Més de 800 persones, d’edats i situacions laborals molt diverses, es van presentar dissabte a les proves de selecció per fer substitucions temporals a la CCMA.

8 del matí. És dissabte, però als carrers del voltant del Campus Nord de la UPC els bars són ben plens. Mentre fan cues quilomètriques per demanar un cafè, se saluden amb timidesa companys de feina que s’han sorprès mútuament, antics veïns de pupitre de la Facultat, uns que van coincidir fa mil anys en una feina que ara recorden rient, i tot tipus de coneguts i saludats del món periodístic i àudiovisual. «Tu també?», semblen dir-se amb la mirada.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Ser avui aquí vol dir portar una cosa escrita al front: que no tens feina de periodista i en necessites una, o que en tens però en vols una de millor. Per això, 800 persones perdran un dissabte –més el temps d’estudi, el d’omplir un formulari etern a la intranet de recursos humans, al juliol, i el dedicat a acreditar l’experiència professional, repàs obligat al propi historial de precarietat– per fer un munt d’exàmens que, amb sort, els permetran tan sols formar part d’una llista de substitucions que caducarà d’aquí a dos anys.

En un sector professional com el nostre, en què si treballes mil hores per un sou ínfim pots sentir-te afortunat, la perspectiva de treballar a TV3 és un dels pocs salvavides a l’abast. La majoria o no tenen feina o la fan sense contracte, com a freelances o com a falsos autònoms, amb temporalitat, amb remuneracions de vergonya i sense saber quan tornaran a cobrar. Amb aquestes perspectives, un sou base de 46.990,18 euros bruts anuals, una jornada de 35 hores setmanals i una porta oberta a treballar per sempre a la televisió pública poden ser música celestial i, en qualsevol cas, sonen mil vegades millor que qualsevol oferta de feina per a «periodista» de les que es publiquen a internet.

Dissabte es van fer les primeres proves del procés de selecció, al Campus Nord de la UPC. Foto: cedida.

Algú recorda en veu alta que en aquest mateix edifici hi va fer la Selectivitat i de fet l’ambient s’hi assembla una mica. Nervis, presses per trobar l’aula que toca a cadascú, ganes de comentar l’examen amb els companys al sortir. Hi ha ha els que han estudiat molt i busquen sí o sí una bona nota, els que s’ho han preparat una mica i van a veure com els va, i els paracaigudistes que provaran sort. A diferència de la ‘sele’, però, les edats dels aspirants van dels vint-i-pocs als quaranta-i-molts: més o menys el gruix de gent que ha entrat al món laboral durant els anys que fa que no es convoquen oposicions a la CCMA. Una altra diferència: una desena d’homes s’espera al passadís amb els seus nadons perquè, entre prova i prova, surti la mare de la criatura a donar-los el pit.

Participen a les proves periodistes vinguts d’arreu d’allò que en diem «comarques», redactors d’informatius en actiu de teles i ràdios privades d’àmbit estatal i fins i tot cares conegudes de la mateixa TV3: presentadors a qui molta gent reconeixeria pel carrer, però que són també, en menor o major mesura, carn de productora o de temporalitat. Tots aquells que avui aprovin els exàmens genèrics s’hauran de presentar passat festes a les proves específiques per cada perfil professional: informatius, programes, esports, publicitat, ENG, comunicació corporativa, conceptualització digital i Catalunya Música.

Després del test d’actualitat, a la prova de llenguatge i narrativa audiovisual cal respondre preguntes sobre programes de la ‘Corpo’ en què han participat alguns dels aspirants. «Examinats sobre continguts que hem fet nosaltres mateixos, malcontractats per setmanes, autònoms, falsos autònoms…», relatava el periodista i guionista Ernest Cauhé en un fil de Twitter que parla per si sol. A la tarda, a l’examen d’anglès, caldrà escoltar entrevistes sense traduir d’una presentadora que, si bé no ha hagut de fer la prova d’idioma, s’ha examinat a les del matí. Potser tenia raó el mateix Cahué: «Si haguéssim muntat un sindicat en comptes de disputar-nos engrunes, us ben juro que n’hauríem sortit més ben parats».

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.