Els cops d’estat del segle XXI cada cop s’assemblen més als del segle XX. És cert que a Bolívia els militars no han assumit directament el poder, però per molt que siguin militars tampoc cal esperar que s’entrebanquin 189 vegades amb la mateixa pedra. Els altres 188 alçaments militars que ha patit Bolívia des de la seva independència, el 1825, han acabat en desastre i ara potser han fet les coses una mica diferents. Però només una mica.

Només produir-se la renúncia d’Evo Morales pel «suggeriment» dels militars, s’ha iniciat una cruenta repressió contra les majories indígenes que, al moment de tancar aquest article, havia deixat 32 morts; s’ha expulsat els periodistes crítics –amb amenaça prèvia de la ministra de Comunicació-, s’han detingut dirigents socials i polítics opositors i s’han reprimit violentament les protestes, inclosos els funerals dels manifestants morts. Un panorama que serviria per descriure la majoria dels cops d’estat que va patir la regió durant les agitades dècades del 1960 i 1970.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Amb tot, els mitjans majoritaris internacionals es resisteixen a parlar de «cop d’estat». Amb matisos, és clar, però la tendència dominant ha estat evitar el terme. Aquest diumenge, el defensor del lector d’El País responia les crítiques de «desenes de lectors» assegurant que «El País, diari de referència a Llatinoamèrica, prefereix esperar pròxims esdeveniments que confirmin o desmenteixin una tesi o l’altra».

Notícia d’El Mundo sobre el cop d’estat a Bolívia.

Es podria argumentar que la feina del periodisme és precisament explicar les tesis i no esperar que altres les «confirmin o desmenteixin», però és que fins i tot això és mentida. El País no només no s’ha referit mai al cop d’estat com a cop d’estat –ni tan sols com a hipòtesi– sinó que va publicar un article amb «experts» que «demostraven» que això no era en cap cas un cop d’estat. I no era un article qualsevol, sinó que anava signat per l’equip «d’anàlisi política i econòmica global a partir del coneixement que generen investigadors i analistes de les ciències socials a les universitats i centres d’investigació».

Però els fets de Bolívia no només serveixen per evidenciar la capacitat de mitjans com El País d’explicar que les vaques volen quan, evidentment, no volen; i quan fins i tot els soferts lectors del diari –a hores d’ara jo només en conec ja exlectors- protesten perquè els vulguin fer creure sopars de duro. També exemplifiquen perfectament l’estafa del fact-checking: mentre la secció d’internet d’El País es dedica a desmentir-nos mentides que suposadament corren per les xarxes socials, oblida explicar que la mentida més grossa prové de les pàgines d’aquest mateix diari. Les malvades xarxes han estat les que ens han permès assabentar-nos del que passava a Bolívia, esquivant el bloqueig informatiu d’uns mitjans que han explicat més detalladament on dormia o sopava Evo Morales, o la suposada semblança física de l’autoproclamada presidenta boliviana amb una actriu, que la repressió, les morts o la resistència del poble bolivià.

Poques vegades com ara ha quedat tan cruament visible com els mitjans «de referència» tenen més la funció d’entretenir-nos i distreure’ns que no pas d’informar-nos.

El govern autoproclamat de Bolívia amenaça periodistes de cometre “sedició”

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.