Als Estats Units, les tecnològiques es preparen per afrontar les eleccions presidencials de 2020 lliures d’acusacions de desinformació. La darrera campanya electoral, la de novembre de 2016, que va portar Donald Trump al poder, va anar plena de notícies falses, com ara aquella que deia que el Papa Francesc recolzava la candidatura del magnat o aquella altra que vinculava els Clinton amb tràfic i segrest de menors.

Des d’aleshores, les tecnològiques estan en el punt de mira i es comprometen a assumir algunes responsabilitats editorials, un canvi de discurs significatiu que els ha portat a prendre diferents mesures a la recerca de la veritat. O, com a mínim, de la no propagació infinita de mentides. Facebook, per exemple, ha contractat milers de moderadors que dia a dia eliminen continguts que contenen violència, discursos d’odi o, directament, són falsos.

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

A principis d’octubre la plataforma anunciava que, malgrat que la seva política de publicitat és la de no acceptar anuncis que diguin mentides, eximeix els partits polítics de complir aquesta regla. El seu argument és que no poden atemptar contra la llibertat d’expressió: “No creiem que sigui un paper apropiat per a nosaltres fer d’àrbitres dels debats i evitar que el discurs d’un polític arribi a la seva audiència”. Els missatges han d’arribar a la ciutadania i els mitjans de comunicació tenen el deure de verificar-los.

La decisió de Facebook va empènyer Twitter ha adoptar la posició contrària pocs dies després. A través d’un tuit del seu fundador, la xarxa social més influent entre polítics i periodistes va deixar clar que no acolliria cap anunci polític. Segons Jack Dorsey, la companyia defensa que “l’impacte d’un missatge polític ha de guanyar-se, no comprar-se”.

Permetre la mentida o prohibir els anuncis polítics? Aquesta és la qüestió. Però com pot Facebook regular la mentida durant una campanya si són els mateixos polítics els que fan promeses que saben que després no podran complir? Com es pot distingir, fins i tot, una promesa electoral d’una exageració? Aquesta vegada, Zuckerberg l’encerta posant-se al costat de la llibertat d’expressió. En cas contrari, hauria estat titllat de censor.

Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.

Un dels principals projectes de Mèdia.cat és l’Anuari dels Silencis Mediàtics, que treu a la llum temes silenciats pels mitjans de comunicació i que es finança gràcies al micromecenatge: això vol dir que les nostres investigacions no depenen de cap gran finançador que les pugui condicionar, sinó de petits suports de moltes persones alhora.

#AraMésQueMai, ens hi ajudes?

Ves a Verkami Anuari Mèdia.cat 2019

Deixa un comentari

El teu correu-e no serà publicat.

Mèdia.cat guardarà el teu nom, correu electrònic i missatge per a poder fer un seguiment dels comentaris en el lloc web. Si vols més informació, llegeix la nostra política de privacitat i cookies.