen i Osborne se’l mira amb interès. Explica Abascal que el seu avi va ser alcalde l’any 1963. Que quan li van proposar, ell va dir que no, però o era alcalde o anava al calabós. Osborne deixa anar una riallada. Abascal parla de la discriminació dels homes i de les denúncies falses en casos de violència de gènere, i ara explica com d’important n’és la pàtria. Ja al jardí de la casa, el presentador li fa la darrera pregunta: “Et veus com a inquilí de La Moncloa?”. Abascal, satisfet de com ha anat la trobada, diu que sí.

Blanquejament gratuït per a un partit amb zero diputats

Espejo Público, Antena 3, 8 d’abril de 2019. Falten vint dies per les eleccions. Susanna Griso, presentadora del programa d’Atresmedia, decideix fer un cafè amb Santiago Abascal, líder de Vox, en una entrevista de mitja hora. Abascal rep el mateix tracte que qualsevol líder d’un partit polític amb representació al Congrés dels Diputats, malgrat no tenir-ne. Diu Griso que és la primera entrevista que concedeix a una televisió privada en directe des de fa molt de temps. “Vox ha vingut a defensar el patriotisme sense cap complex”, diu Abascal, una frase que la realització destaca sobreimpressionada a la imatge en directe. El blanqueig del discurs homòfob pren especial intensitat quan Griso li pregunta què faria si tingués un fill homosexual. “L’estimaria igual”, diu Abascal. Ell, afirma, només està en contra de “la ideologia LGTB”. L’entrevista és una oportunitat única per normalitzar el discurs propi de l’extrema dreta contemporània: vinculació de la immigració amb la delinqüència, prohibició de l’avortament, el foment de l’ús de les armes de foc, negació de la violència de gènere. No és el primer cop que trepitja el plató d’Espejo Público. Griso ja havia fet un cafè amb ell l’11 de gener. Ara, però, la proximitat amb les eleccions converteix l’entrevista en un míting de campanya per a una organització amb zero diputats.

Un massatge antològic amb agraïment constant

El programa de Ana Rosa, Telecinco, 29 d’abril de 2019. Vox acaba d’aconseguir 24 diputats al Congrés i més de 2,6 milions de vots. En la presentació de l’espai, Ana Rosa es vanta de ser la primera en entrevistar el líder del partit, Santiago Abascal. “Li haig d’agrair que sigui la seva primera entrevista televisiva”, introdueix Ana Rosa Quintana, davant d’un Abascal complaent. La comoditat d’Abascal és absoluta i el massatge, antològic. “Quan vostè veia aquells actes electorals, multitudinaris, que es quedaven [a fora] persones que no podien entrar-hi, això el feia pensar que es podia traduir en escons?”, pregunta encantada Quintana. “Va ser fa sis anys, 2013. Santiago Abascal va estar en aquest programa, i aleshores estaven a zero. A zero. Anem a recollir una imatge perquè m’agradaria que m’expliqués com ha canviat vostè”, rememora la presentadora. El president de Vox somriu nostàlgic. El programa recupera una entrevista del 26 de novembre de 2013. Un Abascal més jove critica Rajoy. Ara, aquell Abascal, ja és diputat. “Com ha canviat?”, li pregunta Quintana. “Jo no he canviat. En tot cas, tinc les coses més clares”, respon. “Santiago Abascal: mil gràcies per estar avui aquí”, s’acomiada Quintana.

La simpàtica “dona més franquista d’Espanya”

Espejo Público, Antena 3, 19 d’agost de 2019. Amb música de tensió i l’estil propi d’un reality show, el presentador Diego Revuelta dona pas al debat estrella del dia. D’una banda, l’artista Enrique Tenreiro, que feia pocs dies havia pintat sobre la tomba de Franco al Valle de los Caídos. De l’altra –prèvia pausa dramàtica de Revuelta– “Pilar Gutiérrez, l’autodefinida com la dona més franquista d’Espanya”. Ja fa dies que els connecten tots dos per via telefònica, però ara es veuran les cares per primer cop. La polèmica està servida. Més que un debat polític, és pur circ televisiu. “Aquest és un moment tens”, diu Revuelta quan apropa Tenreiro, agafat de la mà, a Gutiérrez. Vol que es facin dos petons. Tots els col·laboradors que són a la taula riuen. Tenreiro i Gutiérrez somriuen. El moment és fins i tot simpàtic. Tan simpàtic que és fàcil oblidar que la dona protagonista es dedica a fer apologia del feixisme davant de centenars de milers d’espectadors, inclosos nens i adolescents que no van a escola perquè és estiu.

Revisionisme històric en ‘prime time’

El Hormiguero, Antena 3, 10 d’octubre de 2019. A un mes de la repetició electoral, Pablo Motos, presentador d’El Hormiguero, dona pas a Santiago Abascal, comentant-li de bon principi que mai havia rebut tants insults a les xarxes per anunciar que entrevistaria algú. Abascal, en una broma que sembla preparada, li dona unes pastilles antiinflamatòries, i li diu que les necessitarà. L’entrevista comença amb to de conya i se senten les formigues del programa que riuen de tant en tant. En un tres i no res, Santiago Abascal explica que la guerra civil la van causar els socialistes i que els que ara volen qüestionar la Transició i la monarquia “ens intenten portar a la guerra civil”. Revisionisme històric en prime time. 4 milions d’espectadors. Entre broma i broma, Abascal explica que a Melilla i Ceuta hi faria un mur molt més alt, que hi enviaria l’exèrcit i que expulsaria tots els menors estrangers no acompanyats. Proposa il·legalitzar l’avortament. Acaba amb la traca sobre Catalunya. “Ordenaria al Ministeri de l’Interior la detenció de Torra per conspiració per a la rebel·lió”, diu. Cal un 155 contundent, intervenir “te uve tres” i la dissolució dels Mossos d’Esquadra. Un parell de bromes més i aplaudiments del públic. El Hormiguero, programa que s’emet des de setembre de 2006, aconsegueix amb l’entrevista a Abascal la tercera millor audiència de la seva història.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.