Quan un tema és silenciat, censurat o simplement passa desapercebut als mitjans de comunicació corporatius, hi ha víctimes que resten invisibles, violència institucional que queda impune, abusos empresarials que no es depuren o corrupció política que continua sota l’estora. L’Anuari Mèdia.cat treballa des de 2010 per revelar temes incòmodes, explicar-los amb profunditat i context, posar-los a l’agenda mediàtica i fer que arribin al coneixement de la societat.

Aquesta feina ha contribuït que alguns temes que en el seu dia estaven silenciats, en l’actualitat hagin deixat d’estar-ho o ho estiguin una mica menys. Ara, Mèdia.cat té en marxa una campanya de micromecenatge per fer possible una nova edició de l’Anuari i revelar més silencis mediàtics. Us oferim una selecció dels temes més rellevants que hem explicat fins ara:

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

1. La violència contra independentistes: un silenci alimentat pel relat anticatalanista

La tardor de 2017, activistes contraris a la independència van provocar 139 incidents violents a Catalunya, entre els quals 86 agressions físiques. Els actes vandàlics, insults, amenaces i pallisses amb motivació espanyolista els van protagonitzar en gran part militants d’extrema dreta, però no només: també persones que compartien només una ideologia espanyolista.

El fotoperiodista Jordi Borràs va investigar durant mesos i va parlar amb centenars de persones per elaborar el llistat complet d’unes agressions absolutament silenciades -o, encara pitjor, vestides d’impunitat amb un relat anticatalanista creixent- als grans mitjans de comunicació amb seu a Madrid. El reportatge, publicat al febrer de 2018 i traduït també al castellà i a l’anglès, és la peça més llegida de la història de Mèdia.cat.

En nom d’Espanya

2. L’aïllament penitenciari, el racó més fosc de les presons catalanes

Raquel E. F. es va treure la vida l’abril de 2015 a la presó de Brians I després de passar mesos en règim d’aïllament, o sigui, tancada a la cel·la i incomunicada fins a 21 hores al dia. Mecanismes internacionals de prevenció de la tortura alerten que estar més de 14 dies en aïllament pot provocar conseqüències psicològiques irreversibles, però a Catalunya hi ha presos que hi han passat molt més temps.

L’Anuari va revelar-ho el 2016 en un reportatge de Sergi Franch i més endavant en un especial web amb Sònia Calvó. La feina d’entitats de drets humans i la pressió mediàtica de l’Anuari i uns quants mitjans més va aconseguir portar el debat sobre l’aïllament penitenciari al Parlament de Catalunya i que el Departament de Justícia es comprometés a revisar-lo.

Presó i aïllament: la mort de Raquel

3. Agbar no tenia contracte per subministrar l’aigua a Barcelona

L’any 2010, quan encara semblava quasi impossible que el debat per la remunicipalització de serveis públics algun dia es colaria a l’agenda mediàtica, una sentència va determinar que no hi havia contracte de concessió que regulés la relació entre l’Ajuntament de Barcelona i Agbar, l’empresa que subministra l’aigua a la capital catalana des de fa 140 anys.

Tot i que entitats com Enginyeria sense Fronteres i la FAVB van exigir durant més d’un any que es resolgués el buit legal, ni el consistori, ni Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), administració competent en la gestió de l’aigua, ni tampoc l’empresa no van respondre les demandes de la societat civil. Un reportatge de Laia Balasch a l’Anuari va relatar-ho la primavera de 2012:

AGBAR, UNA GESTIÓ IL·LEGÍTIMA DE L’AIGUA

4. La implicació d’Urdangarin en un cas de corrupció, obviada als diaris de Mallorca

La primera edició de l’Anuari va posar el focus en qüestions que ara formen part de l’agenda mediàtica i que fins i tot costa de creure que en el seu moment no hi tinguessin pràcticament ni una escletxa: la dació en pagament,  els guanys de la banca durant la crisi o la vulneració de drets als Centres d’Internament d’Estrangers. Però si hi ha un tema que en aquell moment era silenciat i que després ha fet tremolar la política espanyola és la trama corrupta  d’Iñaki Urdangarin.

El 2010, els casos de corrupció ocupaven les pàgines de Tribunals dels diaris mallorquins, però en canvi la majoria de mitjans no van aprofundir -encara menys els d’àmbit estatal espanyol-  en la implicació del cunyat del rei en el cas Palma Arena, que acabaria derivant en un cas propi, el Nóos. La fiscalia investigava com aquest institut presidit per Urdangarin va cobrar 1,2 milions d’euros del Govern balear per organitzar un congrés de tres dies i tot seguit va desaparèixer del mapa, tal i com relatava Enric Borràs a l’Anuari de 2011.

Descarregueu el pdf per llegir el reportatge sobre Urdangarín (pàgina 31).

Descarregueu el pdf per llegir el reportatge sobre Urdangarín (pàgina 31).

5. Quan la transfòbia mata i els mitjans diuen que plou

El 22 de juliol de 2015, Lyssa Silva va morir a Alacant a causa d’una brutal pallissa. Era la tercera dona transsexual que perdia la vida per la seva identitat de gènere des de 1991 als Països Catalans, però la majoria de mitjans que va cobrir el cas van reflectir-ne només la versió policial, amagant-ne el component de violència transfòbica i estigmatitzant la víctima.

La periodista Isabel Villar, que va participar a l’Anuari de 2016 com a estudiant de la Universitat de València, va indagar en l’entorn de Lyssa, va revelar nous elements de la seva història i va explicar-la anant molt més enllà de l’estereotip.

L’assassinat de la transsexual Lyssa

6. Els lloguers desorbitats per atendre la infància que van portar a dimitir un director general

4.800 euros al mes per un pis de 160 m2 situat en un barri treballador de Terrassa. És un exemple dels lloguers que paga la fundació FASI per les seves cases d’infants, uns edificis que són propietat d’una societat controlada per la mateixa entitat. Una estructura similar utilitza la Fundació Salut i Comunitat, que paga lloguers desorbitats a una societat limitada constituïda pels mateixos directius de la fundació. Totes dues organitzacions es dediquen a serveis a les persones i es financen majoritàriament amb diner públic, a través de concessions i contractes.

Una part d’aquests fons públics acaben, doncs, en empreses privades del sector immobiliari. El 2017, poc després que el periodista Ferran Moreno -en aquell moment estudiant de la UPF- destapés el cas, va dimitir el director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de la Generalitat, Ricard Calvo, anteriorment vinculat a FASI.

Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes

7. Les subvencions de la Generalitat a les escoles que segreguen per sexes

El govern català va destinar, en els anys més severs de les retallades a l’educació pública, uns 25 milions d’euros anuals a finançar escoles vinculades a l’Opus Dei que segreguen nens i nenes. Ho va revelar un reportatge de Núria Vila, en aquell moment estudiant de la Universitat de Vic, l’any 2014.

Sindicats, associacions de mares i pares, moviments estudiantils i una part de l’oposició van exercir pressió al govern per tornar a demanar la no-renovació dels concerts.

100 MILIONS PER A 16 ESCOLES DE L’OPUS DEI

8. El pòsit del franquisme que la mort de Fraga no va escombrar

La mort de Manuel Fraga Iribarne, el 15 de gener del 2012, va posar de nou sobre la taula la impunitat de què han gaudit en democràcia els alts càrrecs del règim franquista. El cas de Fraga, però, no era l’únic: nou ministres de Franco van sobreviure el nonagenari dirigent gallec i, en molts casos, seguien en actiu a principis de la segona dècada del segle XXI.

Cap d’ells s’ha penedit mai de la seva complicitat amb el franquisme ni han estat jutjats per la seva col·laboració amb el règim, sinó que durant els últims trenta anys han ostentat càrrecs polítics i han tingut presència als consells d’administració de grans empreses públiques i privades.

Aquest reportatge de Joaquim Vilarnau publicat la primavera de 2013 va ser la llavor després del llibre El franquisme que no marxa, de Lluc Salellas, editat per Saldonar i el Grup Barnils i recentment traduït a l’anglès.

NOU MINISTRES DE FRANCO SOBREVIUEN A FRAGA

9. La responsabilitat de Mango en l’accident de Bangladesh

El 24 d’abril de 2013, Rana Plaza, un edifici ple de tallers tèxtils a Dacca (Bangla Desh), va desplomar-se. Hi van morir 1.133 treballadors i n’hi van quedar ferits uns 2.000, en el pitjor accident laboral de la història del país. L’empresa catalana Mango, amb producció a la planta, va negar cap responsabilitat en la tragèdia i, només en l’últim moment i després de rebre tot tipus de pressions, va acceptar afegir-se al fons de compensació internacional.

La investigació de Jaume Portell, publicada a l’edició de 2014, és un dels molts temes en què l’Anuari Mèdia.cat ha posat el focus en actuacions poc responsables i vulneracions de drets humans exercides per empreses catalanes en països del sud global.

MANGO PAGARÀ PER L’ACCIDENT DE BANGLA DESH

10. La justícia va investigar si la màfia italiana feia pudor de Gas (Natural)

El 23 de maig de 2014, la justícia italiana va intervenir cautelarment quatre filials de Gas Natural. L’objectiu: investigar possibles connexions de la companyia amb la màfia siciliana. Sis mesos després, la mesura va ser prorrogada un any. La companyia de Salvador Gabarró havia ensopegat amb el metà de Cosa Nostra, però a l’Estat espanyol les principals capçaleres feien silenci.

Només un digital va replicar un teletip d’agència fet a partir d’una nota de premsa de l’empresa -on aquesta afirmava, seguint el tòpic, que “col·laboraria amb la justícia”-, mentre la resta de grans mitjans, acostumats a lloar amb titulars els bons resultats econòmics de la companyia, obviaven fins i tot que aquesta investigació existís. Rubén Mir Ugolini ho va investigar.

Gas Natural i el metà de Cosa Nostra

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.